A l'ho
ra de reconstruir la vida dels Germain de Terrassa (vegeu aquest arbre) al final del segle XIX, qualsevol ajuda és valuosa. I amb aquesta finalitat he estat remenant diverses publicacions que es poden consultar en línia i que contenen algunes dades curioses.
ra de reconstruir la vida dels Germain de Terrassa (vegeu aquest arbre) al final del segle XIX, qualsevol ajuda és valuosa. I amb aquesta finalitat he estat remenant diverses publicacions que es poden consultar en línia i que contenen algunes dades curioses.
D'entre aquestes fonts, destaca per damunt de totes la Biblioteca Virtual Baltasar Ragon, un seguit de llibres sobre la vida a Terrassa al segle XIX i principis del XX que es poden descarregar des del web de l'Ajuntament de Terrassa. Es tracta d'uns llibres interessantíssims, en què, a més, es menciona algun Germain.
Els carrers de Terrassa l'any 1900
Per exemple, Els carrers de Terrassa l'any 1900, ens informa que:
El dia 20 de març de l'any 1879, els germans Germain tenien construïda en dit carrer [carrer del Mas Adei] la casa número 80 i la llogaren a la Guàrdia Civil per Caserna, per la quantitat de 55 pessetes trimestrals. [p. 75]
Segons el que he pogut deduir, els "germans Germain", devien ser els germans Germain Anglada, en particular Baltasar Germain Anglada (1847-1884), que apareix també en els fragments següents (i que amb Josep Barba i Josep Prat tenia per costum proposar l'obertura de nous carrers):
El dia 10 d'abril de l'any 1877, En Josep Busquets presentà el projecte d'urbanització d'aquells terrenys i el 7 de juliol del 1879, En Baltasar Germain, Josep Barba i Josep Prat presentaven els plànols per l'obertura de nous carrers.-"La calle que se denominará de San Cayetano, partiendo de la de San Isidro, se ha trazado paralela a la del Pantano hasta la del Ferrocarril (es de suposar la vía del tren), una de las que más vida debe dar a nuestra población, por ser el centro, si así podemos llamarle, de esta ciudad industrial". [p. 132]
El dia 27 de juliol de l'any 1879, els terrassencs Baltasar Germain, Josep Barba i Josep Prat presentaren a l'Ajuntament un projecte d'obertura de dos carrers nous a la part de ponent de la ciutat i que portessin els noms de Nostra Dona dels Àngels i Sant Gaietà, i fou aprovat el dia 7 d'agost següent. [p. 80]
El dia 7 d'agost de l'any 1879 els terrassencs Josep Barba i Baltasar Germain demanaren a l'Ajuntament la prolongació del carrer de Montserrat des del carrer del Pantà a Nostra Senyora dels Àngels, que algun temps després hi foren aixecats els edificis coneguts per La Farinera. [p. 78]
Si bé no se'n menciona el segon cognom, Baltasar Germain Anglada és, per les dates, l'únic dels Germain de què tinc coneixement que encaixa. Els "germans Germain" han de ser, doncs, els seus germans Francesc (*1849, el meu rebesavi) Geroni (*1853) i Antoni (*1855). És molt improbable que les seves dues germanes, Rosa (*~1844) i Mercè (*~1846), tinguessin, en aquella època, cap paper destacat en el món empresarial o de l'administració pública. En qualsevol cas no puc, per ara, determinar la rellevància de cadascun dels Germain Anglada (tret de Baltasar) com a empresaris i personatges públics.
D'altra banda, apareix també en assumptes oficials un Joan Germain:
Una cosa cada dia
Canviem de llibre. A Una cosa cada dia també es parla del lloguer d'un edifici com a caserna de la guàrdia civil:
L'altra entrada torna a ser sobre l'obertura de carrers:
Terrassa: historials i efemèrides
Finalment una entrada en aquest altre llibre que em té fet un embolic. És al capítol sobre l'arribada del telèfon a Terrassa:
Queda tanta feina per fer si volem conèixer a fons la història dels Germain a Terrassa...! Per ara em quedo aquí i ho seguiré meditant. I si teniu alguna idea inspirada sobre tot plegat l'agraïré!
PS. Per cert, això s'allarga molt, però una altra font que he consultat són les revistes en línia de la Diputació de Barcelona. Al número del 23 de desembre de 1889 de La Comarca del Vallés - periódico político, s'hi recull el casament entre Josep Martí Salveny i Tomasa Germain Monné. No tinc ni idea de qui és ella ni de quina branca surt... però serà un repte investigar-ho.
D'altra banda, apareix també en assumptes oficials un Joan Germain:
El dia 19 de desembre del 1878, fou presentat el plànol de la casa número 79 [del carrer del Pantà], per en Joan Germain, casa que té un jardí al davant. [p.86]No tinc notícia de cap Germain Anglada que es digués Joan (i crec que els he "localitzat" tots) i Jean/Joan Germain Delpuech (el pare dels Germain Anglada) hauria tingut 68 anys en la data indicada (si encara era viu, perquè sé del cert que va morir no més tard de 1880). Tot això em fa pensar que el Joan Germain d'aquesta efemèride és Joan Germain Amat, fill de Geraud Germain Delpuech i cosí, per tant dels Germain Anglada. Recordem que Joan Germain Amat va ser polític local (si no em falla la memòria va ser regidor en temps de l'alcalde Joaquim Marinel·lo, un dia d'aquests hauria de posar-ho en un article, no?). En fi, que sense els segons cognoms és difícil, però és la millor suposició que puc aventurar.
Una cosa cada dia
Canviem de llibre. A Una cosa cada dia també es parla del lloguer d'un edifici com a caserna de la guàrdia civil:
20 MARÇ DE 1879. - Abans d'aquesta data la guàrdia civil estava allotjada a l'antic edifici de l'Hospital, que era al lloc on avui hi ha la Plaça Mercat. Llavors fou quan va fer-se un contracte amb En Geroni Germain i per 55 pessetes trimestrals va llogar-los un edifici que hi ha al carrer del Mas Adei, número 78. Hi ha qui d'aquest carrer encara en diu el carrer dels Civils. Aquí va haver-hi la caserna de la guàrdia civil fins que varen estrenar la nova del carrer de Sant Leopold.Aquí, però, Ragon menciona Geroni Germain. Si es tractés de Geroni Germain Anglada, la teoria que els germans Germain són els Germain Anglada quedaria confirmada. Jo n'estic convençut. L'altra opció seria que aquest Geroni fos Geraud Germain Delpuech (1809-1881). Però llavors els "germans Germain" serien ell i els seus germans (la 1a generació arribada de Ladinhac), que ja eren molt grans. A més només tinc la certesa que s'instal·lessin a Terrassa dos d'ells (Jean i Geraud)... Ergo, tot plegat apunta als Germain Anglada.
L'altra entrada torna a ser sobre l'obertura de carrers:
27 JULIOL DE 1879. - En aquest dia l'Ajuntament posa els noms de Nostra senyora dels Àngels i Sant Gaetà, després que els terrassencs Baltasar Germain, Josep Barba Gotsens i Josep Prat havien presentat una proposició per a l'obertura d'aquests dos carrers. A la vegada aprovaren l'allargament dels carrers de Sant Isidre i Mare de Déu de Montserrat fins al carrer dels Àngels, que llavors arribava solament fins al carrer del Pantà.
Terrassa: historials i efemèrides
Finalment una entrada en aquest altre llibre que em té fet un embolic. És al capítol sobre l'arribada del telèfon a Terrassa:
En sessió de 29 d'octubre de 1851 el regidor Joan Germain proposà instal·lar la Sub-central a la caserna de la Guardia Civil, situada al carrer de Mas-Adei, número 70 (...) [p. 62]A primer cop d'ull he pensat que aquest "regidor Joan Germain" era òbviament Joan Germain Amat, de qui ja he parlat més amunt. Però atenció: la data (1851) ho fa poc plausible. No he trobat la data de naixement de Joan Germain Amat, però havia de ser massa jove (per exemple Marinel·lo, a qui va substituir com a dirigent dels federalistes terrassencs, va néixer el 1838) per ser regidor. És a dir, en aquest cas deu tractar-se de Joan Germain Delpuech. Però no tinc cap document que confirmi si va ser regidor...
Queda tanta feina per fer si volem conèixer a fons la història dels Germain a Terrassa...! Per ara em quedo aquí i ho seguiré meditant. I si teniu alguna idea inspirada sobre tot plegat l'agraïré!
PS. Per cert, això s'allarga molt, però una altra font que he consultat són les revistes en línia de la Diputació de Barcelona. Al número del 23 de desembre de 1889 de La Comarca del Vallés - periódico político, s'hi recull el casament entre Josep Martí Salveny i Tomasa Germain Monné. No tinc ni idea de qui és ella ni de quina branca surt... però serà un repte investigar-ho.
7 comentaris:
Aquest senyor Ragon ja l'havia trobat en moltes webs que parlen de Terrassa. Va escriure un munt de llibres i em sembla que vaig trobar coses diferents d'aquestes referides als Germain. La pena és que ho tenia guardat i ho vaig esborrar. Ja mirarè de trobar-ho, ara que estic "retirada" (momentàniament).
Per altra part, és ben curiós aquest desfici per obrir carrers; devien ser tot uns personatges!
Jo em vaig baixar tots els llibres de la col·lecció sobre el segle XIX i això és el que he trobat. En molts, però, no hi ha índex i pot ser que m'hagi passat alguna referència als Germain.
A les adreces d'interès he trobat un document del pla de millora de la Casa Germain de Terrassa on s'esmenta, a més del propietari Baltasar Germain i Anglada unes cases del costat, propietat de Joan Germain Bertran i Mercedes Germain Bertran. Veig que al teu arbre hi és aquest Juan, fill d'en Baltasar, però no la Mercedes, que devia ser la seva germana i un senyor, copropietari amb ella (que seria el marit?)
Seguré informant si trobo més parentela.
Sí, aquest document ja el tinc, però no m'havia fixat que hi sortissin tants Germain Bertran.
Fins ara l'únic que tenia a l'arbre era en Joan, però allà parla també d'una Mercè, un Francesc
Fent-hi una repassada, veig que el document també menciona, a més del Baltasar Germain Anglada, la Josefa Vila i Marcet (la dona de Joan Germain Amat).
Interessant!
El text de la reforma urbanística descriu l'estat actual de la casa Germain:
"(...)la Casa Germain: És un conjunt de dos edificacions. Una filera de casetes en total estat ruïnós quasi enderrocades que només conserven la porxada d’accés a la casa principal. Aquesta, un edifici de planta rectangular de dos pisos d’alçada que col·locada contra una de les feixes del terreny fa de contrafort d’aquest. La casa que té accés pel costat nord, presenta a la banda sud un sistema d’arcades de punt rebaixats en la seva part superior. A ambdós costats té dos cossos paralelepípeds que l’emmarquen. L’edifici està construït amb parets d’obra i envigats de fusta. El seu estat és preocupant, en especial els cossos dels extrems. Per la seva situació respecte al Parc o la seva característica d’arcada ha esdevingut una fita de l’espai del Vallparadís."
L'últim cop que hi vaig passar estava tot en obres i aparentment no es podia veure/visitar res d'interès en aquest punt.
Bon dia,
Us comento que ting el testament de Tomasa Germain i Munne i que sembla que el num 80 del carre Manso-Adei era seu (junt amb altres numeros) i que l'hi va deixa en herència al seu fill gran Francisco Marti German. Germà gran del meu avi.
Per si algu pot conectar Tomasa Germain i Munne.
Xavier Barón Martí
Bon dia, Xavier, i disculpa que hagi trigat a contestar.
El que expliques és molt interessant.
Tomasa Germain i Munné està connectada a l'arbre que tinc dels Germain, però em temo que al blog no n'hi ha cap versió actualitzada (fa temps que hauria de posar al dia el blog i no trobo mai el moment). Breument, Tomasa era filla de Francesc Germain Amat i neta de Geraud (Geroni) Germain Delpuech. Això vol dir que Tomasa era cosina del meu besavi, Baltasar Germain Vila. Pel que dius, doncs, tu i jo som cosins quarts.
Si vols que t'enviï l'arbre amb la informació que conec d'aquestes branques em pots escriure un correu electrònic (l'adreça és dalt de tot de la columna dreta del blog). De la mateixa manera, si tens una còpia digitalitzada del testament de Tomasa Germain i me la pots fer arribar per e-mail, t'estaria molt agraït (per a ús genealògic personal, ja entenc que els arxius catalans no permeten la publicació d'aquesta mena de documents).
Salutacions,
Marcel Germain
Publica un comentari a l'entrada