Darrerament, i sempre que he pogut trobar un moment, he estat treballant en moltes branques diferents de la meva genealogia (la de França, per si hi teniu interès, la tinc en guaret, però sens dubte la reprendré en algun moment al llarg dels propers mesos).
Avui em proposo presentar l'estat de la recerca pel que fa a la línia Blanch, l'única que (fins on he pogut arribar) es manté sempre a Barcelona. D'entrada he de dir que es tracta d'una de les línies que menys he pogut desenvolupar i que més m'ha costat de documentar. Pot semblar una paradoxa, però la branca més propera geogràficament ha estat sempre la més difícil d'investigar.
Les causes d'això són diverses. En primer lloc, el fet que es tracti d'una ciutat gran fa difícil saber on cal anar a buscar les dades. En un poble petit hi ha una sola parròquia i sempre saps que és allà on has de trobar el que busques. En canvi, saber que algú era "de Barcelona" no és suficient. Fins i tot al segle XVIII, que és on comença (per ara) la línia, hi havia dins dels límits de la ciutat nombroses parròquies i, si no sabem en quina va tenir lloc el fet que ens interessa, no és feina fàcil. En segon lloc, al llarg de la història de la ciutat moltes de les dades s'han perdut: la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica i sobretot la Guerra Civil són els principals episodis durant els quals es van perdre o cremar molts documents eclesiàstics que contenien dades sobre la població de la ciutat. Davant d'aquest panorama, l'empresa és comparable a buscar una agulla entre no un sinó molts pallers, alguns dels quals han desaparegut per sempre.
El port de Barcelona, gravat francès del segle XVIII
La recerca, malgrat tot, avança. Recentment he pogut documentar un nou fragment d'arbre, més enllà de Pau Blanch Bordas (fins ara la branca acabava aquí). En l'arbre que trobareu més avall podeu veure l'estat actual de la recerca.
Sembla que la branca Blanch marxa cap a Sants (que fins el 1897 era un municipi independent de Barcelona), però tenim dues noves branques, Bordas (i no Bardas, com havia trobat en algun document posterior) i Ventura, que es mantenen a Barcelona, com a mínim des de la primera meitat del XVIII. Sovint he pensat com d'interessant seria documentar la presència d'algun avantpassat directe a Barcelona durant la Guerra de Successió i el setge de 1714, per mirar de saber (o si més no imaginar) com van viure aquell moment històric transcendent. Sembla que aquesta possibilitat és més a prop que mai.
Quant a professions, molta uniformitat: tots els homes d'aquestes branques figuren als registres com a "hortolà" o "mestre hortolà". Una altra curiositat: els documents indiquen que la parella Bordas-Ventura vivia al "carrer de can 30 Claus" / "carrer d'en trenta claus", probablement al número dotze. Trenta Claus era el nom popular amb què es coneixia antigament el carrer de l'Arc del Teatre, al costat de la Rambla. Amb aquesta dada, que convida a imaginar un escenari més concret per a la vida d'aquests barcelonins (ja no tan) anònims dels quals sóc descendent, m'acomiado fins la propera, confiant que la recerca d'aquestes línies pugui donar encara més fruits en el futur.
2 comentaris:
Quin article més interessant! A veure si pots trobar si hi ha avantpassats que vivien a Barcelona el 1714... Endavant!
M'agrada trobar articles nous!
Aquest gravat que hi has posat és preciós.
I em fa gràcia aixó que tots aquests hortolans visquéssin a Barcelona; devia ser una Barcelona "rural" que ara ens és totalment desconeguda...
Si es casaven a llocs tan cèntrics com el Pi i Sant Just vol dir que devien viure al rovell de l'ou i, en canvi, devien tenir el "tros" més a les afores? I vendrien les verdures als mercats? Es curiós i també com van passar progressivament a tenir feines "urbanes".
Persisteix el misteri de "L'avi carboner"... m'encantaria descrobrir-lo!
Publica un comentari a l'entrada