dimarts, 28 de desembre del 2021

Les branques Estivill i Altés de la Febró

En aquest article presento els resultats de les darreres investigacions, que parteixen del municipi de la Febró (Baix Camp) i se centren en els cognoms Estivill i Altés.

La Febró (Baix Camp)

En relació amb aquesta branca, el 2011 vaig publicar al blog l'article Cap a la Mussara i la Febró. Com explicava en aquella ocasió, la meva àvia cinquena Rosa Estivill Altés havia nascut a la Febró l'any 1775. Coneixia també els noms dels seus pares i avis, però sense cap data de naixement o matrimoni que m'ajudés a continuar la investigació.

L'obstacle era l'habitual: els llibres sagramentals que es conserven de la Febró comencen el 1773, més enrere no hi ha res. Indagant una mica, vaig saber que anteriorment la parròquia de la Febró havia estat sufragània de la de Capafonts. En buscar dades anteriors a Capafonts, vaig constatar que, si bé els llibres de baptismes comencen el 1561, hi ha salts enormes entre llibres que deixen buits d'informació importants. Així, entre 1716 i 1830 no he vist que hi hagi dades de baptismes, i falten, aparentment, els matrimonis entre 1766 i 1901! Per tant, l'esperança de trobar partides rellevants a la Febró/Capafonts és gairebé nul·la.

Afortunadament, vaig poder determinar que una part de les dades que buscava eren en altres parròquies. Finalment, he pogut reconstruir una mica més aquesta branca, tal com explico a continuació.

Els pares de Rosa Estivill Altés


Rosa Estivill va néixer a la Febró el 20 de febrer de 1775, filla de Jaume Estivill OliverMagdalena Altés Prats. Sembla que Jaume i Magdalena van néixer a la Febró c. 1752, tot i que la falta de dades de baptismes ens ha impedit trobar-ne les dates exactes.

La parella no es va casar a la Febró, sinó a l'Albiol (Baix Camp), a l'església de Sant Miquel, el 31 de gener de 1774. Van viure fent de pagesos a la Febró, on van tenir almenys set fills i filles, dels quals la meva àvia Rosa va ser la primogènita.

Magdalena Altés Prats va morir el dia 1 de febrer de 1808. Jaume Estivill Oliver moriria el 20 de novembre de 1816 a l'edat aproximada de 64 anys.


Arbre de les branques Estivill i Altés (feu clic per ampliar-lo)


Els avantpassats de Jaume Estivill Oliver


Els pares de Jaume Estivill es deien Pere Estivill Miró i Helena Oliver Bellver. 

Pere Estivill Miró era natural de la Mussara, fill de Joan Estivill i Maria Miró, de qui només sabem que vivien al Mas de l'Adrià de la Mussara i que van tenir tres fills més: Salvador (1726), Isidre (1729) i Florentina (1732). Els documents ens diuen que Pere va viure als «masos de la Mussara», on feia de pagès. A Vilaplana / la Mussara els llibres sagramentals comencen el 1722, per la qual cosa és poc probable que puguem recular més en la nostra cerca d'avantpassats.

Helena Oliver Bellver, per la seva banda, havia nascut a la Febró. L'únic que en sabem és que els seus pares es deien Francesc Oliver i Marianna Bellver, pagesos. El matrimoni entre Francesc i Marianna, que situem a principis del s. XVIII, no l'hem trobat a la Febró/Capafonts. Potser Marianna era d'un altre poble i el matrimoni es va celebrar allà? Per ara no ho sabem.

Pere Estivill i Helena Oliver es van casar a l'església de la Febró el 15 de setembre de 1748. Havien signat capítols matrimonials, però no sembla que el document es conservi.


Els avantpassats de Magdalena Altés Prats


Els pares de Magdalena Altés es deien Josep Altés Magraner i Teresa Prats Masquefa.

Els pares de Josep Altés Magraner es deien Joan Altés i Maria Magraner, de l'Albiol. Sabem que eren pagesos i que el 1748 eren vius. Del seu matrimoni coneixem tres fills: a més de Josep i Maria, també tenim notícia de Magdalena Altés Magraner, nascuda c. 1734, que es va casar amb Isidre Roig el 1760 i va morir a Alcover el 1804.

Per la seva banda, Teresa Prats Masquefa va néixer a l'Albiol el dia 25 d'abril de 1728, filla de Gabriel Prats i Tecla Masquefa, també de l'Albiol. Gabriel i Tecla es van casar a l'Albiol el dia 7 de maig de 1724 i van viure en un indret (un mas, potser?) anomenat «els Arquets». Malauradament tots dos van morir molt joves: Gabriel només va viure fins el 18 de desembre de 1728 (quan la seva filla Teresa tenia uns sis mesos)* i la seva dona, Tecla, va morir pocs anys després, l'11 d'abril de 1735. Per tant, Teresa Prats va quedar òrfena de pare i mare poc abans de fer els 7 anys. No sabem qui es va fer càrrec d'ella i el seu germà Josep, però devia ser algú de la família o almenys del poble, perquè res no indica que marxés de l'Albiol.

[*Nota: La partida de defunció de Gabriel Prats conté un error en el nom: l'anomena Miquel Prats. Sabem que és ell, però, perquè és l'únic Prats que mor entre 1727 i la mort de Tecla, que explicita que ella ja era vídua de Gabriel Prats. El lapsus Gabriel-Miquel és comprensible, especialment perquè a la mateixa partida s'indica que el difunt va ser enterrat a l'església de Sant Miquel.]

Josep Altés i Teresa Prats es van casar a l'Albiol el 19 de juny de 1748. Com passava en molts casos, va ser un doble matrimoni: el mateix dia es van casar Josep Prats i Maria Altés (germans de Teresa i Josep respectivament). A més, sabem que el casament de Josep i Teresa va requerir una dispensa per consanguinitat de quart i cinquè grau. Confesso que sempre m'he fet un embolic amb les dispenses, però crec que això significa que un rebesavi d'ell era quadravi d'ella. Si algú amb més expertesa que jo m'ho pot confirmar (o corregir-me en cas d'error) ho agrairé.

Les partides ens informen que Josep Altés i Teresa Prats van ser pagesos i que vivien a la vall de Samuntà de l'Albiol. No sabem quan van morir, però sí que tots dos eren vius el 1774.


Per acabar


Com hem vist, sembla difícil progressar amb les branques Estivill i Oliver, perquè no sembla que hi hagi més dades ni a la Mussara ni a la Febró. En canvi, si les branques Altés i Prats es mantenen a l'Albiol hauria de ser possible trobar-ne més informació en futures recerques.

Amb aquest article tanco el 2021, any en què he reprès l'activitat al blog. Esperem que la pugui mantenir el 2022. Queden pendents de desenvolupar i explicar moltes branques del Camp de Tarragona. Pel que fa a la línia Germain i les branques franceses voldria exposar la investigació sobre el cognom Miramon, i també tinc algunes idees més, que demanaran temps i feina. Per ara, però, i després d'uns mesos molt intensos, em prendré un període de descans per recarregar energies. Bon any!

dijous, 25 de novembre del 2021

Avantpassats de Maria Freixes Soler (Part 3)

Podeu llegir la part 1 i a la part 2 d'aquest article fent clic als enllaços.

Avui seguim explorant l'arbre de Maria Freixes Soler: en aquesta ocasió ens fixarem en els seus avis materns, els pares de Marina Soler Vinyes.

Blai Soler i Magdalena Vinyes


Arbolí
Marina Soler Vinyes era filla de Blai Soler Juncosa (Arbolí, 28 de gener de 1720  21 de setembre de 1788), pagès, i de Magdalena Vinyes Porqueres (Arbolí, c. 1731  3 de novembre de 1791).

Fins fa poc no sabíem gairebé res sobre Blai Soler ni sobre els seus pares: només teníem clar que eren d'Arbolí (Baix Camp, antigament Priorat). Però a la parròquia d'Arbolí les dades disponibles comencen el 1768, massa tard. Afortunadament vam saber que, antigament, Arbolí era sufragània de la parròquia de Siurana. Siurana disposa de dades molt més antigues i, efectivament, allà vam trobar el naixement de Blai Soler.

Ara podem dir que Blai Soler Juncosa va néixer a Arbolí el 28 de gener de 1720, fill de Blai i Maria, i fou batejat amb els noms Jaume Blai i Mateu. La data de naixement encaixa amb la partida de defunció, que ens diu que en morir tenia 69 anys. Pel que fa al seu primer nom, Jaume, era el del padrí (Jaume Pellicer), però ell era conegut com a Blai, que també era el nom del seu pare. Blai Soler va ser confirmat el 1723 i, pel que sabem, va viure a Arbolí tota la vida fent de pagès.

Per la seva banda, Magdalena Vinyes Porqueres va néixer a Arbolí, filla de Gabriel i Magdalena, c. 1731 (en morir, el 1791, se'ns diu que tenia uns 60 anys). Una data de naixement probable és el 27 de setembre de 1728. En aquesta data hi ha una partida de naixement de Magdalena que encaixa perfectament. No obstant això, també he localitzat una partida de defunció, molt detallada, d'una nena Magdalena Vinyes Porqueres, filla dels mateixos pares, el primer de gener de 1735. Ho he mirat del dret i del revés, i crec que al llibre no hi ha cap més baptisme de Magdalena. També n'he trobat la confirmació, el 1734. Considerant que la Magdalena Vinyes Porqueres que és la meva àvia setena va morir el 1791 (en un altre document molt detallat que no deixa cap dubte de la seva identitat), només queden dues opcions:

1) Van néixer dues Magdalena Vinyes Porqueres (la primera de les quals imagino que hauria mort) i una no és inscrita al llibre. No sembla probable que posessin a una filla el nom d'una germana viva. Però si les partides de 1728 i 1735 són de la mateixa persona, hem de pensar que la meva Magdalena va néixer després de 1735?

2) La partida de 1735 podria tenir el nom equivocat (les dues vegades que apareix). En aquest cas, potser la mort podria correspondre a Anna Maria Vinyes Porqueres, una altra filla del matrimoni de qui no he localitzat el baptisme, però que l'any 1734 consta com a confirmada al costat de Magdalena.

Fos com fos, Blai Soler i Magdalena Vinyes es van casar a l'església de Siurana el 16 d'abril de 1754. La parella va viure al mas d'Arbolí, on van tenir almenys deu fills i filles, nascuts entre 1755 i 1769.

Blai Soler va morir el 21 de setembre de 1788 a l'edat de 68 anys (la partida de defunció diu 69).

Magdalena Vinyes Porqueres va morir el 3 de novembre de 1791 a Arbolí. La seva partida d'òbit confirma que era vídua i que va fer testament. Malaurament no hem trobat aquest document entre els pocs testaments que es conserven de l'època.


Blai Soler i Maria Juncosa

Església d'Arbolí
Els pares de Blai Soler Juncosa es deien Blai Soler Pellicer i Maria Juncosa Forcades.

Blai Soler Pellicer va néixer a Arbolí el 23 de novembre de 1693. Era el segon dels quatre fills dels seus pares, Mateu i Maria, tot i que la seva germana gran havia mort poc després de néixer.

L'abril de 1698, quan Blai tenia tot just quatre anys, morí el seu pare. L'any següent, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Pere Juncosa, que suposem que devia fer de pare de Blai i els seus germans. Un dels fills d'aquest matrimoni es deia Blai Juncosa, nascut el 1713. Creiem que el seu padrí de bateig fou el seu germanastre Blai Soler, que llavors tenia 19 anys.

Sobre Maria Juncosa Forcades en sabem molt poca cosa. Pensem que va néixer c. 1695, però no a Arbolí. Sembla que tant ella com els seus pares (Josep Juncosa i Maria Forcades) eren de Pratdip (Baix Camp), població pertanyent al bisbat de Tortosa i que, per tant, no té els llibres sagramentals digitalitzats. Originalment vaig pensar que només Maria Forcades era natural de Pratdip, perquè el cognom Forcades no és habitual a Arbolí/Siurana (a diferència de Juncosa, que hi és molt freqüent). El fet, però, és que tampoc no he trobat cap document que faci referència a Josep, el pare de Maria; l'única partida que sí que he trobat és el matrimoni de Maria.

Blai Soler i Maria Juncosa es van casar a l'església d'Arbolí el 6 de juny de 1714. Blai tenia 20 anys i sospito que Maria en tenia uns 18. El matrimoni va tenir un mínim de dotze fills i filles entre 1715 i 1740. Això vol dir que, si la nostra estimació del seu naixement és correcta, Maria hauria tingut fills entre els 20 i els 45 anys. 

Blai Soler Pellicer va morir el 9 de desembre de 1758 a l'edat de 65 anys.

Malauradament, no he aconseguit localitzar la defunció de Maria Juncosa a Arbolí/Siurana. Tots els indicis apunten que va sobreviure al seu marit, però de moment no en podem dir res més.




Gabriel Vinyes i Maria Porqueres


Magdalena Vinyes Porqueres era filla de Gabriel Vinyes Borràs i de Maria Porqueres Estivill.

Segons les fonts, Gabriel Vinyes Borràs era d'Arbolí, fill d'un altre Gabriel Vinyes (Barberà) i de Maria Borràs, de Poboleda. Per desgràcia no n'hem trobat la partida de naixement. Sabem que un Gabriel Vinyes Borràs va néixer dels mateixos pares el 8 de novembre de 1694 i fou «primsenyat per Mateu Vinyes, fadrí, i examinat després per mi lo dr. Jaume Roig [rector de la parròquia]». El fet de primsenyar els infants s'utilitzava com una mena de benedicció religiosa d'urgència (prèvia al baptisme) en aquells casos en què es temia per la vida de l'infant. Efectivament, aquest Gabriel va morir l'endemà de néixer, de manera que no pot ser el meu avantpassat.

Una hipòtesi força òbvia explicaria per què no hem trobat el seu baptisme: els pares haurien pogut viure un temps en una altra parròquia. Fixem-nos en les dates: es casen el 1693, tenen dos fills a Arbolí el 1694 i 1695, i després en tenen un altre... el 1710. Aquest buit de 15 anys sense fills és molt difícil d'explicar si el matrimoni vivia a Arbolí. Per ara, però, he buscat més fills Vinyes Borràs a Poboleda, Cornudella i Alforja, sense sort. Qualsevol suggeriment per mirar de trobar el naixement de Gabriel serà molt benvingut.

Pel que fa a Maria Porqueres Estivill, va néixer a Cornudella de Montsant el 10 d'agost de 1704. Batejada Maria Magdalena Caterina, era filla de Francesc Porqueres i Florentina Estivill i la sisena de vuit (o més) germans.

El matrimoni entre Gabriel Vinyes i Maria Porqueres es va celebrar el 17 d'abril de 1724 a Cornudella de Montsant (Priorat). En casar-se, la núvia tenia 19 anys. Una circumstància peculiar és que la mare de Maria Porqueres va morir el dia 18 d'abril, l'endemà del casament.

Gabriel i Maria tindrien almenys vuit fills i filles entre 1725 i 1742, tots nascuts a Arbolí, on la família es dedicava a la pagesia.

Maria Porqueres va morir el 23 d'abril de 1753 a l'edat de 48 anys. Un any i mig després, el primer de novembre de 1754, moria també Gabriel Vinyes Borràs.




I més enrere?

En aquesta darrera secció ens fixarem en l'estat de la recerca en les generacions més antigues que, fins ara, he pogut documentar d'algunes branques. La presentació serà més breu que fins ara, perquè en algunes branques he fet molt més progrés que en altres. Per no perdre'ns, però, en cada cas partirem d'un sol individu, de qui ja he parlat i que es pot trobar als arbres de més amunt.

Els avantpassats de Blai Soler Pellicer

El pare de Blai, Andreu Soler Salvador, era un dels nou fills que coneixem de Joan Soler i Marina Salvador, casats a Arbolí el 29 de maig de 1650. Els seus avis paterns es deien Joan Soler i Tecla (nascuts c. 1600), i els materns, Pau Salvador (nascut el 6 de juliol de 1697) i Gerònima. Fins avui no hem pogut arribar més lluny en la reconstrucció d'aquesta branca, que de moment es troba íntegrament a la localitat d'Arbolí.

Cornudella de Montsant
La mare de Blai, Maria Pellicer Torner, té un bon nombre d'avantpassats coneguts, començant pels seus pares, Jaume Pellicer Juncosa i Magdalena Torner, casats el 10 de gener de 1672 a Cornudella de Montsant. A partir d'aquí, la branca de Jaume la trobem tota a Cornudella, mentre que la de Magdalena l'hem descoberta a Siurana. Els avis paterns de Maria Pellicer es deien Jaume Pellicer (fill de Jaume i Marina) i Agna Juncosa Garcia, tots dos nascuts el 1629 a Cornudella i casats el dia 22 de novembre de 1648. Els pares d'Agna Juncosa eren Pere Joan Juncosa Voltes i Tecla Garcia, casats a Cornudella el 26 de desembre de 1627. Fins i tot hem trobat el matrimoni dels pares d'aquest Pere Joan (que es deien Pere Juncosa i Joana Voltes), celebrat el 6 d'octubre de 1595. Pel que fa als avis materns de Maria Pellicer, sabem que es deien Josep Torner i Magdalena i que eren de Siurana, però de moment no sabem gaire més d'aquesta branca.

Els avantpassats de Gabriel Vinyes Borràs

El pares de Gabriel es deien Gabriel Vinyes Barberà (16721746) i Maria Borràs Huguet (?—1744), casats a Poboleda (Priorat) el 13 de maig de 1693.

Permeteu-me un incís sobre el baptisme de Maria, que no he trobat. Havia de néixer entre 1668 (casament dels pares) i 1674 (mort de la mare). Només he trobat tres fills dels seus pares a Poboleda: Josep (1669), Mateu (1671) i Petronilla (1674). Així doncs, tret que Petronilla i Maria siguin la mateixa persona (i res no ho indica), no queda ha gaire marge per trobar el seu naixement. Misteri, per ara.

El pare de Gabriel Vinyes Barberà també es deia Gabriel Vinyes, seguint la tradició d'una llarga línia de Gabriels. Era pagès «del mas del coll» d'Arbolí i havia nascut el 1646, fill de (evidentment) Gabriel Vinyes, i Caterina, d'Arbolí. Va morir el 20 d'abril de 1710, quan tenia 64 anys.

Pel que fa a la mare de Gabriel Vinyes Barberà, fa pocs dies que en vaig poder confirmar el cognom. Sospitava que existia una connexió amb la família Barberà, d'un lloc que les partides anomenen «el Burga», a Reus, perquè apareixia diverses vegades entre els padrins dels seus fills. En particular destacava una parella, Pere Barberà i Caterina, padrins dels dos primers fills de Gabriel Vinyes i Maria: tenia molt de sentit que fossin els avis dels batejats. Per comprovar-ho, la clau era trobar el matrimoni entre Gabriel Vinyes i Maria (Barberà, si aquest era realment el seu cognom). Però el matrimoni no apareixia, ni a Arbolí/Siurana ni tampoc a Reus. Com podia ser, si tot encaixava tan bé? Finalment, després de moltes voltes, vaig descobrir que s'havien anat a casar a un altre poble. Superats els obstacles, ara sabem que Gabriel Vinyes es va casar amb Maria Barberà Pàmies (1647—1720) a Selva del Camp el 15 d'abril de 1668.

Aquesta nova branca de Maria Barberà, de Reus, ha donat molt de joc a l'hora d'investigar. Hem pogut determinar que els seus pares es deien Pere Barberà Rovellat i Caterina Pàmies (filla de Bartomeu i Caterina), casats a Reus el 20 de gener de 1633. Al seu torn, els pares de Pere Barberà eren Gaspar Barberà (fill de Nicolau i Caterina, d'Alforja) i Caterina Rovellat (filla de Joan i Elisabet), casats a Reus el 18 de setembre de 1595.

Passem ara a fixar-nos en Maria Borràs Huguet, la mare de Gabriel Vinyes Borràs (i muller de Gabriel Vinyes Barberà). Era natural de Poboleda (Priorat), filla de Josep Borràs Figueres (dit de la raval de Poboleda) i Tecla Huguet (de Riudecols). Josep i Tecla es van casar a Riudecols el 5 de febrer de 1668 i van tenir tres o quatre fills. Malauradament, Tecla va morir pocs anys després, el 1674, a l'edat de només 23 anys. Els pares de Josep es deien Josep Borràs (fill de Josep i Magdalena, de Poboleda) i Maria Figueres (filla de Joan Figueres i Maria, de Montbrió), i s'havien casat a Poboleda el 26 de desembre de 1643.

Poboleda


Punt... i seguit

Acabo aquí l'exposició de les darreres recerques, amb els seus descobriments i les seves dificultats. Disculpeu l'extensió de l'article, però hi he hagut de comprimir moltes hores de recerca, i encara n'han quedat fora moltes qüestions interessants. Qualsevol comentari, correcció o aportació serà molt benvingut als comentaris.

Diverses d'aquestes branques encara poden donar peu a troballes interessants. Hi segueixo treballant, a veure què en surt. I, en tot cas, intentaré que si publico nous articles siguin més breus... però no prometo res!

dissabte, 13 de novembre del 2021

Avantpassats de Maria Freixes Soler (Part 2)

Des d'aquí podeu accedir a la part 1 i a la part 3 d'aquest article.

Avui seguim explorant l'arbre ascendent de Maria Freixes Soler. En aquesta ocasió ens fixarem en els seus avis paterns, els pares de Francesc Freixes Gener. L'arbre següent ens pot ser útil per orientar-nos:


Arbre de les branques Freixes i Gener (feu clic per ampliar-lo)


Josep Freixes i Maria Gener

Els pares de Francesc Freixes Gener es deien Josep Freixes Ferrer i Maria Gener Oliver. 

Per cert, com que la forma dels cognoms oscil·la segons qui l'escriu, he unificat els cognoms en -er (Gené/Gener, Olivé/Oliver) a l'ortografia normativa actual, amb erra final.

Josep Freixes Ferrer va néixer a Ulldemolins el 17 de novembre de 1748. Pel que sabem va viure tota la vida a Ulldemolins fent de pagès.

Albarca (Cornudella de Montsant, Priorat)
Maria Gener Oliver va néixer c. 1750 a Albarca, una petita població del Montsant, entre Ulldemolins i Cornudella. Des del segle XIX forma part del municipi de Cornudella.

Malauradament, els llibres sagramentals d'Albarca anteriors a 1837 van ser destruïts durant la Primera Guerra Carlina. Malgrat l'esforç del responsable de l'arxiu per reconstruir-ne algunes partides parlant amb els implicats, no hi ha cap document dels Gener. Aquesta és la nota amb què ho explica el rector de la Parròquia al primer llibre conservat:

Lo infra escrit Regen de la Parroquia del lloch de Albarca Arquebisbat de Tarragona certefico que lo dia 17 de setembre del any 1837 pasan per aquest lloch una columna de Cristins lo ba crema una volta al matí al puja de Cornudella y altra volta a la tarde al regres de Pradas. Y aquesta crema ba abrasa també lo Arxiu de aquesta parròquia, y per arregla les partides que an seguida van notades me he balgut de les seguens declaracions.

Per tant, no podem trobar més dades d'Albarca. L'únic que sabem de la família Gener és que els pares de Maria es deien Macià Gener i Maria Teresa Oliver (nascuts la primera meitat del segle XVIII) i que Maria Gener tenia dos germans, Teresa i Ramon, que van ser padrins de bateig dels seus fills.

Atès que el seu matrimoni no figura a Ulldemolins, estic convençut que Josep Freixes i Maria Gener es van casar a Albarca abans de 1772. Un cop casats, van anar a viure a Ulldemolins, on és molt més senzill seguir-los la pista. Allà van tenir almenys set fills entre 1772 i 1787.

Josep Freixes Ferrer va morir a Ulldemolins el 13 de maig de 1790, als 41 anys d'edat.

Tres anys després, el 4 de març de 1793, Maria Gener es casava en segones núpcies amb Lluc Diu. No ens consta que tinguessin fills.

Maria Gener Oliver va morir a Ulldemolins el 10 de juliol de 1817. Segons la seva partida de defunció, tenia 67 anys i, pel que sembla, el seu segon marit la va sobreviure.


Josep Freixes i Teresa Ferrer

Seguim remuntant l'arbre amb els pares de Josep Freixes Ferrer: Josep Freixes Monlleó i Teresa Ferrer Berart.

Josep Freixes Monlleó (o Pinyol) va néixer a Ulldemolins el 6 d'octubre de 1722. Era el sisè fill dels seus pares. Diferents documents atribueixen a la seva mare el cognom Pinyol, el cognom de l'àvia, en lloc de Monlleó, el de l'avi. Ens fixarem més en aquest detall i la seva possible significació quan parlem de la generació anterior.

Teresa Ferrer Berart va néixer a Ulldemolins el 19 de maig de 1729. Tenia dos germans més grans (Jaume, de 7 anys, i Josep, de 5), però ja no en va tenir més: el seu pare va morir mesos abans que ella nasqués i mai no el va conèixer. Aquesta circumstància, per bé que tràgica, es donava més sovint del que avui podríem imaginar; al meu arbre ja n'he documentat més d'un cas.

Josep i Teresa es van casar el 24 d'agost de 1646 a l'església de Sant Jaume Apòstol d'Ulldemolins. Ell tenia 23 anys i ella, 17. Tots dos van fer de pagesos i, pel que sabem, entre 1748 i 1762 van tenir sis fills i filles.

Josep Freixes va morir el 8 d'agost de 1787, a l'edat de 64 anys. Tres anys més tard, el 13 de juliol de 1790, moria Teresa Ferrer, que llavors en tenia 61. La partida no indica la causa exacta de la seva mort, però fa pensar que no va ser natural quan afirma que «lo accinden no doná lloch per rebrer ningun sagrament». Tant Josep com Teresa van ser enterrats (amb «enterro mitjà») al cementiri parroquial d'Ulldemolins l'endemà de les respectives morts.


Jaume Freixes i Marianna Monlleó/Pinyol

Els pares de Josep Freixes Monlleó (o Pinyol) es deien Jaume Freixes Domènec i Marianna Monlleó (o Pinyol). Amb ells entrem a la generació dels meus avis novens, nascuts ja al segle XVII. En aquest punt, tant la disponibilitat com la qualitat de la informació van minvant, de manera que reconstruir l'arbre enllà d'aquest punt esdevé cada cop més difícil, especialment a partir de la generació anterior (avis desens meus, nascuts c. 1650).

Ulldemolins (1921), fotografia de Josep Salvany i Blanch
Jaume Freixes Domènec va néixer a Ulldemolins el 28 de maig de 1678. Era fill de Pere Freixes i Elisabet Domènec (casats el 8 de desembre de 1675). Batejat Josep Jaume, el seus padrins van ser Baptista Freixes, pagès, i Elisabet Joana Domènec (dita «de Jaume»). Igual el seu pare abans que ell, Jaume va treballar com a teixidor de lli.

Marianna Monlleó Pinyol (o potser Pinyol Monlleó) va néixer a Ulldemolins el 29 de setembre de 1688 i fou batejada amb els noms Andreua Marianna Arcàngela. Era filla de Jaume Monlleó, pagès, i de Maria Pinyol (que al seu torn era filla de Felip Pinyol, pagès), casats a Ulldemolins el 25 de març de 1674.

Pel que fa als seus cognoms, no hi ha dubte que Monlleó era el patern i Pinyol era el matern. El fet que alguns documents s'hi refereixin com a Marianna Pinyol podria ser una confusió, o bé es podria deure a una antiga tradició catalana. Si bé en aquells temps la dona adoptava, en casar-se, el cognom del marit, hi ha una excepció a aquest costum:

A Catalunya, generalment, quan la pubilla d'un mas [...] es casava, el marit era anomenat pubill (però per si mateix no era hereu) i adoptava el cognom de la dona. Els fills del matrimoni portaven el cognom de la mare per així continuar l'herència d'aquell mas o possessió. El marit el podem trobar amb el seu propi cognom i després el de la dona o amb el de la dona i el seu després. (Armand de Fluvià, A la recerca dels avantpassats).

El problema és que sabem molt poc de l'àvia Maria Pinyol i, per tant, a hores d'ara és impossible afirmar si era pubilla o no.

Jaume i Marianna es van casar el 29 de gener de 1707. Coneixem sis fills del seu matrimoni, nascuts entre 1711 i 1722.

Jaume va morir el 27 de juliol de 1749, als 71 anys. La seva dona el va sobreviure més de 15 anys, cosa que li va permetre conèixer els seus nets i netes fills de Josep Freixes i ser padrina del primer, Francesc Freixes Ferrer, el 1751. Marianna va morir el 3 d'abril de 1765, a l'edat de 77 anys.


Francesc Ferrer i Teresa Berart

Els pares de Teresa Ferrer Berart es deien Francesc Ferrer Domènec i Teresa Berart Borrull.

Francesc Ferrer Domènec va néixer a Ulldemolins el 27 de juny de 1688. Fou batejat amb els noms Ramon Francesc Andreu, i li van fer de padrins Josep Muntaner (de la Costeta) i Francesca Vinyes. Francesc era fill de Josep Ferrer, sastre de professió, i de Maria Domènec (anomenada en una partida «del forn»), casats a Ulldemolins el 10 d'abril de 1672.

Teresa Berart Borrull va néixer a Ulldemolins el dia 20 de setembre de 1699. Batejada Maria Teresa Úrsula, els seus padrins van ser Jaume Berart, fadrí, i Teresa Borrull, donzella de la Granadella. Tot sembla indicar que el seu pare es deia Joan Baptista Berart Segrià (Ulldemolins, c. 1669 — 26 de novembre de 1743), fill de Joan Berart i Gertrudis Segrià (casats el 18 de novembre de 1663). Pel que fa a la seva mare, creiem que era Maria Borrull Anglès (Ulldemolins, 11 d'agost de 1671 — 25 de febrer de 1751), filla de Pere Borrull i Esperança Anglès (casats el dia 27 d'agost de 1651). El cognom Borrull apareix sovint amb la forma Barrull; hi ha vacil·lació en la pronunciació, però sembla clar que és un mateix cognom i que actualment la forma amb o és la més estesa.

Francesc Ferrer i Teresa Berart, que eren pagesos, es van casar a l'església d'Ulldemolins el 30 de desembre de 1721, quan ell tenia 33 anys i ella, 22. Hem identificat tres fills del matrimoni: Jaume (1722, mort als 9 mesos), Josep (1723) i Teresa (1729).

Malauradament, Francesc no arribaria a conèixer la seva filla Teresa, perquè va morir durant l'embaràs, el dia 16 de novembre de 1728. La partida de defunció no ens diu res sobre les circumstàncies de la seva mort. L'únic que podem afirmar és que Francesc tenia tot just 40 anys.

Vídua als 28 anys, Teresa Berart es va tornar a casar el 21 de gener de 1732. El seu segon marit, Jaume Anglès Font, era natural d'Albarca i sabem que tenia una relació de parentiu amb la núvia: el matrimoni va requerir una dispensa de consanguinitat de 4t grau (si ho interpreto bé, tenien un besavi en comú). Les dispenses de consanguinitat són d'un enorme interès perquè, per tal de detallar l'impediment, inclouen l'arbre genealògic dels nuvis. Malauradament, aquesta dispensa, com la majoria de les que es trobaven a Tarragona el 1813, fou destruïda quan l'exèrcit francès, abans d'abandonar la ciutat, va volar el palau de l'arquebisbe, on hi havia l'arxiu del vicariat. Això complicarà molt poder reconstruir aquesta branca.

Tot i que es van casar a Ulldemolins, Jaume i Teresa van anar a viure a Albarca, que com ja hem apuntat no conserva partides d'aquesta època. Hem de suposar que els dos fills de Teresa van anar amb ells (tot i que més endavant Teresa Ferrer es va casar i va morir a Ulldemolins). Per edat, podem imaginar que Jaume i Teresa devien tenir més fills a Albarca. I, tot i que no hi ha documents directes que ho demostrin, la presència de Teresa al poble es fa manifesta en els batejos dels seus nets: entre els padrins dels germans Freixes Ferrer trobem fins a sis persones d'Albarca:

  • Padrina de Josep (1748): «Teresa Anglès i Ferrer, del mas de l'Anglès de la parròquia del lloch d'Albarca»
  • Padrina de Francesc (1751): «Jaume Anglès, del mas terme d'Albarca». (Pot ser el marit de Teresa?)
  • Padrina de Marianna (1754): «Caterina Anglès, del mas terme d'Albarca».
  • Padrins de Caterina (1756): «Pere Anglès, fadrí pagès del mas de l'Anglès, terme i parròquia d'Albarca, i Caterina Anglès, donzella, de dita masia i de dita parròquia».
  • Padrí de Teresa (1762): «Jaume Anglès del mas terme d'Albarca».

Com era d'esperar, no hem trobat la defunció de Teresa Berart a Ulldemolins. Creiem que va morir a Albarca, probablement durant la segona meitat del segle XVIII, però no en podem situar la data.


Fins on podem arribar?


Per ara ens aturem aquí, perquè les dades que he presentat en aquest article són d'una fiabilitat molt alta. He estat investigant més enllà, però en les generacions més antigues hi ha molta feina a fer i tot esdevé més difícil. Això es deu al fet que les partides del segle XVII contenen força menys informació (i també es troben en pitjor estat). Les partides de naixement d'Ulldemolins, per exemple, només indiquen en molts casos els noms dels nuvis, però no mencionen els pares. A més, els noms i cognoms de la població es repetien molt, cosa que dificulta la identificació dels meus avantpassats. Un exemple: en l'intent de determinar els pares d'Elisabet Domènec, he trobat que al mateix temps hi havia fins a cinc dones amb aquest nom que, per dates, podrien perfectament ser la que busco. Per poder desfer els dubtes i ambigüitats cal molta feina, força creativitat i més que una mica de sort.

En tot cas, de dades n'hi ha: els llibres de baptismes comencen el 1503 i els de matrimonis, el 1563, de manera que teòricament ha de ser possible arribar més lluny en la nostra recerca d'aquestes branques. Així, si en el futur en trobem informació suficient, mirarem de publicar-la en un nou article.

Per continuar llegint la tercera part d'aquest article, que comprèn els avantpassats de Marina Soler Vinyes, feu clic aquí.

diumenge, 7 de novembre del 2021

Avantpassats de Maria Freixes Soler (part 1)

Església de Sant Jaume, Ulldemolins
D'entre les persones que van quedar pendents d'investigar durant la recerca de la línia Clavé destaca Maria Freixes Soler. Potser el que em cridava l'atenció de Maria era precisament la poca informació que en tenia. Fins fa ben poc, només sabíem els noms dels seus pares: Francesc Freixes i Marina Soler.

Per això, darrerament he centrat el temps disponible a identificar els seus avantpassats i a fer-ne l'arbre. En aquest article, que consta de tres parts, presento els resultats d'aquesta recerca.


Maria Freixes Soler


Maria Freixes Soler nasqué a Ulldemolins (Priorat) el 3 de setembre de 1794 i fou batejada el mateix dia a l'església de Sant Jaume Apòstol. Els seus padrins van ser Gabriel Soler (un oncle matern) i Maria Gener (l'àvia paterna).

Com ja vam veure en l'article sobre els Clavé, Maria Freixes es va casar amb Anton Clavé i Oliver. L'enllaç es va celebrar a Ulldemolins el dia 9 de desembre de 1816, quan ella tenia 22 anys. L'únic fill que coneixem del matrimoni és Manel Clavé Freixes, nascut a Barcelona c. 1820.

Fins ara, aquí s'acabava el que sabíem de Maria. Mai no hem pogut esbrinar per què Maria i Anton van tenir un fill a Barcelona, ni si en van tenir més. Com que a Barcelona hi havia múltiples parròquies (i en algunes els registres no han arribat als nostres dies), aquesta recerca es presenta molt complicada.

Tanmateix, hem pogut descobrir-ne més coses. En primer lloc vaig trobar la defunció de Maria Freixes a Ulldemolins, el 15 de març de 1868. Aquest document indicava que Maria s'haviat tornat a casar. Efectivament, ja vídua d'Anton Clavé, Maria Freixes es va casar a Ulldemolins amb Josep Martí Quadrat, fadrí, el 18 de setembre de 1827. Aquesta informació és important, perquè demostra que Anton Clavé havia mort força jove, entre 1816 i 1827. N'he buscat la defunció a Ulldemolins, però no hi és.

Amb la informació que coneixem, doncs, l'escenari més plausible és que Anton i Maria, després de casar-se el 1816, anessin a viure a Barcelona, on van tenir com a mínim un fill (Manel, c. 1820). Poc després, però, Anton va morir. Ja vídua, però encara jove (devia tenir entre 25 i 32 anys), Maria va tornar a Ulldemolins, probablement a casa d'algun familiar. Un temps després es va casar en segones núpcies amb Josep Martí, a l'edat de 33 anys.

Pel que sabem, del matrimoni entre Josep i Maria van néixer tres fills: 

  • Maria Teresa Martí Freixes (*26-6-1828)
  • Josep Anton Martí Freixes (*25-11-1830)
  • Maria Raimunda Martí Freixes (*31-8-1836)


El gran dubte que em queda és per què van anar a Barcelona. Com gairebé tothom al poble, Anton i Maria eren pagesos, així que no veig clar que marxessin per feina. En canvi, sabem que poc després del seu casament el poble va patir una epidèmia. Em pregunto si no devien marxar per evitar els efectes d'aquesta epidèmia. No en tinc cap prova, però en tot cas és interessant com a hipòtesi. Per això, transcric la nota que el capellà del poble va deixar escrita al llibre d'òbits l'any 1818 (p. 269):

Lo dia set de juny del present any 1818 se portà N. Sra. del Llorito a la Iglesia, per pregarias, a causa de una epidemia de malaltias nomenadas febras putridas, y en terme facultatiu segons relació dels metges actuals de aquesta vila, que son los Drs. Francisco Freixes y Thomas Freixes, pare y fill, las anomenan febras gastricas; a pesar de las moltas malaltias no se'n moriren mols, no obstan se moriren los sobre nombrats, en casa, que no foren tots de ditas malaltias. Per la misericorda de deu y la intervensió de Maria Sma. del Llorito sesaren las enfermedats, y lo dia vuit de setembre del mateix any se torná de gracias dita Verge en la sua capella; y lo que puch deixar per memoria, que yo lo infra escrit he tingut que portar tot lo maneig de la present Parroquia tot sol, essent en una epoca tan trista y pesada... Cayetano Sentís Pbre. Regent.
Nota: Segons diu lo Dr. Fran[cis]co Freixes ha pasat el delme de la gent los que han pasat la epidemia. Pasaren de 80 los viaticats y de 40 los extrema unciats.

Malgrat algunes preguntes sense resposta, ara coneixem molts més detalls de la vida de Maria Freixes Soler. És hora, per tant, de començar a explorar els seus avantpassats.


Francesc Freixes i Marina Soler

Els pares de Maria Freixes Soler eren Francesc Freixes Gener i Marina Soler Vinyes.

Francesc Freixes Gener va néixer a Ulldemolins el 12 d'octubre de 1772. Batejat com a Joan Francesc Macià, els seus padrins van ser Macià Gener (avi matern) i Teresa Freixes Ferrer (tia paterna).

Per la seva banda, Marina Soler Vinyes havia nascut el 14 de juny de 1769 a Arbolí (Baix Camp, anteriorment Priorat). Va tenir, pel cap baix, sis germans i germanes.

Francesc Freixes i Marina Soler es van casar el 9 d'octubre de 1793 a Arbolí, però es van instal·lar a Ulldemolins. Allà, entre 1794 i c. 1812, van tenir almenys sis fills i filles. D'aquests, però, només Maria va arribar a l'edat adulta; els altres cinc van morir de petits. Francesc i Maria van viure fent de pagesos a Ulldemolins.

Marina Soler va morir el dia de Nadal de 1812, a l'edat de 43 anys. Les partides ens indiquen que Marina va néixer i viure al Mas de la Garra d'Arbolí. Aquest mas encara existeix avui: té entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana i una cerca a Google ens el situa al mapa. Aquí en tenim una fotografia:

Mas de la Garra, Arbolí (entre 1890 i 1936). Fotografia de J. Dolcet.
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Pel que fa a la defunció de Francesc, de moment no l'hem trobada, però sabem que era viu el 1827 (pel segon matrimoni de la seva filla Maria). No ens consta que es tornés a casar, però tampoc no ho podem descartar.

En la segona part d'aquest article ens ocuparem dels pares i avis de Francesc Freixes Gener.

En la tercera i última part, explorarem els avantpassats de Marina Soler Vinyes.

divendres, 22 d’octubre del 2021

La línia Clavé (part 2)

Feu clic al mapa per ampliar-lo
Podeu llegir la primera part d'aquest article en aquest enllaç.

En l'article anterior vam repassar la línia corresponent al cognom Clavé, ubicada al Camp de Tarragona.

Les certeses sobre aquesta línia s'acabaven amb Josep Clavé i Antònia Vallverdú. El motiu és que no havíem localitzat ni el seu matrimoni, ni els seus testaments, ni cap altre document que ens pugui dir qui eren els seus pares. No sembla que sobrevisqui cap llibre de matrimonis (ni de testaments) a Mont-ral que cobreixi els anys entre 1696 i 1767.

El que sabem


Què sabem, doncs, sobre Josep i Antònia? Sembla clar que tots dos eren de Mont-ral (Alt Camp), on ell va morir el 1778 i ella, el 1781. Hem identificat fins a vuit fills seus, nascuts entre 1729 i c. 1746. Això vol dir que s'havien de casar com a molt tard el 1728 i que la data de naixement de tots dos no pot ser, en cap cas, posterior a 1714 (he vist casaments amb 15 anys, així que per prudència ho allargarem fins aquí). A més, si tenim en compte les seves dates de defunció, els seus naixements s'han de situar c. 1700 o poc abans, perquè és molt improbable que visquessin gaire més enllà dels 80 anys.

Més enllà d'això, no hem trobat enlloc els noms dels seus pares. I per seguir descobrint la línia Clavé ens caldrà saber qui eren.

Preparant la recerca


Si repassem els llibres sagramentals de Mont-ral, es fa evident que al poble hi havia molts Clavé. No és estrany: en tots aquests pobles petits hi havia sempre un grapat de cognoms molt estesos. Hem de pensar que les opcions matrimonials eren limitades, i fins i tot els casaments entre cosins no eren rars.

Tot això ens porta al problema central: pels volts de 1700, a Mont-ral hi havia diverses famílies que estaven tenint fills amb el cognom Clavé. La cerca del nostre Josep Clavé ens portava necessàriament a investigar aquestes famílies. Com que no sé quins Clavé són els que busco, els he d'estudiar tots.

Així doncs, vaig fer un buidatge del llibre de baptismes per elaborar una llista de totes les famílies Clavé de l'època i els seus fills nascuts entre 1680 i 1714. A continuació en presento el resultat.

Les famílies Clavé de Mont-ral (c. 1700)


En primer lloc hi ha el matrimoni entre Marc Clavé Miró i Maria Vallverdú, casats el 24 d'octubre de 1694. Marc era fill d’Isidre Clavé i Tecla Miró. D'aquest matrimoni he identificat els fills següents:
  • Maria Raimunda (21-8-1695)
  • Josep Marc Ramon (21-5-1697)
  • Tecla (26-1-1700)
  • Agna Maria (17-12-1702)
  • Pau (18-1-1705)
  • Magdalena (28-11-1706)
  • Maria Tecla (5-6-1708)
  • Úrsula (27-11-1709)
  • Anton (30-5-1713)

La segona família que trobem és la que formen Pau Clavé Miró i Florentina Sovila, casats el 29 d'abril de 1696). Pau és germà de Marc i fill d’Isidre Clavé i Tecla Miró. N'he trobat només dos fills:
  • Josep (1-8-1699)
  • Sebastiana (30-3-1702)

Encara hi ha un tercer matrimoni entre Josep Clavé i Gertrudis (pagesos del mas de les Solanes), de qui he trobat sis fills i filles:
  • Antoni Joan Josep (21-3-1688)
  • Tecla (22-3-1689)
  • [una filla] (10-6-1691)
  • Ramon Josep (14-12-1692)
  • Gertrudis (16-4-1696)
  • Francesc (26-6-1700)

Sabem, doncs, que hi ha quatre candidats a ser el nostre Josep Clavé, que formen part de tres famílies diferents. Tanmateix, com hem vist, dos dels tres possibles pares de Josep Clavé són germans. Evidentment, els seus pares són els mateixos, de manera que si fos possible determinar que el meu Josep Clavé no era fill de Josep i Gertrudis, podríem seguir la línia, amb un alt grau de certesa, fins a Isidre Clavé i Tecla Miró. Vaig provar de descartar algun d'aquests Joseps buscant morts o confirmacions, però no n'hi havia dels anys rellevants. Canviem d'estratègia.

Superant els obstacles


Sense cap document nou disponible, l'única opció era tornar a repassar els que ja tenia. Els baptismes dels germans Clavé Vallverdú m'havien servit per delimitar la data de matrimoni dels seus pares, però tret d'això no me'ls havia mirat a fons. Ara que tenia arbres de les diferents famílies Clavé de Mont-ral, era el moment de tornar-hi. Un recurs que sol donar bons resultats és fixar-se en els padrins de tots els germans d'una mateixa família. Sovint aquests padrins eren oncles o avis dels batejats (si no apareixen sol ser perquè ja eren morts). Quan aquest vincle s'indica explícitament, pot ser la informació necessària per desfer ambigüitats o enfilar-nos una generació més amunt en l'arbre.

En aquest cas, i sense gaire més opcions per desencallar la recerca, vam tenir sort amb dos documents:

1) Al naixement de Josep Clavé Vallverdú (1731), la padrina és «Maria Val Claver, àvia de la criatura».

2) Els padrins de Pau Clavé Vallverdú (1729) són «Pau Clavé, fadrí pagès, i Florentina Vallverdú, àvia de la criatura».

Cal recordar que, en aquesta època, les dones casades sempre apareixen amb el cognom del marit. Així, descobrim que l'àvia materna es deia Florentina (casada amb un Vallverdú) i que l'àvia paterna (casada amb un Clavé) es deia Maria. De les tres famílies Clavé que hem estudiat, aquestes dades només encaixen amb una opció, l'única en què la mare de Josep es deia Maria.

Clavé-Vallverdú: tanquem capítol


Així podem demostrar (finalment!) que el nostre Josep Clavé era fill de Marc Clavé i Maria Vallverdú. L'únic fill de nom Josep que van tenir va néixer el 21 de maig de 1697. Era el meu avi setè.

En resum, el meu avi setè es deia Josep Clavé Vallverdú (1697—1778). Com que Josep es va casar amb Antònia Vallverdú, tenim dues generacions seguides de Clavé Vallverdú. Això pot contribuir a una certa confusió, però no hauria de comportar cap problema per a la recerca.

Els nous descobriments m'han permès esbrinar més coses sobre la dona de Josep, Antònia Vallverdú Feliu (1710?—1781). Saber que la seva mare es deia Florentina va ser una gran ajuda, perquè al poble hi ha exactament una única Florentina que es casés amb un Clavé. És així com vaig esbrinar que els pares d'Antònia es deien Jacint Vallverdú i Florentina Feliu. En el futur espero poder seguir investigant aquesta branca.

Fins aquí he compartit totes les dades importants de què disposo sobre Josep i Antònia, però vull acabar aquest capítol amb una curiositat. He constatat que, en casar-se (c. 1728), Josep i Antònia van anar a viure al Mas del Tosalet de Mont-ral, on vivien quan van néixer els seus primers dos fills. Entre 1731 i 1733, però, es van traslladar al Mas de la Cadeneta. Allà naixerien els cinc fills següents (entre 1733 i 1743). Seria molt interessant descobrir si aquests dos masos estan documentats i si encara existeixen. Segons la Viquipèdia, la Cadeneta és encara un nucli de població habitat.

Els altres Clavé-Vallverdú


Els pares de Josep Clavé Vallverdú es deien Marc Clavé Miró i Maria Vallverdú Feliu. Tots dos eren naturals de Mont-ral i són avis vuitens meus.

Marc Clavé Miró (sovint escrit March) va néixer molt probablement c. 1669 a Mont-ral. Hem trobat els batejos de diversos germans seus, però ell no hi és. Entre dos llibres de baptismes hi ha un buit, corresponent als anys 16671671, que és quan pensem que devia néixer. Si això és correcte i no hi ha cap més bateig que se'ns escapi, Marc seria el quart de vuit germans.

Maria Vallverdú Roig va néixer a Mont-ral el 20 de juliol de 1673. No li coneixem germans. El seu pare era Pau Vallverdú Arnau, de Mont-ral (l'àvia paterna, però, era d'Alcover). La mare de Maria es deia Paula Roig Bosch, filla d'Antoni Roig i de Gerònima Bosch (casats a Mont-ral el 1626). Una dada que ens ha cridat l'atenció és que Gerònima Bosch era nascuda a Berga (diòcesi de Solsona) de pares també berguedans (Josep i Eulàlia). Tot indica que el seu pare va morir i la mare i la filla es van traslladar a Mont-ral, on Eulàlia es va tornar a casar amb un Jaume Vallverdú, del nucli de l'Aixàviga. Caldrà investigar més.

Marc Clavé i Maria Vallverdú es van casar el 24 d'octubre de 1694, on van viure fent de pagesos, en un lloc que els documents anomenen «el Mas». Pel que ens consta van tenir vuit fills entre 1695 i 1713. No hem aconseguit esbrinar quan van morir, però sabem que ella era viva el 1731, quan va ser padrina de bateig del seu net Josep.

Clavé-Miró


Els pares de Marc Clavé Miró (avis novens meus) es deien Isidre Clavé i Tecla Miró Oller.

Les dades disponibles ens fan pensar que Isidre Clavé va néixer al Pla de Santa Maria (Alt Camp) c. 1640. Sabem que tenia germans més grans (Antoni Joan es casa el 1648), però poca cosa més, perquè a la primera meitat del s. XVII es van acabant les dades disponibles.

Tecla Miró Oller, per la seva banda, va néixer a Mont-ral, probablement el 1644. Aquest anys he localitzat un naixement de «Joana Tecla Miró» que encaixaria molt bé, però dona poques dades i la tinta està molt esvaïda, de manera que ara per ara no ho puc assegurar del tot. Els seus pares, Joan Miró i Tecla Oller, eren tots dos de Mont-ral i vivien al «Mas de les Solanes».

Isidre Clavé i Tecla Miró es van casar a Mont-ral el 15 de febrer de 1661 i, com tota la línia, van ser pagesos. Entre 1662 i 1679 van tenir com a mínim vuit fills i filles.

Creiem que Isidre va morir entre 1690 i 1694, però no n'hem trobat el document. Tampoc no sabem la data de defunció de Tecla Miró, però ens consta que era viva (i vídua) el 1694.

Els primers Clavé


En l'última generació de la línia Clavé (fins on l'he poguda documentar) hi trobem el pare d'Isidre, Antoni Joan Clavé, i la seva dona, de qui només sabem que es deia Coloma. Aquests últims (o primers?) Clavé, avis desens meus, vivien al Pla de Santa Maria a principis del segle XVII.

En aquesta època s'acaben les dades disponibles, de manera que no esperem trobar-ne ni els naixements (que situaríem c. 1600-1610) ni el matrimoni (de principi dels anys 1620, probablement). Antoni i Coloma van tenir com a mínim dos fills que van arribar a casar-se.

Sembla que Antoni Joan hauria mort el 12 de setembre de 1646. Si no ho afirmo amb seguretat és perquè hi ha altres famílies Clavé que aporten confusió i que fan difícil determinar qui és qui en aquesta generació.Per exemple, he trobat que un Antoni Joan Clavé va morir al Pla de Santa Maria l'any 1649. Per la data no pot ser el marit de Coloma (que ja era mort) ni el seu fill (que va tenir una filla el 1651)  Hi ha, per tant, un tercer Antoni Joan Clavé que no sé qui és, només quan va morir.

En aquesta línia, els llibres també mencionen altres Clavé que no puc ubicar:
  • Joan Clavé i Tecla van tenir una filla, Magdalena, que va morir de petita l'any 1644.
  • Pau Clavé i Tecla van tenir un fill, Joan Pau, que va morir de petit l'any 1647.
També pot ser que les dues parelles anteriors siguin en realitat la mateixa, i que ell es digui Joan Pau, com el fill. Però sense més dades no ho podem determinar. I de dades en aquells anys n'hi ha molt poques.

Toca, per tant, acomiadar-nos aquí, amb «els honorables en Antony Joan Claver pages y [...] Coloma llur muller, de la vila del Pla», que és com els descriu el matrimoni del seu fill Isidre (1661). Tanco així aquest llarg viatge en el temps i l'espai que ens ha permès resseguir tota la història del cognom Clavé a la meva família. Han estat moltes hores de recerca i trencaclosques documental. Quan vaig començar a treballar en aquesta branca, ara fa unes setmanes, la línia Clavé del meu arbre acabava a principis del segle XIX, amb Anton Clavé i Maria Freixas. Des de llavors he pogut recuperar dos-cents anys més d'història familiar: noms, cognoms i llocs dels quals he après molt i que vull compartir amb qui hi tingui interès per tal que aquesta història no es perdi.

divendres, 15 d’octubre del 2021

La línia Clavé (part 1)

Mercè Clavé Vidal
Mentre faig voltes al misteri dels Miramon i les branques del Cantal (queda pendent fer-ne un article un altre dia), darrerament he tornat a l'àrea del Camp de Tarragona, dins de l'arbre de la meva àvia materna.

Ja he escrit diversos articles al blog sobre aquestes branques, però clarament vaig subestimar la quantitat d'informació que en podia obtenir. Malgrat algunes dificultats, els darrers progressos han estat sorprenents. Avui, doncs, em proposo repassar la línia corresponent al cognom Clavé.

Mercè Clavé Vidal


La línia Clavé comença amb la meva besàvia, Mercè Clavé Vidal (L'Espluga de Francolí, 1896 — Ulldemolins, 1938). Mercè és l'última persona del meu arbre que es va dir Clavé de primer cognom. També és l'última persona que va néixer i morir al Camp de Tarragona, perquè els seus fills van marxar cap a Barcelona (i un d'ells, més endavant, cap a l'Argentina).

Com tots els seus avantpassats coneguts, la Mercè era pagesa. El 24 d'abril de 1924 es va casar amb Josep Toldrà Sentís. Al llarg de la vida va treballar en diversos masos de poblacions com Cambrils i Mont-roig del Camp. El matrimoni va tenir quatre fills.

Clavé-Vidal


Els pares de Mercè Clavé Vidal es deien Miquel Clavé Masdeu i Carme Vidal Alsina.

Miquel Clavé Masdeu va néixer a Ulldemolins (Priorat) el 4 de març de 1867. Era el petit dels vuit germans Clavé Masdeu que coneixem. Carme Vidal Alsina va néixer a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el 5 d'abril de 1864.

Carme Vidal Alsina es va casar en primeres núpcies amb Salvador Clavé Masdeu (germà de Miquel), amb qui va tenir una filla. Després de la mort de Salvador (el 1894), Carme es va tornar a casar amb Miquel, germà del seu primer marit. El matrimoni es va celebrar a Montblanc el 19 de setembre de 1896. Sembla que Carme i Miquel, també pagesos, van viure entre Ulldemolins i l'Espluga de Francolí. Van tenir quatre fills (Mercè, Anton, Josep i Magí).

Carme Vidal va morir a Cambrils c. 1930. Miquel Clavé, per la seva banda, moriria a Barcelona el 1940, a l'edat de 73 anys.

Clavé-Masdeu


Els pares de Miquel Clavé Masdeu es deien Manel Clavé Freixes i Teresa Masdeu Estivill.

Segons totes les fonts, Manel Clavé Freixes va néixer a Barcelona, c. 1820. Per trobar-ne la data exacta hauria de saber en quina parròquia el van batejar. El fet és que tampoc no queda clar què feien els seus pares a la ciutat: tant les generacions anteriors com les posteriors les trobem totes entre el Baix Camp i el Priorat. Sí que sabem que Manel va tornar a viure a la Mussara, on es va casar amb Teresa l'any 1844. Tots dos eren pagesos. La parella va tenir fills a la Mussara entre 1845 i 1861 (Antoni, Joan, Antònia, Maria, Salvador i Maria). Poc després es van traslladar a Ulldemolins, on van tenir dos fills més: Emanuel (1864) i Miquel (1867). Manel Clavé va morir a Ulldemolins l'any 1880.

Teresa Masdeu Estivill va néixer el 19 de juliol de 1821 a la Mussara i va morir el 20 de juny de 1879 a Ulldemolins. Els seus avantpassats van ser més fàcils d'ubicar que els de Manel i, pel que sabia fins ara, estaven repartits entre la Mussara (els Masdeu) i la Febró (els Estivill). Recentment he pogut recular més i constatar que algunes branques de la seva família venien de Vilaplana, l'Albiol i la Selva del Camp (al Baix Camp) i també del Morell (Tarragonès).

Clavé-Freixes


Fins fa poc, la línia Clavé acabava amb els pares de Manel Clavé Freixes: Anton Clavé Oliver i Maria Freixes Soler. Veurem com i fins on hem pogut conèixer els seus pares i avis, però abans ens cal presentar Anton i Maria.

La Mussara 1903
Plaça de la Mussara (1903)
Anton Clavé Oliver va néixer a la Mussara el 8 d'abril de 1779. No ha estat fàcil determinar la seva data de naixement. Comptant-lo a ell són set germans coneguts, i cap es diu Anton com a primer nom de baptisme. Sabem que en batejar un infant generalment li donaven tres noms; sovint se'l coneixia pel primer, però en força casos el nom que s'utilitzava habitualment era el segon o, més rarament, el tercer. Els dos primers fills Clavé Oliver, però, són batejats com a Josep Anton (1777) i Pere Anton (1779). Si tots dos van sobreviure la infantesa (no hem trobat la mort de cap dels dos a la Mussara), com podem saber quin és el que es coneixia com a Anton? En aquest cas vam tenir sort: l'any 1783 van ser confirmats a la Mussara els tres primers germans, que apareixen al llibre per ordre d'edat i amb el nom d'ús habitual. Així, els tres germans confirmats són Josep, Anton i Francesc. L'ambigüitat es desfà: al primer fill li deien Josep; al segon, Anton, que és el meu avi cinquè.

Pel que fa a la resta de la seva vida en sabem molt poca cosa: era pagès i va tenir almenys un fill a Barcelona. Potser Anton va morir també a Barcelona? Misteri.

Sobre Maria Freixes Soler podem dir que va néixer a Ulldemolins el 3 de setembre de 1794. El seu pare, Francesc Freixes, també era d'Ulldemolins. La seva mare, Marina Soler, era d'Arbolí. [Aquesta branca la vaig desenvolupar posteriorment a Els avantpassats de Maria Freixes Soler.]

Recentment vaig localitzar el matrimoni d'Anton Clavé i Maria Freixes, cosa que m'ha permès avançar en la meva recerca de la línia Clavé. Ara sabem que es van casar a Ulldemolins el dia 9 de desembre de 1816.


Clavé-Oliver

Municipis rellevants per a la meva recerca

Els pares d'Anton Clavé Oliver es deien Anton Clavé Vallverdú i Magdalena Oliver Rius.

Anton Clavé Vallverdú va néixer a Mont-ral (Alt Camp) el 19 de maig de 1743. La resta de la línia Clavé, fins on la coneixem, era de Mont-ral, vinculada, almenys en part, al nucli de Farena. Per la seva banda, Magdalena Oliver Rius va néixer a la Mussara, probablement el 26 de març de 1752. El pare de Magdalena es deia Agustí Oliver Gabriel (Prades?, c. 1731—la Mussara, 15 de març de 1809) i la seva mare, Magdalena Rius Mestre (la Mussara?, c. 1723—la Mussara, 21 de desembre de 1793). Agustí i Magdalena eren pagesos masovers. D'ella n'he trobat el testament, datat el 1793.

El matrimoni Clavé-Oliver és un exemple de com, tradicionalment, les parelles solien casar-se al poble de la núvia. Antoni i Magdalena es van casar a la Mussara el 3 d'octubre de 1776. Per contextualitzar, feia només tres mesos que els Estats Units d'Amèrica havien signat la seva declaració d'independència i la Revolució Francesa no tindria lloc fins uns anys després. Antoni i Magdalena es van quedar a viure a la Mussara, on feien de pagesos i on van tenir set fills entre 1777 i 1795.

Magdalena Oliver Rius moriria el 27 de gener de 1822. Anton, ja vidu, devia tornar al seu poble natal, Mont-ral, on va morir el 23 de setembre de 1824, a l'edat de 81 anys.

Clavé-Vallverdú


La línia Clavé, fins on l'he pogut reconstruir de moment, acaba amb els pares d'Anton, Josep Clavé i Antònia Vallverdú. Sabem que eren pagesos de Mont-ral, que van néixer c. 1700 i que van tenir (com a mínim) vuit fills:
  • Pau (1729—1803)
  • Josep (1731—1807)
  • Pere (1733—1807)
  • Marc Joan (1736—?)
  • Maria Antònia (1738—?)
  • Antònia (1741—?)
  • Antoni (1743—1824)
  • Teresa (c. 1746—1807)
Un fet curiós que m'ha cridat l'atenció sobre aquests germans té a veure amb les defuncions de Josep, Pere i Teresa. Tots tres van morir força grans, tots tres sense casar i amb pocs dies de diferència, entre el 23 de novembre i el 28 de desembre de 1807. Pot ser un fet purament anecdòtic, però em pregunto si els tres germans (que presumiblement vivien junts) van emmalaltir i morir alhora d'alguna malaltia contagiosa.

Sigui com sigui, i tornant a Josep i Antònia, desconeixem quan es van casar. Devia ser poc abans de 1729, que és quan neix el seu primer fill. Però els llibres de matrimonis de Mont-ral s'interrompen entre 1696 i 1767, de manera que no espero trobar-ho. Sense el document de matrimoni no tenim, ara per ara, cap partida que ens digui els noms dels seus pares. Un obstacle important.

Sabem, això sí, les seves dates de defunció a Mont-ral. Josep Clavé va morir el 24 de novembre de 1778 i Antònia Vallverdú, el 8 d'agost de 1781. Els documents indiquen que tant l'un com l'altra van fer testament, però a l'inventari de l'arxiu arxidiocesà no consta que es conservi cap testament de Mont-ral d'aquesta època.

En resum, el que ens fa aturar aquí és que no sabem res dels seus naixements, dels seus pares o del seu matrimoni. Això vol dir que se'ns ha acabat la sort i aquí s'acaba la línia?

Potser no. Però l'escull és gran, i per abordar-lo haurem d'esperar a un altre dia.

Podeu llegir la segona part d'aquest article en aquest enllaç.

dilluns, 7 de juny del 2021

Defunció de Magdeleine Saurou

Després d'una llarguíssima inactivitat, sóc aquí per publicar un apunt que tenia inacabat sobre la línia dels Germain. Al final d'aquestes línies presento una partida que en dona noves dades. Però primer... recapitulem.

La recerca de la línia Germain està molt avançada, si tenim en compte les dates en què trobem els primers documents disponibles. Això vol dir que (si bé no es pot descartar res) serà difícil trobar noves generacions anant enrere en el temps. Per aconseguir-ho, la millor opció seria fer recerca als fons notarials, perquè en molts casos van més enrere que els eclesiàstics. De moment, però, m'he concentrat a definir i consolidar millor les dades que tinc sobre l'extrem més remot de la línia Germain.

Per resituar-nos, a continuació resumeixo l'estat de la recerca (vegeu també l'entrada Els Germain-Miramon), acompanyat d'un arbre amb les branques més antigues de la línia Germain:


El que sabem


1) Pierre Germain (c. 1700-1730) i la seva dona Petronille Laveissière (1705-1769) estan clars i consolidats. Des d'aquí fins l'actualitat la meva línia és clara i no dona gaires problemes (sí que queden altres línies del segle XIX per explorar).

2) Sabem que els pares de Pierre es deien Jean Germain i Hélène Miramon, i que Jean va ser batejat el 18 d'abril de 1670. A banda d'això, l'únic que podem afirmar amb certesa és que es van casar el 18 de gener de 1695 a Arpajon-sur-Cère (els documents notarials i eclesiàstics ho confirmen).

3) Sembla força clar que els pares de Jean Germain es deien Blaise Germain i Magdeleine Saurou [*]. Els pares d'Helène es deien Guillaume Miramon i Hélène Fresquet. En una futura entrada al blog podríem detallar i documentar degudament aquestes dades.

[*] He dubtat entre les formes Saurau, Sourou i Saurou. Després de mirar-m'ho molt atentament, em decanto per Saurou. Pel que fa al nom, és habitual trobar-lo amb altres formes, com Magdaleine, Madeleine, etc.

Defunció de Magdeleine Saurou

De moment, per no allargar-nos, presentem la partida de defunció de Magdeleine Saurou, acompanyada de la nostra transcripció del text:


Le vingtieme aout 1682 dans le cimetiere [?] de Prunet a esté ensevely le corps Madelegne Saurou agee de quarante anys ou environ apres avoir reçu les sacrements [?] de l'eglise en presence de Blaise Salarnier et d'Anthoine Delfo[ur?] ses parens.


Magdeleine, doncs, va morir el 20 d'agost de 1682 quan tenia uns 40 anys. Vivia a Prunet i res no indica que fos vídua. Els testimonis Blaise Salarnier i Antoine Delfour, són familiars d'ella. Hem investigat aquest vincle extensament però, malgrat disposar de força informació sobre tots dos, no podem establir quin era exactament el parentiu que hi tenien. Seguirem investigant.

diumenge, 16 de gener del 2011

Cap a La Mussara i La Febró

Avui ens fixem en l'arbre de la meva àvia Carme Toldrà.

Seguint amunt, la branca del seu avi matern ens porta fins a les poblacions de La Mussara i La Febró (Baix Camp). Som-hi!

La Mussara

La Mussara és un petit nucli de població situat a les Muntanyes de Prades (a 990 metres d'altura) i despoblat des del 1959. Actualment es troba en ruïnes i annexionat al municipi de Vilaplana.

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. D'altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el Mas del Pou del Gel, el més conegut, i el Mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). Prop del nucli s'han trobat pintures rupestres així com restes d'un poblat ibèric.

A la dreta podeu veure una foto del que queda de l'església de Sant Salvador, on van tenir lloc els batejos, matrimonis i defuncions de diversos dels meus avantpassats [Llicència CC. Font: Viquipèdia].

Per saber-ne més, aquesta pàgina és plena d'informació, fotos antigues i mapes. Molt recomanable!

La Febró

Molt proper a La Mussara (vegeu el mapa), La Febró és un petit municipi de menys de 50 habitants. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

El mapa següent ens permet situar-nos millor:


Mostra un mapa més gran

Recerca genealògica a La Mussara i La Febró

Des de l'any passat, la recerca en aquests dos pobles és molt fàcil, perquè els llibes parroquials es poden consultar en línia al web de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Cal tenir en compte que hi ha dades de la Mussara als llibres de Vilaplana, cosa que ens permetrà remuntar-nos més enrere en el temps.

De moment he trobat força informació de La Febró i no tanta de la Mussara. Quin és el problema? Doncs que els Clavé es movien molt. Per algun motiu que no puc endevinar, Manel Clavé Freixas va néixer (segons tots els documents rellevants) a Barcelona. Els seus pares, però, serien de La Mussara i els seus fills van néixer entre La Mussara i Ulldemolins. Puc aproximar el seu naixement als anys 1835-1836. Com que les dades civils a Barcelona comencen el 1841, l'única via seria localitzar la seva partida de bateig. Però, com ja vaig explicar en l'article anterior, sense saber en quina parròquia el van batejar, les opcions no són bones.



Tampoc no he trobat als índexs disponibles el matrimoni ni el bateig del seu pare, Anton Clavé (i fins i tot si hi hagués una partida de baptisme no la podria confirmar del tot, perquè no conec els noms dels seus pares!). Els documents que mencionen Anton Clavé coincideixen a dir que era de La Mussara i, per època, hauria de poder trobar-lo... De moment no me n'he sortit, així que queda com un interrogant més. Caldrà seguir investigant aquesta branca. [Nota: la recerca sobre aquesta branca continua en els articles titulats «La línia Clavé».]

En l'altra branca de La Mussara, la Masdeu-Vinyes, he pogut enfilar-me una mica més amunt, però no he trobat el naixement de Josep Masdeu Vinyes. Intueixo que devia néixer poc abans de 1773.

Amb aquest arbre al davant, però, i amb les diverses webs dedicades a la història local que hi ha a la xarxa, és fàcil posar-se a imaginar la vida de totes aquestes persones en un poble tan petit com La Febró, i encara més a La Mussara, en el que avui dia és un "poble fantasma".

Fins la propera!