Del Camp de Tarragona i més

Aquesta setmana, entre els dies 4 i 7 de desembre, vaig poder tornar, gairebé dos anys després, a centrar-me en les branques del Camp de Tarragona, les de la meva àvia Carme Toldrà. Vaig estar visitant alguns dels pobles de la zona, centrant-me sobretot en el Priorat i la Conca de Barberà.

Els meus besavis Josep i Mercè eren, respectivament, d'Ulldemolins (a la foto) i de l'Espluga de Francolí (i es van casar a Vinyols i els Arcs!). Les arrels d'aquestes branques, però, són profundes i s'estenen des del Baix Camp (Cambrils, La Mussara, La Febró) fins a les Garrigues (La Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Arbeca, Juneda).

A la Conca de Barberà ja hi tinc documentades vuit generacions, a les poblacions següents (totes situades a la meitat oest de la comarca):

• L'Espluga de Francolí (la majoria de branques)
• Montblanc
• Vilaverd (fins el 1983 anomenada Vilavert)
• Vimbodí i Poblet
• Vilanova de Prades

Pel que fa al Priorat, em queda molta feina per fer, però ja hi he documentat fins a set generacions. Tinc avantpassats en aquests municipis:

• Ulldemolins (la gran majoria)
• Poboleda
• Cabacés
• Margalef (no confirmat)
  
• La Bisbal de Falset (no confirmat)

El mapa de la dreta ens permet situar fàcilment els diferents pobles d'aquesta zona que són rellevants per a la meva recerca. [Mapa creat a partir d'imatges de la Viquipèdia (Garrigues, Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp), totes amb llicència Creative Commons].

Ara que estem situats, és qüestió de seguir investigant... No pot ser difícil, perquè l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona està digitalitzant a poc a poc els seus documents i ja hi ha alguns documents parroquials que es poden consultar en línia. És una molt bona notícia per als amants de la genealogia. Tant de bo altres arxius eclesiàstics en segueixin l'exemple. Fins ben aviat!

La fam de 1693-1694

Avui dia ens pot costar de creure que, fa tot just tres segles, la fam generalitzada era un problema recurrent a l'Europa occidental. Tanmateix, era així.

Situem-nos de ple en l'Antic Règim, en una era preindustrial. El mitjà de transport més ràpid són els carros o carruatges estirats per cavalls i les distàncies, doncs, eren enormes.

Situem-nos en la França del segle XVII, on un 65% de la població són camperols, i la família mitjana és pobra i amb molts fills. Per menjar, tota aquesta població depèn completament de la terra, de l'agricultura, que és la base de la societat. I no era estrany que una mala collita fes estralls: els historiadors identifiquen 13 episodis de fam generalitzada al segle XVI, 11 al segle XVII i 16 al segle XVIII. Per posar un exemple, el 1709, amb la Guerra de Successió com a rerefons, un episodi de fam va deixar 600.000 morts a França.

Però, sens dubte, si el drama de la fam va desplegar alguna vegada el seu rostre més dur, va ser durant els anys 1693 i 1694.

França es trobava en guerra amb mitja Europa. L'hivern de 1692 va ser extraordinàriament fred i la primavera i l'estiu del 1693 van ser massa plujosos. Molts cultius van quedar destruïts i aquell estiu les collites van ser mediocres a tot França. Com a conseqüència, el preu dels cereals es va disparar. Al mercat de Les Halles, a París, una lliura de pa costava l'equivalent a tot el jornal d'un camperol mitjà. La malnutrició resultant d'aquesta situació va desencadenar, a més, una epidèmia de febre tifoide.

Els historiadors calculen que entre 1693 i 1694 la fam va causar 1.300.000 morts a tot el país. Una xifra que es revela molt més impactant si considerem que, en aquell moment, la població total de França era només d'uns 20 milions de persones.

La fam al Cantal

El Cantal, com a regió rural i agrícola, va patir durament els efectes de la fam. Molta gent sortia a récorrer els camins buscant alguna cosa per menjar. Prop d'Aurillac, als camps i les granges, s'hi veien pobres i captaires morts.

A Montsalvy, per exemple, una anotació al llibre parroquial ens indica que la població del poble era de 450 persones. L'any 1693 en van morir de fam 111 (!). El responsable de la parròquia va voler deixar escrit aquest testimoni colpidor, en què lamenta la fam, les malalties i la guerra, així com els tributs excessius que, a més, el rei imposava per a finalitats bèl·liques. El retrat que pinta és dantesc:

Dans le present Registre de 1693 sont écrits les mariages, baptemes et mortuaires de la present paroisse de Montsalvy, de quatre cents cinquante  comunians. Il en est mort cette année cent onze de la famine, plutot que de autre mal. La famine étant comune dans les quatre provinces voisines, aussibien qu'une spece de peste et la guerre dans toute leurope. Les subsides ont eté si forts cette année que le Roy ou les ministres ne se sont pas contentés de taxer la noblesse et le tiers etat, ils ont porté la main jusques a lencenssoir come l'on dit, il nya pas eu de taxe quon ayt imposee sur les laiques que mrs les gens deglise nayent payee sous un nom emprunté et principalement mre les Curez, auxquels on a fait vendre toute largenterie qui était dans leurs eglises pour payer les taxes. Jusques mêmes à payer un tribut pour les droits de Registres des mariages, baptemes et mortuaires, le soubsigné en a payé pour le revenu de la some impostee deux cens de suitte, et la troisième annee il a fallu qu'il ayt payé soixante livres pour lamortissement de ceux Registres. Cecy est écrit affin que ceux qui seront a lavenir prient Dieu qu'un pareil temps ne reviene ou l'on était même en peine de faire porter les morts au cymetiere. Il falait que mrs les Curez les fissent enterrer dans les jardins ou au pié d'un arbre. Lors qu'il en mourai dans les villages, ne se trouvait personne qui voulut faire l'office du vieux Tobie c'est à dire qui voulut enterrer ou ayder à enterrer les morts; le lecteur remarquera encore que c'est cette meme annee que les vignerons du Vignioble del Fel estant presque tous morts de misere. Les vignes ont demeuré à travalier et nya eu presque rien et il est à apprehender qu'il ny en ayt moins a lavenir ne se trouvant personne pour les travallier.

Al llibre parroquial de Ladinhac (d'on eren molts dels meus avantpassats de l'època) no hi trobem un testimoni tan explícit, però hi intuïm que el capellà estava desbordat: les pàgines d'aquell any són pràcticament un llistat de breus notes de defunció (de només una línia o dues cadascuna), com si el capellà no arribés a anotar-les totes. A més, algunes defuncions són anotades dues vegades en diferents pàgines, d'una manera que suggereix una situació caòtica i extraordinària.

Un exemple d'això és la defunció del meu avi vuitè Hugues Delpuech, que vaig localitzar fa poc. Hugues va morir el 24 d'abril de 1693 deixant com a mínim quatre fills, entre ells la petita Marie, de només 3 mesos. Això és tot el que en diu el llibre sagramental:

 

Aquesta informació no ens permet afirmar amb rotunditat que la causa de la mort fos la situació general de fam, però tenint en compte la joventut de Hugues i el context del moment, em costa creure que no hi tingui cap relació.

El següent fragment és la primera meitat d'aquesta mateixa pàgina, que ens mostra el tètric llistat de defuncions, algunes encara amb menys informació que la de Hugues:

I així seguiríem pàgines i pàgines. Com veieu, a la França de finals del segle XVII la vida podia ser veritablement dura. Per ara no tinc notícia de cap altre avantpassat meu que morís durant la gran fam de 1693-1694, però malauradament no em sorprendria descobrir-ne més entre algun d'aquests llistats tan plens de creus...

Naixement de François Delpuech

Després d'un parell de mesos, torno a escriure. He estat molt enfeinat i no m'he pogut dedicar a la genealogia, però, com a mínim em deixo caure per aquí per penjar una informació interessant per a tots els Germain de la família: el baptisme de François Pierre Delpuech.

François va ser batejat a Ladinhac el 9 de gener de 1686. Havia nascut quatre dies abans, el 5 de gener.

Els seus pares eren Hughes Delpuech i Catherine Goutel, de Melzac, un petit nucli de població pertanyent a la parròquia de Ladinhac i situat en el camí de Ladinhac a Leucamp:

Mostra un mapa més gran

Segons aquest document, el seu padrí fou un noble: François Pierre, baró de Lanzac (que, per cert, i malgrat la seva noblesa, no sabia signar). La seva padrina, també noble, fou Anne Marie de Manessie (probablement avui dia caldria escriure-ho com a Manessier). Ella però, sí que signa.

Un document realment interessant, que ens permet apropar-nos més als orígens de la línia Delpuech, la dels avantpassats de Jeanne Delpuech, esposa de Nicolas Germain (si algú es perd, consulteu l'arbre de la barra lateral dreta o aquest article).

Ara em caldria siutar el matrimoni dels seus pares...

Deixant de banda les branques franceses, ben aviat visitaré de nou el Priorat i la Conca per recuperar les recerques sobre els avantpassats de la meva àvia materna, Carme Toldrà. La visita promet.

Fins la propera!

Tornem a l'Empordà

Darrerament he estat molt pendent de les branques del Cantal, però també he pogut trobar temps per investigar una de les branques més interessants i (fins ara) poc treballades de l'arbre: la de l'Empordà, amb el cognom Viarnés com a tronc principal.

Pont de Molins [font: Viquipèdia -llicència CC]

A principis d'aquest any vaig recollir la informació que en tenia en un article, que va ser el resultat d'una llarga jornada de recerques a l'Arxiu Diocesà de Girona. La línia Viarnés, però, es perdia ben aviat, a finals del segle XVIII (amb només un nom, Joan Viarnés) a la població de Pont de Molins (Alt Empordà). Per què no vaig poder anar més enrere? Doncs perquè em faltava una dada important: que fins a mitjan segle XVIII, Pont de Molins (o Molins, com era conegut llavors) havia format part de Llers. Armat amb aquesta simple dada, tot era a punt per a una nova visita als arxius. Després d'uns mesos de molta feina, el moment ha arribat.

I la nova sessió recerca em va servir per trobar informació. Molta.

Situem-nos!

Al meu arbre genealògic hi ha dues branques procedents de l'Empordà i totes dues convergeixen en la meva besàvia Lola Viarnés Blanch: d'una banda, els seus avis paterns (el matrimoni Viarnés-Garriga), de Llers i Colomers; i, de l'altra, la seva àvia Materna (Dolors Martí Arnell), de Peralada. Pel que he pogut saber, els documents de Peralada es van cremar durant la Guerra del Francès, així que ara la recerca se centra en la branca Viarnés-Garriga. Avui, concretament, seguirem la línia del cognom Viarnès

D'on són, els Viarnés?

En l'anterior recerca, com ja he indicat, ens havíem quedat amb Joan Viarnès (de Pont de Molins), que era l'avi patern de Joan Viarnès Camps (i, per tant, rebesavi de Lola Viarnés i avi sisè meu). 

Ara sé que aquest Joan Viarnés es va casar amb Eugènia Serra el 3 de novembre de 1799 a Vilabertran, lloc de naixement d'ella.

Els pares de Joan Viarnés eren Ferriol Viarnés Borrasser i Matilda Masó Terrés.

Els seus avis paterns eren Rafael Viarnés Rotllan (o Rotlan, la forma varia) i Crescència Borrasser Sot (casats a Llers el 24 de febrer de 1732).

Els seus besavis, seguint la línia, eren Jaume Viarnés i Margarida Rotllan (casats a Llers el 12 de gener de 1698).

I els seus rebesavis es deien Jaume Viarnés (de Biure) i Marianna. Tinc la sospita que el cognom d'ella era Pujades, però em caldrà investigar més.

Amb això hem portat la línia dels Viarnés fins a mitjan segle XVII, i ens situem a Biure (Alt Empordà). En aquest arbre podeu conèixer amb detall l'estat de la recerca (feu clic per ampliar):

Què en sabem, del cognom Viarnés?

COM S'ESCRIU?

Com passa amb molts altres cognoms, en trobem moltes formes, perquè en l'època en què ens situem la majoria de gent no sabia escriure i els qui escrivien ho feien amb una ortografia fonètica. Trobem, doncs, les formes Viarnés, Viernés, Biarnés, Biernés... En el cas de la meva família fa generacions que l'escrivim "Viarnés", però em sembla clar que totes aquestes formes han de tenir un origen comú.

Segons l'Idescat, totes quatre formes del cognom existeixen avui a Catalunya. La més habitual és Biarnés (unes 270 persones el tenen com a primer cognom), seguida de Viarnés (unes 45 persones). 

 

D'ON PROVÉ?

No tinc una resposta definitiva sobre l'origen ni el significat del cognom, però sembla clar que a l'Empordà n'hi ha de documentats ja des de fa segles. Consultant el web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, podem constatar que, actualment, l'Alt Empordà és la comarca de Catalunya amb més Viarnés de Catalunya, mentre que de Biarnés n'hi ha força menys (són més nombrosos, curiosament, a la Ribera d'Ebre, i també a l'àrea de Barcelona).

Més novetats

La darrera sessió de recerca sobre aquesta línia m'ha conduït a diversos cognoms i poblacions noves (A la dreta, el mapa de les poblacions de l'Alt Empordà que toca el meu arbre genealògic [Font: Viquipèdia, aquí trobareu l'autor i la llicència CC de la imatge original]). Aquestes són les novetats:

Cognoms: Baró, Borrasser, Lluís, Masó, Ros, Rotllan, Sot, Terrés.

Poblacions: Biure, Cantallops, Darnius, Maçanet de Cabrenys i (probablement) Molló (al Ripollès).

I ara?

Ben aviat tornaré a Girona per seguir investigant. Encara hi ha molta feina per fer i molts interrogants per resoldre a les branques empordaneses. Properament en tindreu més notícies. Fins llavors, salut!

Matrimoni Laborie-Mayonobe

Després d'un parell de mesos de molta feina (i una mica de vacances), torno a la feina. Des de fa ben poc sóc membre d'Aprogemere, la principal associació genealògica del Cantal, així que m'he dedicat a buscar per les branques franceses. Properament, però, tinc prevista una visita a Girona que em permeti trobar més informació sobre els Viarnés (o Biarnés, que sembla que seria la forma original) i les branques de l'Empordà. També vull seguir investigant la biografia de Baltasar Germain i els meus avantpassats terrassencs. Però això serà un altre dia; avui som al Cantal. Som-hi.

De Bessieres a Laveissières

Dels quatre matrimonis de la novena generació que em calia trobar per avançar en la recerca, ja en vam resoldre un: el matrimoni entre Louis Laveissière i Jeanne Terrisse (on ell apareix com a "Bessieres"), i que vam donar per bo (amb tota la prudència que requereix la genealogia) en l'article anterior. Per facilitar-hi l'accés, torno a penjar-ne el document, del 2 de juny de 1692:

Matrimoni entre Louis Bessieres i Jeanne Terrisse

El matrimoni Laborie-Mayonobe

Pels altres tres he remenat cel i terra, però no tot està perdut. Imagineu-vos la meva sorpresa quan l'altre dia vaig trobar, gairebé per accident, el que, segons totes les aparences, és el matrimoni entre Barthélemy Laborie i Margueritte Mayonobe! El document és de Labesserette, encara que indica que el nuvi era de Leucamp (no em queda clar de quina parròquia era la núvia, algú ho llegeix bé?). Els noms i la data (2 de setembre de 1681) quadren perfectament, així que sembla clar que són ells (encara que sense el nom dels pares no ho puc confirmar al 100%, caldria trobar el document notarial!). Aquesta és la partida:

Matrimoni entre Barthélemy Laborie i Margueritte Mayonobe

La part negativa de la troballa és que confirma l'origen (per a ell) de Leucamp, parròquia d'on no hi ha dades abans de 1736, i per tant queda gairebé descartat poder anar més enrere per aquesta línia.

Queden encara dos matrimonis que no he aconseguit trobar enlloc: el de Pierre Chausy amb Delphine Lasbros i el de Hugues Delpuech amb Catherine Gouteil. En totes dues línies, el rastre es perd a Ladinhac, però fins ara a Ladinhac no hi he pogut localitzar aquests documents. Potser en algun poble proper? Ho seguiré intentant!

I què passa, quan no s'entén res?

Com imaginava, el cognom de Louis (vegeu el darrer apunt) és polèmic. Costa molt de llegir i d'aquest cognom en depèn en bona part que acceptem el document com a rellevant o no. Cal, doncs, mirar-s'ho amb calma.

En escrits tan antics, quan una o més lletres no s'entenen, el millor és analitzar les grafies comparant-les amb les mateixes lletres o síl·labes que apareixen en altres parts del mateix text i que sí que entenem. En el cas de Louis, crec que el cognom que hi ha escrit és Bessières, però la part del mig (sobretot les dues "s") no es veuen gens clares. El principi i el final, en canvi, no crec que generin gaires dubtes. Per això he revisat els diferents grups de lletres, centrant-me en el del mig, i els he comparat amb grups o lletres similars escrits per la mateixa persona (i de la mateixa pàgina). Aquest és el quadre que he utilitzat per mirar d'entendre el cognom:

Primer he aïllat el cognom, l'he ampliat tant com es podia, i l'he separat per parts. La primera "b" és la mateixa de "Labesserette" (primer caràcter, força petit, de la columna de la dreta). Per a la part central, la clau és la "ss", molt difícil d'entendre, però molt similar a la grafia de la dreta al mig ("ssi"); en comparació, "ie" es veu força clar. La darrera síl·laba tampoc no porta problemes. La "r" és força estrafolària, però qui va escriure això les feia totes iguals (vegeu la de "Terrisse") i el final ("es") es veu bé, sobretot comparat amb el final de la paraula "presances".

Vist així, no em queden dubtes que hi diu "Bessieres" (una distorsió raonable de Laveissière). A més, hem buidat tots els arxius parroquials de Teissières i no hi ha cap altre document que pugui correspondre a aquest matrimoni. Assumeixo, doncs, que aquest és el matrimoni entre Louis Lavessière i Jeanne Terrisse. Després de fer-hi tantes voltes, ara em tocarà trobar els tres matrimonis que falten... Fins llavors, salut!

Vuit matrimonis i una pregunta

Després d'uns dies de vacances per agafar forces, m'hi torno a posar. Abans de res, un apunt: he fet més gran l'arbre de l'entrada anterior, per fer-lo més fàcil de llegir.

Com sabeu, darrerament m'he centrat en les línies del Cantal. El que m'interessa ara és trobar informació de la novena generació (que, en la majoria de casos, és la més antiga que he pogut documentar). Entre aquesta informació hi ha els diferents matrimonis, que daten aproximadament del darrer quart segle XVII (1675-1700). N'hi ha 4 que ja he trobat i estan sòlidament confirmats; amb els altres 4 encara no hi ha hagut sort. A continuació podeu veure l'estat de la recerca (consulteu l'arbre per a més detalls):

MATRIMONIS DOCUMENTATS

Jean Germain = Hélène Miramon

Teissières-les-Bouliès, 18 de gener de 1695

Jean Cantuer = Françoise Falguières

Teissières-les-Bouliès, 20 de febrer de 1695

Antoine Lancelot = Agnès Delbos

Teissières-les-Bouliès, 8 de maig de 1690

Pierre Roques = Jeanne Cazard
Ladinhac, 2 de juny de 1678

MATRIMONIS NO DOCUMENTATS

Louis Laveissière = Jeanne Terrisse
?

Hugues Delpuech = Catherine Gouteil

?

Barthelemy Laborie = Margueritte Mayonobe

?

Pierre Chausy = Delphine Lasbros
?

No cal dir que trobar qualsevol d'aquests quatre matrimonis seria un gran pas endavant en la recerca i, amb sort, ens permetria saber el nom dels pares dels nuvis (és a dir, recular encara una generació). Doncs bé, d'aquests, el que més temps porto buscant és el primer. Tot fa pensar que hauria de ser de Teissières, però fins ara no hi ha hagut sort. Avui, en un enèssim intent, he trobat aquest document, del 2 de juny de 1692:

És un matrimoni que sembla correspondre's al que busco: el lloc i la data quadren, la núvia és clarament Jeanne Terrisse i el nuvi es diu Louis. El cognom d'ell, però, costa de llegir. Primer m'ha semblat que era "Betheres", encara que ara començo a llegir-hi Bessieres (que seria una variació raonable de Vaissière, d'on sembla que deriva el cognom Lavaissière).

Potser són les ganes que tinc de trobar el matrimoni Lavaissière-Terrisse que em condicionen la lectura, o potser sí que finalment l'he trobat. Per si de cas, abans de donar-lo per bo, agrairé segones (i terceres) opinions. Per això, com sempre, podeu deixar els vostres comentaris. M'interessa sobretot que respongueu dues preguntes:

1. Què hi diu (o què hi llegiu), al cognom de Louis?
2. Us sembla que és el matrimoni que buscàvem (els pares de Petronille Laveissière)?

Gràcies i fins aviat!

França, un nou arbre

NOVETAT: He fet més gran l'arbre d'aquest article, perquè el pugueu consultar més fàcilment!

Després de dos articles molt llargs, crec que us en dec un de més curt.

Avui, doncs, penjo un nou arbre, amb l'estat actual de la recerca de totes les branques franceses, tret de les més recents (per motius de privacitat). Veureu que hi ha moltes novetats, tant per dalt (el més antic) com per baix (el més recent). Després de la visita al Cantal, en algunes branques ja som pràcticament a mig segle XVII (c. 1650), que és com qui diu l'any de la pera. Qui m'ho havia de dir quan vaig començar, ara fa dos anys i mig, i no sabia ni el nom dels meus besavis...

Una nota sobre el futur de les recerques d'aquesta branca. La gran majoria de registres del Cantal no van més enrere del segle XVII i per això, en principi, ja no podrem tirar gaires més generacions enrere (potser una o dues encara sí, depenent dels pobles). I l'única manera realista de poder arribar fins a l'Edat Mitjana seria trobar nobles en alguna branca, la qual cosa ara mateix sembla molt poc probable. Encara hi ha, però, moltes dades per completar: tinc feina per temps i, de fet, ja m'aniria bé tornar als arxius d'Aurillac per buscar alguns matrimonis (com el Roques-Cazard, tot just ahir en vaig trobar la data!). Quant a aspectes biogràfics, encara hi ha més feina a fer. Reconstruir la vida dels avantpassats, tant del Cantal com de Terrassa, és una feina llarga i difícil, però he fet molts passos i segur que en puc fer molts més. I vaig tornar d'Aurillac carregat de llibres d'història local, o sigui que no descarto dedicar-hi algun escrit proper. Per avui, però, us deixo amb l'arbre (feu clic per ampliar):

Dues Françoise Cantuer?

En genealogia, el rigor és essencial, sobretot a l'hora de (re)comprovar les hipòtesis, teories i vincles familiars. Però tard o d'hora arribem a situacions en què, malgrat tot el nostre esforç, costa verificar els vincles. Pot ser per falta de dades o per ambigüetats o contradiccions en els documents, però aquests són els casos en què la temptació és pensar que no hi ha solució. Molts cops sí que n'hi ha. Però mentre la busquem és qüestió de valorar les possibilitats i no donar res per fet. I de vegades, tot plegat sembla reduir-se gairebé a un puzzle de lògica. A continuació tenim un d'aquests casos.

Un dels meus ancestres, Françoise Cantuer, va néixer a Teissières, la primera meitat del segle XVIII. Sempre he fixat la seva data de naixement en el 15 de maig de 1738 (com indica el document de baptisme). El problema és que a Teissières també hi va viure una altra Françoise Cantuer contemporània seva, nascuda el 1720.

Com saber quina de les dues és la meva? La resposta és: trobar el document notarial del seu matrimoni amb Louis Germain, on ha de dir els noms dels seus pares. Tan fàcil? Bé, vaig buscar aquest document a l'arxiu del Cantal i no el vaig trobar. No vol dir que no hi sigui, però sense saber a quin notari van anar és difícil. Per ara, doncs, em disposo a comparar les dades que sí que tinc. Potser em seran suficients per confirmar, descartar o posar en dubte els lligams d'aquesta branca de l'arbre. Per abreujar, anomenaré les dues Françoise F20 (la nascuda el 1720) i F38 (la nascuda el 1738). Comparem-les!

Dates vitals

• F20 hauria tingut 8 anys més que Louis, s'hauria casat als 35 anys i hauria tingut un fill, (Pierre, *1771) als 51 anys i un altre, Antoine Comprestinie (*28-1-1777), als 57.
• F38, en canvi, hauria estat 10 anys més jove més jove que Louis, s'hauria casat amb 16 anys (a punt de fer els 17) i hauria tingut fills entre els 17 i els 42.

Malgrat casar-se tan jove, la segona possibilitat em sembla la més realista: un fill als 57 ja seria raríssim avui, però en aquella època voreja l'impossible. El fill en qüestió és Antoine Comprestinie, fill natural de pare homònim i de la Françoise vídua de Louis Germain. Aquest document no en deixa cap dubte:

Relació entre les famílies

• No he trobat cap document que demostri una relació entre la família d'F20 i la família Germain.
• Sabem que Louis Germain coneixia bé la família de F38, perquè va fer de testimoni de la mort de Barthelemy Cantuer (pare de F38):

Defunció desconeguda

No he trobat l'acta de defunció de la "meva" François Cantuer, però sé que va morir entre 1795 (era viva quan es van casar Nicolas Germain i Jeanne Delpuech) i 1803 (ho confirma el document de defunció del seu fill Jean II, del dia 16 de Floréal de l'any 11 republicà (és a dir, 6 de maig de 1803):

El que sí que he trobat és la defunció d'una Françoise Cantuer, el 1804 (2 Germinal de l'any 12). El document ens diu que aquesta Françoise (que com hem vist no pot ser la que busco) tenia 80 anys (una aproximacio òbvia), i situa, per tant el seu naixement el 1724: molt més a prop de 1720 que de 1738. 

La interpretació que en faig, és que hi ha una Françoise Cantuer (1720-1804) amb qui no tinc cap relació aparent i una altra Françoise Cantuer (1738- c.1800) que es va casar amb Louis Germain i és, doncs, àvia sisena meva.

Cert, no tinc el document que m'ho confirmi directament. Però després de combinar totes les pistes que he anat presentant, no em queda cap dubte que sóc descendent d'F38 i que Barthélemy Cantuer i Jeanne Lancelot van ser avis setens meus.

Els Germain-Miramon

Enmig d'una pausa (forçada per la feina) en la genealogia encara trobo temps d'anar ordenant les dades localitzades recentment, en particular les que vaig trobar visitant en persona l'arxiu del Departament del Cantal.

En aquest article (que ja anticipo que serà llarg) em proposo exposar l'estat de la recerca en l'extrem més antic de la línia Germain, començant per Pierre Germain.

Fins fa poc, creia la mare de Pierre es deia Hélène Clermont, perquè així és com figura al document de matrimoni entre Pierre i Petronille Laveissière. Noves dades, però, semblen confirmar que el cognom d'Hélène (que, per cert, també apareix escrit com a Elaine, Helaine, Elene, etc.) era definitivament Miramon, i no pas Clermont.

Quan va néixer Pierre Germain?

Comencem, però, pel naixement de Pierre. La bona notícia és que, després de buscar-lo infructuosament a Teissières i Roannes, tot indica que va néixer a Arpajon-sur-Cère. La mala notícia és que difícilment sabrem quan. Jean i Hélène van tenir dos fills que es deien Pierre Germain, germans, nascuts el 27-11-1700 i el 12-9-1706 respectivament. Per dates tots dos podrien ser el meu ancestre directe, perquè tots dos haurien pogut tenir un fill el 1728, així que difícilment arribarem fixar una de les dues dates amb certesa. L'instint em diu que el que es va casar amb Petronille era el nascut el 1700, però l'instint no és prova de res. Tot és possible, i evidentment us agrairé qualsevol idea inspirada que aporteu. Aquests són els dos documents:

Per acabar de complicar les coses, a més dels dos germans Pierre, Jean i Hélène també van tenir dos fills més... i (ho endevineu?) tots dos es deien Jean. I van néixer amb sis anys de diferència (1697 i 1703).

Quan i on es van casar Jean i Hélène?

Al marge de quan nasqués ell, sabem que els pares de Pierre eren Jean Germain i Hélène Miramon. També sabem que van tenir (com a mínim) quatre fills entre 1697 i 1706. Lògicament, la següent pregunta és: quan i on es van casar? Amb aquesta la resposta és més clara. Per començar, aquesta n'és l'acta parroquial:

L'única informació que conté és que:

• Es van casar el 18 gener de 1695
• Tots dos vivien al nucli de "La Peyrusse", a Arpajon.

Diversos diccionaris i índexs de topònims del Cantal confirmen que a la comuna d'Arpajon hi ha dos llocs amb els noms de La Peyrusse-Haute i La Peyrusse-Basse.

Com podem estar-ne segurs, però, amb tan poca informació? La meva recent visita a l'arxiu d'Aurillac em va permetre trobar el document notarial d'aquest matrimoni. Aquest document, molt més extens, confirma les dades anteriors i ens indica, a més, que:

• Jean, laboreur, era fill d'un altre Jean Germain i de Magdelaine Sourou (i no Saurau, com creia llegir en un principi). (Sembla que tots dos ja serien morts el 1695, encara que pot ser que només es refereixi a Jean -pare- i no a Magdelaine.) Idees?
• Jean era originari de Prunet (i, dins de Prunet, del nucli de Cantuer, si entenc bé la lletra).
• Els pares d'Hélène Miramon eren Guillaume Miramon (que compareix com a part declarant) i Hélène Fresquet († abans de 1695).

Aquest és el primer fragment del document, que conté les dades personals més importants (en verd):

Quan i on van morir Jean i Hélène?

Una pregunta que es planteja és: Per què l'acta de matrimoni de Pierre situava els seus pares a Roannes, si eren d'Arpajon? La resposta seria senzillament que van viure a Roannes. 

He trobat la defunció d'un Jean Germain (tisserand, és a dir, artesà teixidor) que va morir a Roannes el 1719 a l'edat de 50 anys. Les edats en documents tan antics són sempre aproximades i no s'han d'agafar al peu de la lletra, però aquests 50 anys situarien el naixement d'aquest Jean Germain c. 1669. És, per tant, un ferm candidat (i -que sapiguem- l'únic, cosa que el reforça molt) a ser el nostre Jean, pare de Pierre. El document dóna poques dades, però (a falta d'una reconfirmació incontestable) crec que és sensat treballar amb la hipòtesi que aquest és el nostre Jean:

I Hélène? Doncs la veritat és que no ho sé. Encara. Però si voleu col·laborar en la cerca podeu mirar de trobar-la. Algunes pistes per a la investigació:

• El 1728 Hélène era viva i sembla que residia a Teissières-les-Bouliès.
• Trobem el cognom d'ella escrit Biramon i Myramond, entre altres variants més o menys pintoresques. Personalment encara no tinc una opinió clara sobre si s'ha d'escriure amb T o D final, o només Miramon.
• I la troballa bomba sobre Hélène...ben pensat, seguiu llegint més avall.

Què més en sabem, d'Hélène Miramon?

Hem vist que Hélène va quedar vídua de Jean Germain el maig de 1719. Doncs, tot just mentre escrivia aquestes línies, he pogut demostrar una idea que ja apuntava el document notarial del matrimoni Germain-Laveissière (1728, una altra troballa feta a Aurillac):

Hélène es va tornar a casar el febrer de 1720. Però no amb qualsevol. Endevineu amb qui es va tornar a casar? Doncs ni més ni menys que amb Louis Laveissière. L'home que, vuit anys després, es convertiria (a més de ser el seu marit) en el seu consogre. El pare de Petronille Laveissière, que, com confirma el document notarial de 1728, havia quedat vidu de Jeanne Terrisse, la mare de Petronille. Sense més preàmbuls, aquesta és l'acta del segon matrimoni d'Hélène Miramon:

Mirant-nos la història cronològicament deduïm que, amb tota probabilitat, Pierre i Petronille devien conviure durant vuit anys com a germanastres abans de casar-se. És el primer cop que trobo un encreuament com aquest en l'arbre, una sorpresa que trobo molt interessant.

Quan i on van néixer Jean i Hélène?

Acabo pels naixements del matrimoni Germain-Miramon (l'ordre d'aquestes dades, en general, va enrere en el temps, tot i que segueix la lògica del procés de cerca i deducció a partir de les troballes).

D'entrada: no tinc certeses sobre els naixements de Jean i Hélène. M'arriscaria, però, a situar-los tots dos pels volts de 1670.

Una estona de cerca em permet comprovar que a Prunet hi havia dos matrimonis Germain pels volts de 1670:

• Blaise Germain i Magdaleine Sourou
• Jean Germain i Jeanne [Ginisse?]

Tots dos matrimonis estan ben documentats amb diversos fills cadascun, però el matrimoni que busquem és entre Jean Germain i Magdaleine Sourou. La meva conclusió és que el bo és el primer: el nom i cognom de la dona encaixen perfectament (en el segon ni s'hi acosta) i, a més, el naixement d'un fill que també es deia "Blaise" l'any 1669 fa pensar en la possibilitat que tant el pare com el fill es diguessin Jean-Blaise. Basant-me en aquesta hipòtesi, us presento el que podria ser la partida de naixement del meu avi vuitè Jean(-Blaise) Germain. M'interessa saber què en penseu!

[Nota 2012:] L'altra possibilitat és que aquest Blaise Germain sigui germà del Jean que busco i el nom del pare que figura a la partida sigui un error de la persona que ho va inscriure. Aquesta hipòtesi em sembla més creïble però topa amb la dificultat que no he trobat cap partida de naixement per al Jean.

A més d'aquest "Blaise" hi ha dos fills més del matrimoni Germain-Sourou (Catherine, 16-10-1672,  i Antoine, 9-2-1676). Ni rastre, però, del document del matrimoni en si, ni de la mort de cap dels dos cònjuges. Com veieu, queda molt per buscar. Però a pobles com Prunet, els registres consultables comencen la dècada de 1630, així que, amb un pèl de sort, encara podem trobar família més enrere.

Sobre el naixement d'Hélène, l'única pista que tinc és el naixement d'una tal "Helis Miramon" el 1666 a Vézac, però els noms dels pares no quadren amb el document notarial del seu matrimoni, Veig poc probable, per tant, que sigui la persona que busquem...

***

Bé, això m'ha quedat llarguíssim... I ni tan sols he començat a parlar dels pares d'Hèlene, Guillaume i Hélène Fresquet... Aviat hauré de penjar tota aquesta informació en forma d'arbre. Per avui, però, crec que ja en tenim més que suficient. Fins aviat!

Visita al Cantal

Com ja vaig avançar, recentment vaig poder visitar el Cantal per conèixer els pobles de la Châtaigneraie on havien viscut els meus avantpassats. Es tracta d'una àrea rural i amb una densitat de població molt baixa, amb paisatges de turons verds i prats. Tret d'Aurillac, tots els pobles són petits, però molt pintorescos.

El primer d'aquests pobles és Teissières-les-Bouliès, el poble que, fins a finals del segle XVIII, va acollir diverses generacions dels meus avantpassats de la línia Germain i altres branques relacionades. Ja fa temps que no hi viu cap Germain: tots van marxar cap a altres pobles de la regió (o força més lluny... jo en sóc el testimoni!). Teissières és un poble molt tranquil la història del qual m'interessa especialment. Allà van viure els meus avantpassats Germain la Revolució Francesa, un període que (fins i tot en un poble tan remot) de ben segur els va suposar un trasbals important. Per saber com es va viure aquell moment a Teissières (i en general per conèixer millor l'història de la zona) vaig aprofitar l'escapada per comprar diversos llibres, que m'estan ajudant a fer-me una idea molt més precisa de com i de què vivien en aquella època els meus avantpassats del Cantal. En aquesta foto podeu veure l'església de Teissières-les-Bouliès:

També vaig conèixer Ladinhac, el poble on va néixer el meu avi quart, Jean Germain, i des d'on va emigrar per instal·lar-se a Terrassa. Avui, Ladinhac té una població d'uns 480 habitants. Vaig visitar-ne el cementiri, però ja no hi queda cap indici dels meus avantpassats. De fet, en l'actualitat, no queda cap Germain en aquesta comuna. Les seves cases de pedra i el seu entorn natural, però, la converteixen en un indret d'una gran bellesa, gairebé un poble de conte de fades. No em vull allargar penjant-ne massa fotos, així que us deixo una postal que crec que dóna una idea força bona de l'aspecte i l'encant de Ladinhac:

A banda d'aquests dos pobles, que és on es concentren la majoria dels meus avantpassats de la regió, també vaig visitar les poblacions d'Aurillac, Labrousse, Labesserette (on va morir Nicolas Germain), Lafeuillade-en-Vézie, Leucamp, Montsalvy, Roannes-St-Mary i Vic-sur-Cère, entre altres. I a Aurillac vaig aprofitar per buscar molta informació als arxius...

Però això ho deixo per a un altre dia: tinc molta informació i tot just n'he ordenat una petita part. Em queden també moltes cerques per fer, així que paciència, i quan la feina m'ho permeti aniré donant notícies sobre l'estat de la recerca. Fins llavors, salut i alegria!

Baptisme de Margueritte Laborie

Abans de res, benvinguts al nou look del blog. Espero que us resulti interessant!

Després de deixar unes setmanes de descans en les cerques del Cantal, fa uns dies que m'hi he tornat a posar i estic trobant moltíssima informació. Per ara, i amb el poc temps que tinc, penjo la partida de naixement de Margueritte Laborie (l'àvia de la Jeanne Delpuech que es va casar amb Nicolas Germain), que vaig trobar tot just ahir.

Malgrat que Margueritte és només àvia setena meva, es tracta de la partida de naixement més antiga que he trobat fins ara i això fa que la troballa sigui encara més especial!

Margueritte Laborie va néixer a Ladinhac (Cantal, França) el 8 de setembre de 1688 i va ser batejada al cap de quatre dies. Els seus pares eren Claude Laborie i Margueritte Laparra.

Moltes partides de l'època donen massa poca informació i sovint costa saber amb certesa si una partida correspon realment a la persona que busquem. En aquest cas, però, la data és exactament l'esperada: la seva defunció (21-1-1749), que diu que estava casada amb François Delpuech, també indica que va morir als 60 anys, que és l'edat que correspon a la data d'aquesta partida de naixement. Dit d'una altra manera, totes les partides relatives a ella són coherents i es confirmen mútuament.

***

He de penjar un arbre actualitzat d'aquesta branca (i altres!), però m'esperaré, perquè la setmana que ve toca escapada genealògica al Cantal a buscar informació. Quan torni tindré moltes coses per penjar!

Una foto i moltes dades!

Hola de nou!

Últimament no he penjat res, perquè la feina m'ocupa força temps, però no he estat pas inactiu: he anat trobant estones per visitar arxius, ordenar informació, etc.

Entre les dades més importants que he trobat recentment, hi ha les partides de defunció de Francesc Germain Anglada (†1911) i Teresa Vila Pinell (†1905) (rebesavis meus) i també el certificat de defunció de Maria Garriga Pascual (†1876) (quadriàvia meva). D'aquesta manera, he anat completant les dades sobre els meus avantpassats, sobretot en la línia del cognom Germain, per a la qual ja tinc totes les dades vitals (naixements, matrimonis i defuncions) fins a Pierre Germain, amb qui arribo al segle XVII (abans del seu casament, però, s'esfuma misteriosament dels registres, igual que la seva mare Hélène i el seu pare, de qui no conec ni el nom). I és que en genealogia, la recerca no s'acaba mai...

De moment, però, vull penjar una fotografia que vaig localitzar recentment. Tot indica que és del casament entre Pasqual Carot i Teresina Viarnés (1931). Hi ha fins a 7 membres de la família que (si no m'equivoco) he pogut reconèixer; però qualsevol informació que pogueu aportar per identificar alguna de les altres persones que apareixen a la foto pot ser molt valuosa!

Els he numerat per facilitar les coses. De moment identifico les persones següents:

7	Lola Viarnés Blanch
11	Jaume Germain Viarnés
15	Joan Germain Viarnés
16	Baltasar Germain Vila
17	Àngela Blanch Martí
18	Pasqual Carot Hervàs
19	Teresina Viarnés Blanch

De la resta, hi ha d'haver membres de la família del nuvi (els Carot i els Hervàs), però sospito que per l'època podia haver-hi també algú més proper (potser Joan Blanch Martí o les seves filles?)... si llegiu això i me'n podeu donar alguna pista us ho agraïré molt!

No cal dir que fotos com aquesta tenen un gran valor sentimental. Per això he estat (i estic) buscant fotos antigues de la família. Per ara aquesta és la més destacada que he trobat, però encara no perdo l'esperança de trobar una foto d'algun dels Germain que van viure a Terrassa al segle XIX. Més enrere que el meu besavi Baltasar, de moment, no he trobat cap fotografia.

Seguiré informant!

Who do you think you are?

M'arriba notícia d'aquest programa de televisió que la cadena NBC emetrà aviat als EUA. Es tracta de la versió nord-americana d'un programa que ja s'ha emès al Regne Unit (i ja van 7 temporàdes d'èxit), al Canadà, a Irlanda... La versió nord-americana de Who do you think you are? és produïda per Lisa Kudrow (la Phoebe de Friends), i s'endinsa en l'emoció de descobrir els propis orígens. En la passió, en definitiva, per la genealogia. La seriè seguirà, en set capítols, la recerca genealògica de diferents personatges coneguts, entre ells la mateixa Kudrow.

Em costa molt imaginar que TV3 (o qualsevol televisió de l'estat) fes un programa així. És una llàstima, però serveix per exemplificar la diferència entre el valor cultural que la genealogia té aquí i en països com els EUA, el Regne Unit o França, països on l'interès per la història familiar no és només un hobby per a jubilats, sinó un senyal lloable d'intel·ligència, quelcom que és a l'abast de tothom i que val la pena fomentar!

Els Viarnés de l'Empordà

Ja he acabat d'ordenar les partides de Terrassa que vaig trobar en la darrera visita a l'arxiu, així que aviat començaré noves cerques i tindré una versió actualitzada de l'arbre. Ara, però, vull presentar la informació que vaig recollir en la meva darrera visita a Girona.

La branca en què em centro avui parteix dels avis paterns de la Lola Viarnés Blanch, besàvia meva. Gran part dels avantpassats de la Lola Viarnés eren originaris de l'Empordà i aquesta branca n'és el millor exemple.

En aquest mapa situo tots els pobles on van néixer avantpassats directes meus, a partir de les dades que presento en l'arbre de més avall:

I aquest és l'arbre. Hi ha molta gent nova i cognoms nous, però també diversos dubtes importants (com sempre, els vincles marcats amb un interrogant són hipotètics o no prou ben documentats). Hi he indicat l'origen de cadascun dels meus avantpassats directes mitjançant un codi de colors:

Com veieu, he pogut investigar algunes branques molt més que altres. La quantitat, qualitat i accessibilitat d'informació disponible varia molt entre parròquies. Però ja avanço que espero poder anar encara més enrere a la recerca dels origens del cognom Viarnés.

Fins la propera, segueixo buscant!