Avantpassats de Maria Freixes Soler (Part 3)

Podeu llegir la part 1 i a la part 2 d'aquest article fent clic als enllaços.

Avui seguim explorant l'arbre de Maria Freixes Soler: en aquesta ocasió ens fixarem en els seus avis materns, els pares de Marina Soler Vinyes.

Blai Soler i Magdalena Vinyes

Arbolí

Marina Soler Vinyes era filla de Blai Soler Juncosa (Arbolí, 28 de gener de 1720 — 21 de setembre de 1788), pagès, i de Magdalena Vinyes Porqueres (Arbolí, c. 1731 — 3 de novembre de 1791).

Fins fa poc no sabíem gairebé res sobre Blai Soler ni sobre els seus pares: només teníem clar que eren d'Arbolí (Baix Camp, antigament Priorat). Però a la parròquia d'Arbolí les dades disponibles comencen el 1768, massa tard. Afortunadament vam saber que, antigament, Arbolí era sufragània de la parròquia de Siurana. Siurana disposa de dades molt més antigues i, efectivament, allà vam trobar el naixement de Blai Soler.

Ara podem dir que Blai Soler Juncosa va néixer a Arbolí el 28 de gener de 1720, fill de Blai i Maria, i fou batejat amb els noms Jaume Blai i Mateu. La data de naixement encaixa amb la partida de defunció, que ens diu que en morir tenia 69 anys. Pel que fa al seu primer nom, Jaume, era el del padrí (Jaume Pellicer), però ell era conegut com a Blai, que també era el nom del seu pare. Blai Soler va ser confirmat el 1723 i, pel que sabem, va viure a Arbolí tota la vida fent de pagès.

Per la seva banda, Magdalena Vinyes Porqueres va néixer a Arbolí, filla de Gabriel i Magdalena, c. 1731 (en morir, el 1791, se'ns diu que tenia uns 60 anys). Una data de naixement probable és el 27 de setembre de 1728. En aquesta data hi ha una partida de naixement de Magdalena que encaixa perfectament. No obstant això, també he localitzat una partida de defunció, molt detallada, d'una nena Magdalena Vinyes Porqueres, filla dels mateixos pares, el primer de gener de 1735. Ho he mirat del dret i del revés, i crec que al llibre no hi ha cap més baptisme de Magdalena. També n'he trobat la confirmació, el 1734. Considerant que la Magdalena Vinyes Porqueres que és la meva àvia setena va morir el 1791 (en un altre document molt detallat que no deixa cap dubte de la seva identitat), només queden dues opcions:

1) Van néixer dues Magdalena Vinyes Porqueres (la primera de les quals imagino que hauria mort) i una no és inscrita al llibre. No sembla probable que posessin a una filla el nom d'una germana viva. Però si les partides de 1728 i 1735 són de la mateixa persona, hem de pensar que la meva Magdalena va néixer després de 1735?

2) La partida de 1735 podria tenir el nom equivocat (les dues vegades que apareix). En aquest cas, potser la mort podria correspondre a Anna Maria Vinyes Porqueres, una altra filla del matrimoni de qui no he localitzat el baptisme, però que l'any 1734 consta com a confirmada al costat de Magdalena.

Fos com fos, Blai Soler i Magdalena Vinyes es van casar a l'església de Siurana el 16 d'abril de 1754. La parella va viure al mas d'Arbolí, on van tenir almenys deu fills i filles, nascuts entre 1755 i 1769.

Blai Soler va morir el 21 de setembre de 1788 a l'edat de 68 anys (la partida de defunció diu 69).

Magdalena Vinyes Porqueres va morir el 3 de novembre de 1791 a Arbolí. La seva partida d'òbit confirma que era vídua i que va fer testament. Malaurament no hem trobat aquest document entre els pocs testaments que es conserven de l'època.

Blai Soler i Maria Juncosa

Església d'Arbolí

Els pares de Blai Soler Juncosa es deien Blai Soler Pellicer i Maria Juncosa Forcades.

Blai Soler Pellicer va néixer a Arbolí el 23 de novembre de 1693. Era el segon dels quatre fills dels seus pares, Mateu i Maria, tot i que la seva germana gran havia mort poc després de néixer.

L'abril de 1698, quan Blai tenia tot just quatre anys, morí el seu pare. L'any següent, la seva mare es va casar en segones núpcies amb Pere Juncosa, que suposem que devia fer de pare de Blai i els seus germans. Un dels fills d'aquest matrimoni es deia Blai Juncosa, nascut el 1713. Creiem que el seu padrí de bateig fou el seu germanastre Blai Soler, que llavors tenia 19 anys.

Sobre Maria Juncosa Forcades en sabem molt poca cosa. Pensem que va néixer c. 1695, però no a Arbolí. Sembla que tant ella com els seus pares (Josep Juncosa i Maria Forcades) eren de Pratdip (Baix Camp), població pertanyent al bisbat de Tortosa i que, per tant, no té els llibres sagramentals digitalitzats. Originalment vaig pensar que només Maria Forcades era natural de Pratdip, perquè el cognom Forcades no és habitual a Arbolí/Siurana (a diferència de Juncosa, que hi és molt freqüent). El fet, però, és que tampoc no he trobat cap document que faci referència a Josep, el pare de Maria; l'única partida que sí que he trobat és el matrimoni de Maria.

Blai Soler i Maria Juncosa es van casar a l'església d'Arbolí el 6 de juny de 1714. Blai tenia 20 anys i sospito que Maria en tenia uns 18. El matrimoni va tenir un mínim de dotze fills i filles entre 1715 i 1740. Això vol dir que, si la nostra estimació del seu naixement és correcta, Maria hauria tingut fills entre els 20 i els 45 anys. 

Blai Soler Pellicer va morir el 9 de desembre de 1758 a l'edat de 65 anys.

Malauradament, no he aconseguit localitzar la defunció de Maria Juncosa a Arbolí/Siurana. Tots els indicis apunten que va sobreviure al seu marit, però de moment no en podem dir res més.

Gabriel Vinyes i Maria Porqueres

Magdalena Vinyes Porqueres era filla de Gabriel Vinyes Borràs i de Maria Porqueres Estivill.

Segons les fonts, Gabriel Vinyes Borràs era d'Arbolí, fill d'un altre Gabriel Vinyes (Barberà) i de Maria Borràs, de Poboleda. Per desgràcia no n'hem trobat la partida de naixement. Sabem que un Gabriel Vinyes Borràs va néixer dels mateixos pares el 8 de novembre de 1694 i fou «primsenyat per Mateu Vinyes, fadrí, i examinat després per mi lo dr. Jaume Roig [rector de la parròquia]». El fet de primsenyar els infants s'utilitzava com una mena de benedicció religiosa d'urgència (prèvia al baptisme) en aquells casos en què es temia per la vida de l'infant. Efectivament, aquest Gabriel va morir l'endemà de néixer, de manera que no pot ser el meu avantpassat.

Una hipòtesi força òbvia explicaria per què no hem trobat el seu baptisme: els pares haurien pogut viure un temps en una altra parròquia. Fixem-nos en les dates: es casen el 1693, tenen dos fills a Arbolí el 1694 i 1695, i després en tenen un altre... el 1710. Aquest buit de 15 anys sense fills és molt difícil d'explicar si el matrimoni vivia a Arbolí. Per ara, però, he buscat més fills Vinyes Borràs a Poboleda, Cornudella i Alforja, sense sort. Qualsevol suggeriment per mirar de trobar el naixement de Gabriel serà molt benvingut.

Pel que fa a Maria Porqueres Estivill, va néixer a Cornudella de Montsant el 10 d'agost de 1704. Batejada Maria Magdalena Caterina, era filla de Francesc Porqueres i Florentina Estivill i la sisena de vuit (o més) germans.

El matrimoni entre Gabriel Vinyes i Maria Porqueres es va celebrar el 17 d'abril de 1724 a Cornudella de Montsant (Priorat). En casar-se, la núvia tenia 19 anys. Una circumstància peculiar és que la mare de Maria Porqueres va morir el dia 18 d'abril, l'endemà del casament.

Gabriel i Maria tindrien almenys vuit fills i filles entre 1725 i 1742, tots nascuts a Arbolí, on la família es dedicava a la pagesia.

Maria Porqueres va morir el 23 d'abril de 1753 a l'edat de 48 anys. Un any i mig després, el primer de novembre de 1754, moria també Gabriel Vinyes Borràs.

I més enrere?

En aquesta darrera secció ens fixarem en l'estat de la recerca en les generacions més antigues que, fins ara, he pogut documentar d'algunes branques. La presentació serà més breu que fins ara, perquè en algunes branques he fet molt més progrés que en altres. Per no perdre'ns, però, en cada cas partirem d'un sol individu, de qui ja he parlat i que es pot trobar als arbres de més amunt.

Els avantpassats de Blai Soler Pellicer

El pare de Blai, Andreu Soler Salvador, era un dels nou fills que coneixem de Joan Soler i Marina Salvador, casats a Arbolí el 29 de maig de 1650. Els seus avis paterns es deien Joan Soler i Tecla (nascuts c. 1600), i els materns, Pau Salvador (nascut el 6 de juliol de 1697) i Gerònima. Fins avui no hem pogut arribar més lluny en la reconstrucció d'aquesta branca, que de moment es troba íntegrament a la localitat d'Arbolí.

Cornudella de Montsant

La mare de Blai, Maria Pellicer Torner, té un bon nombre d'avantpassats coneguts, començant pels seus pares, Jaume Pellicer Juncosa i Magdalena Torner, casats el 10 de gener de 1672 a Cornudella de Montsant. A partir d'aquí, la branca de Jaume la trobem tota a Cornudella, mentre que la de Magdalena l'hem descoberta a Siurana. Els avis paterns de Maria Pellicer es deien Jaume Pellicer (fill de Jaume i Marina) i Agna Juncosa Garcia, tots dos nascuts el 1629 a Cornudella i casats el dia 22 de novembre de 1648. Els pares d'Agna Juncosa eren Pere Joan Juncosa Voltes i Tecla Garcia, casats a Cornudella el 26 de desembre de 1627. Fins i tot hem trobat el matrimoni dels pares d'aquest Pere Joan (que es deien Pere Juncosa i Joana Voltes), celebrat el 6 d'octubre de 1595. Pel que fa als avis materns de Maria Pellicer, sabem que es deien Josep Torner i Magdalena i que eren de Siurana, però de moment no sabem gaire més d'aquesta branca.

Els avantpassats de Gabriel Vinyes Borràs

El pares de Gabriel es deien Gabriel Vinyes Barberà (1672—1746) i Maria Borràs Huguet (?—1744), casats a Poboleda (Priorat) el 13 de maig de 1693.

Permeteu-me un incís sobre el baptisme de Maria, que no he trobat. Havia de néixer entre 1668 (casament dels pares) i 1674 (mort de la mare). Només he trobat tres fills dels seus pares a Poboleda: Josep (1669), Mateu (1671) i Petronilla (1674). Així doncs, tret que Petronilla i Maria siguin la mateixa persona (i res no ho indica), no queda ha gaire marge per trobar el seu naixement. Misteri, per ara.

El pare de Gabriel Vinyes Barberà també es deia Gabriel Vinyes, seguint la tradició d'una llarga línia de Gabriels. Era pagès «del mas del coll» d'Arbolí i havia nascut el 1646, fill de (evidentment) Gabriel Vinyes, i Caterina, d'Arbolí. Va morir el 20 d'abril de 1710, quan tenia 64 anys.

Pel que fa a la mare de Gabriel Vinyes Barberà, fa pocs dies que en vaig poder confirmar el cognom. Sospitava que existia una connexió amb la família Barberà, d'un lloc que les partides anomenen «el Burga», a Reus, perquè apareixia diverses vegades entre els padrins dels seus fills. En particular destacava una parella, Pere Barberà i Caterina, padrins dels dos primers fills de Gabriel Vinyes i Maria: tenia molt de sentit que fossin els avis dels batejats. Per comprovar-ho, la clau era trobar el matrimoni entre Gabriel Vinyes i Maria (Barberà, si aquest era realment el seu cognom). Però el matrimoni no apareixia, ni a Arbolí/Siurana ni tampoc a Reus. Com podia ser, si tot encaixava tan bé? Finalment, després de moltes voltes, vaig descobrir que s'havien anat a casar a un altre poble. Superats els obstacles, ara sabem que Gabriel Vinyes es va casar amb Maria Barberà Pàmies (1647—1720) a Selva del Camp el 15 d'abril de 1668.

Aquesta nova branca de Maria Barberà, de Reus, ha donat molt de joc a l'hora d'investigar. Hem pogut determinar que els seus pares es deien Pere Barberà Rovellat i Caterina Pàmies (filla de Bartomeu i Caterina), casats a Reus el 20 de gener de 1633. Al seu torn, els pares de Pere Barberà eren Gaspar Barberà (fill de Nicolau i Caterina, d'Alforja) i Caterina Rovellat (filla de Joan i Elisabet), casats a Reus el 18 de setembre de 1595.

Passem ara a fixar-nos en Maria Borràs Huguet, la mare de Gabriel Vinyes Borràs (i muller de Gabriel Vinyes Barberà). Era natural de Poboleda (Priorat), filla de Josep Borràs Figueres (dit de la raval de Poboleda) i Tecla Huguet (de Riudecols). Josep i Tecla es van casar a Riudecols el 5 de febrer de 1668 i van tenir tres o quatre fills. Malauradament, Tecla va morir pocs anys després, el 1674, a l'edat de només 23 anys. Els pares de Josep es deien Josep Borràs (fill de Josep i Magdalena, de Poboleda) i Maria Figueres (filla de Joan Figueres i Maria, de Montbrió), i s'havien casat a Poboleda el 26 de desembre de 1643.

Poboleda

Punt... i seguit

Acabo aquí l'exposició de les darreres recerques, amb els seus descobriments i les seves dificultats. Disculpeu l'extensió de l'article, però hi he hagut de comprimir moltes hores de recerca, i encara n'han quedat fora moltes qüestions interessants. Qualsevol comentari, correcció o aportació serà molt benvingut als comentaris.

Diverses d'aquestes branques encara poden donar peu a troballes interessants. Hi segueixo treballant, a veure què en surt. I, en tot cas, intentaré que si publico nous articles siguin més breus... però no prometo res!

Avantpassats de Maria Freixes Soler (Part 2)

Des d'aquí podeu accedir a la part 1 i a la part 3 d'aquest article.

Avui seguim explorant l'arbre ascendent de Maria Freixes Soler. En aquesta ocasió ens fixarem en els seus avis paterns, els pares de Francesc Freixes Gener. L'arbre següent ens pot ser útil per orientar-nos:

Arbre de les branques Freixes i Gener (feu clic per ampliar-lo)

Josep Freixes i Maria Gener

Els pares de Francesc Freixes Gener es deien Josep Freixes Ferrer i Maria Gener Oliver. 

Per cert, com que la forma dels cognoms oscil·la segons qui l'escriu, he unificat els cognoms en -er (Gené/Gener, Olivé/Oliver) a l'ortografia normativa actual, amb erra final.

Josep Freixes Ferrer va néixer a Ulldemolins el 17 de novembre de 1748. Pel que sabem va viure tota la vida a Ulldemolins fent de pagès.

Albarca (Cornudella de Montsant, Priorat)

Maria Gener Oliver va néixer c. 1750 a Albarca, una petita població del Montsant, entre Ulldemolins i Cornudella. Des del segle XIX forma part del municipi de Cornudella.

Malauradament, els llibres sagramentals d'Albarca anteriors a 1837 van ser destruïts durant la Primera Guerra Carlina. Malgrat l'esforç del responsable de l'arxiu per reconstruir-ne algunes partides parlant amb els implicats, no hi ha cap document dels Gener. Aquesta és la nota amb què ho explica el rector de la Parròquia al primer llibre conservat:

Lo infra escrit Regen de la Parroquia del lloch de Albarca Arquebisbat de Tarragona certefico que lo dia 17 de setembre del any 1837 pasan per aquest lloch una columna de Cristins lo ba crema una volta al matí al puja de Cornudella y altra volta a la tarde al regres de Pradas. Y aquesta crema ba abrasa també lo Arxiu de aquesta parròquia, y per arregla les partides que an seguida van notades me he balgut de les seguens declaracions.

Per tant, no podem trobar més dades d'Albarca. L'únic que sabem de la família Gener és que els pares de Maria es deien Macià Gener i Maria Teresa Oliver (nascuts la primera meitat del segle XVIII) i que Maria Gener tenia dos germans, Teresa i Ramon, que van ser padrins de bateig dels seus fills.

Atès que el seu matrimoni no figura a Ulldemolins, estic convençut que Josep Freixes i Maria Gener es van casar a Albarca abans de 1772. Un cop casats, van anar a viure a Ulldemolins, on és molt més senzill seguir-los la pista. Allà van tenir almenys set fills entre 1772 i 1787.

Josep Freixes Ferrer va morir a Ulldemolins el 13 de maig de 1790, als 41 anys d'edat.

Tres anys després, el 4 de març de 1793, Maria Gener es casava en segones núpcies amb Lluc Diu. No ens consta que tinguessin fills.

Maria Gener Oliver va morir a Ulldemolins el 10 de juliol de 1817. Segons la seva partida de defunció, tenia 67 anys i, pel que sembla, el seu segon marit la va sobreviure.

Josep Freixes i Teresa Ferrer

Seguim remuntant l'arbre amb els pares de Josep Freixes Ferrer: Josep Freixes Monlleó i Teresa Ferrer Berart.

Josep Freixes Monlleó (o Pinyol) va néixer a Ulldemolins el 6 d'octubre de 1722. Era el sisè fill dels seus pares. Diferents documents atribueixen a la seva mare el cognom Pinyol, el cognom de l'àvia, en lloc de Monlleó, el de l'avi. Ens fixarem més en aquest detall i la seva possible significació quan parlem de la generació anterior.

Teresa Ferrer Berart va néixer a Ulldemolins el 19 de maig de 1729. Tenia dos germans més grans (Jaume, de 7 anys, i Josep, de 5), però ja no en va tenir més: el seu pare va morir mesos abans que ella nasqués i mai no el va conèixer. Aquesta circumstància, per bé que tràgica, es donava més sovint del que avui podríem imaginar; al meu arbre ja n'he documentat més d'un cas.

Josep i Teresa es van casar el 24 d'agost de 1646 a l'església de Sant Jaume Apòstol d'Ulldemolins. Ell tenia 23 anys i ella, 17. Tots dos van fer de pagesos i, pel que sabem, entre 1748 i 1762 van tenir sis fills i filles.

Josep Freixes va morir el 8 d'agost de 1787, a l'edat de 64 anys. Tres anys més tard, el 13 de juliol de 1790, moria Teresa Ferrer, que llavors en tenia 61. La partida no indica la causa exacta de la seva mort, però fa pensar que no va ser natural quan afirma que «lo accinden no doná lloch per rebrer ningun sagrament». Tant Josep com Teresa van ser enterrats (amb «enterro mitjà») al cementiri parroquial d'Ulldemolins l'endemà de les respectives morts.

Jaume Freixes i Marianna Monlleó/Pinyol

Els pares de Josep Freixes Monlleó (o Pinyol) es deien Jaume Freixes Domènec i Marianna Monlleó (o Pinyol). Amb ells entrem a la generació dels meus avis novens, nascuts ja al segle XVII. En aquest punt, tant la disponibilitat com la qualitat de la informació van minvant, de manera que reconstruir l'arbre enllà d'aquest punt esdevé cada cop més difícil, especialment a partir de la generació anterior (avis desens meus, nascuts c. 1650).

Ulldemolins (1921), fotografia de Josep Salvany i Blanch

Jaume Freixes Domènec va néixer a Ulldemolins el 28 de maig de 1678. Era fill de Pere Freixes i Elisabet Domènec (casats el 8 de desembre de 1675). Batejat Josep Jaume, el seus padrins van ser Baptista Freixes, pagès, i Elisabet Joana Domènec (dita «de Jaume»). Igual el seu pare abans que ell, Jaume va treballar com a teixidor de lli.

Marianna Monlleó Pinyol (o potser Pinyol Monlleó) va néixer a Ulldemolins el 29 de setembre de 1688 i fou batejada amb els noms Andreua Marianna Arcàngela. Era filla de Jaume Monlleó, pagès, i de Maria Pinyol (que al seu torn era filla de Felip Pinyol, pagès), casats a Ulldemolins el 25 de març de 1674.

Pel que fa als seus cognoms, no hi ha dubte que Monlleó era el patern i Pinyol era el matern. El fet que alguns documents s'hi refereixin com a Marianna Pinyol podria ser una confusió, o bé es podria deure a una antiga tradició catalana. Si bé en aquells temps la dona adoptava, en casar-se, el cognom del marit, hi ha una excepció a aquest costum:

A Catalunya, generalment, quan la pubilla d'un mas [...] es casava, el marit era anomenat pubill (però per si mateix no era hereu) i adoptava el cognom de la dona. Els fills del matrimoni portaven el cognom de la mare per així continuar l'herència d'aquell mas o possessió. El marit el podem trobar amb el seu propi cognom i després el de la dona o amb el de la dona i el seu després. (Armand de Fluvià, A la recerca dels avantpassats).

El problema és que sabem molt poc de l'àvia Maria Pinyol i, per tant, a hores d'ara és impossible afirmar si era pubilla o no.

Jaume i Marianna es van casar el 29 de gener de 1707. Coneixem sis fills del seu matrimoni, nascuts entre 1711 i 1722.

Jaume va morir el 27 de juliol de 1749, als 71 anys. La seva dona el va sobreviure més de 15 anys, cosa que li va permetre conèixer els seus nets i netes fills de Josep Freixes i ser padrina del primer, Francesc Freixes Ferrer, el 1751. Marianna va morir el 3 d'abril de 1765, a l'edat de 77 anys.

Francesc Ferrer i Teresa Berart

Els pares de Teresa Ferrer Berart es deien Francesc Ferrer Domènec i Teresa Berart Borrull.

Francesc Ferrer Domènec va néixer a Ulldemolins el 27 de juny de 1688. Fou batejat amb els noms Ramon Francesc Andreu, i li van fer de padrins Josep Muntaner (de la Costeta) i Francesca Vinyes. Francesc era fill de Josep Ferrer, sastre de professió, i de Maria Domènec (anomenada en una partida «del forn»), casats a Ulldemolins el 10 d'abril de 1672.

Teresa Berart Borrull va néixer a Ulldemolins el dia 20 de setembre de 1699. Batejada Maria Teresa Úrsula, els seus padrins van ser Jaume Berart, fadrí, i Teresa Borrull, donzella de la Granadella. Tot sembla indicar que el seu pare es deia Joan Baptista Berart Segrià (Ulldemolins, c. 1669 — 26 de novembre de 1743), fill de Joan Berart i Gertrudis Segrià (casats el 18 de novembre de 1663). Pel que fa a la seva mare, creiem que era Maria Borrull Anglès (Ulldemolins, 11 d'agost de 1671 — 25 de febrer de 1751), filla de Pere Borrull i Esperança Anglès (casats el dia 27 d'agost de 1651). El cognom Borrull apareix sovint amb la forma Barrull; hi ha vacil·lació en la pronunciació, però sembla clar que és un mateix cognom i que actualment la forma amb o és la més estesa.

Francesc Ferrer i Teresa Berart, que eren pagesos, es van casar a l'església d'Ulldemolins el 30 de desembre de 1721, quan ell tenia 33 anys i ella, 22. Hem identificat tres fills del matrimoni: Jaume (1722, mort als 9 mesos), Josep (1723) i Teresa (1729).

Malauradament, Francesc no arribaria a conèixer la seva filla Teresa, perquè va morir durant l'embaràs, el dia 16 de novembre de 1728. La partida de defunció no ens diu res sobre les circumstàncies de la seva mort. L'únic que podem afirmar és que Francesc tenia tot just 40 anys.

Vídua als 28 anys, Teresa Berart es va tornar a casar el 21 de gener de 1732. El seu segon marit, Jaume Anglès Font, era natural d'Albarca i sabem que tenia una relació de parentiu amb la núvia: el matrimoni va requerir una dispensa de consanguinitat de 4t grau (si ho interpreto bé, tenien un besavi en comú). Les dispenses de consanguinitat són d'un enorme interès perquè, per tal de detallar l'impediment, inclouen l'arbre genealògic dels nuvis. Malauradament, aquesta dispensa, com la majoria de les que es trobaven a Tarragona el 1813, fou destruïda quan l'exèrcit francès, abans d'abandonar la ciutat, va volar el palau de l'arquebisbe, on hi havia l'arxiu del vicariat. Això complicarà molt poder reconstruir aquesta branca.

Tot i que es van casar a Ulldemolins, Jaume i Teresa van anar a viure a Albarca, que com ja hem apuntat no conserva partides d'aquesta època. Hem de suposar que els dos fills de Teresa van anar amb ells (tot i que més endavant Teresa Ferrer es va casar i va morir a Ulldemolins). Per edat, podem imaginar que Jaume i Teresa devien tenir més fills a Albarca. I, tot i que no hi ha documents directes que ho demostrin, la presència de Teresa al poble es fa manifesta en els batejos dels seus nets: entre els padrins dels germans Freixes Ferrer trobem fins a sis persones d'Albarca:

• Padrina de Josep (1748): «Teresa Anglès i Ferrer, del mas de l'Anglès de la parròquia del lloch d'Albarca»
• Padrina de Francesc (1751): «Jaume Anglès, del mas terme d'Albarca». (Pot ser el marit de Teresa?)
• Padrina de Marianna (1754): «Caterina Anglès, del mas terme d'Albarca».
• Padrins de Caterina (1756): «Pere Anglès, fadrí pagès del mas de l'Anglès, terme i parròquia d'Albarca, i Caterina Anglès, donzella, de dita masia i de dita parròquia».
• Padrí de Teresa (1762): «Jaume Anglès del mas terme d'Albarca».

Com era d'esperar, no hem trobat la defunció de Teresa Berart a Ulldemolins. Creiem que va morir a Albarca, probablement durant la segona meitat del segle XVIII, però no en podem situar la data.

Fins on podem arribar?

Per ara ens aturem aquí, perquè les dades que he presentat en aquest article són d'una fiabilitat molt alta. He estat investigant més enllà, però en les generacions més antigues hi ha molta feina a fer i tot esdevé més difícil. Això es deu al fet que les partides del segle XVII contenen força menys informació (i també es troben en pitjor estat). Les partides de naixement d'Ulldemolins, per exemple, només indiquen en molts casos els noms dels nuvis, però no mencionen els pares. A més, els noms i cognoms de la població es repetien molt, cosa que dificulta la identificació dels meus avantpassats. Un exemple: en l'intent de determinar els pares d'Elisabet Domènec, he trobat que al mateix temps hi havia fins a cinc dones amb aquest nom que, per dates, podrien perfectament ser la que busco. Per poder desfer els dubtes i ambigüitats cal molta feina, força creativitat i més que una mica de sort.

En tot cas, de dades n'hi ha: els llibres de baptismes comencen el 1503 i els de matrimonis, el 1563, de manera que teòricament ha de ser possible arribar més lluny en la nostra recerca d'aquestes branques. Així, si en el futur en trobem informació suficient, mirarem de publicar-la en un nou article.

Per continuar llegint la tercera part d'aquest article, que comprèn els avantpassats de Marina Soler Vinyes, feu clic aquí.

Avantpassats de Maria Freixes Soler (part 1)

Església de Sant Jaume, Ulldemolins

D'entre les persones que van quedar pendents d'investigar durant la recerca de la línia Clavé destaca Maria Freixes Soler. Potser el que em cridava l'atenció de Maria era precisament la poca informació que en tenia. Fins fa ben poc, només sabíem els noms dels seus pares: Francesc Freixes i Marina Soler.

Per això, darrerament he centrat el temps disponible a identificar els seus avantpassats i a fer-ne l'arbre. En aquest article, que consta de tres parts, presento els resultats d'aquesta recerca.

Maria Freixes Soler

Maria Freixes Soler nasqué a Ulldemolins (Priorat) el 3 de setembre de 1794 i fou batejada el mateix dia a l'església de Sant Jaume Apòstol. Els seus padrins van ser Gabriel Soler (un oncle matern) i Maria Gener (l'àvia paterna).

Com ja vam veure en l'article sobre els Clavé, Maria Freixes es va casar amb Anton Clavé i Oliver. L'enllaç es va celebrar a Ulldemolins el dia 9 de desembre de 1816, quan ella tenia 22 anys. L'únic fill que coneixem del matrimoni és Manel Clavé Freixes, nascut a Barcelona c. 1820.

Fins ara, aquí s'acabava el que sabíem de Maria. Mai no hem pogut esbrinar per què Maria i Anton van tenir un fill a Barcelona, ni si en van tenir més. Com que a Barcelona hi havia múltiples parròquies (i en algunes els registres no han arribat als nostres dies), aquesta recerca es presenta molt complicada.

Tanmateix, hem pogut descobrir-ne més coses. En primer lloc vaig trobar la defunció de Maria Freixes a Ulldemolins, el 15 de març de 1868. Aquest document indicava que Maria s'haviat tornat a casar. Efectivament, ja vídua d'Anton Clavé, Maria Freixes es va casar a Ulldemolins amb Josep Martí Quadrat, fadrí, el 18 de setembre de 1827. Aquesta informació és important, perquè demostra que Anton Clavé havia mort força jove, entre 1816 i 1827. N'he buscat la defunció a Ulldemolins, però no hi és.

Amb la informació que coneixem, doncs, l'escenari més plausible és que Anton i Maria, després de casar-se el 1816, anessin a viure a Barcelona, on van tenir com a mínim un fill (Manel, c. 1820). Poc després, però, Anton va morir. Ja vídua, però encara jove (devia tenir entre 25 i 32 anys), Maria va tornar a Ulldemolins, probablement a casa d'algun familiar. Un temps després es va casar en segones núpcies amb Josep Martí, a l'edat de 33 anys.

Pel que sabem, del matrimoni entre Josep i Maria van néixer tres fills: 

• Maria Teresa Martí Freixes (*26-6-1828)
• Josep Anton Martí Freixes (*25-11-1830)
• Maria Raimunda Martí Freixes (*31-8-1836)

El gran dubte que em queda és per què van anar a Barcelona. Com gairebé tothom al poble, Anton i Maria eren pagesos, així que no veig clar que marxessin per feina. En canvi, sabem que poc després del seu casament el poble va patir una epidèmia. Em pregunto si no devien marxar per evitar els efectes d'aquesta epidèmia. No en tinc cap prova, però en tot cas és interessant com a hipòtesi. Per això, transcric la nota que el capellà del poble va deixar escrita al llibre d'òbits l'any 1818 (p. 269):

Lo dia set de juny del present any 1818 se portà N. Sra. del Llorito a la Iglesia, per pregarias, a causa de una epidemia de malaltias nomenadas febras putridas, y en terme facultatiu segons relació dels metges actuals de aquesta vila, que son los Drs. Francisco Freixes y Thomas Freixes, pare y fill, las anomenan febras gastricas; a pesar de las moltas malaltias no se'n moriren mols, no obstan se moriren los sobre nombrats, en casa, que no foren tots de ditas malaltias. Per la misericorda de deu y la intervensió de Maria Sma. del Llorito sesaren las enfermedats, y lo dia vuit de setembre del mateix any se torná de gracias dita Verge en la sua capella; y lo que puch deixar per memoria, que yo lo infra escrit he tingut que portar tot lo maneig de la present Parroquia tot sol, essent en una epoca tan trista y pesada... Cayetano Sentís Pbre. Regent.

Nota: Segons diu lo Dr. Fran[cis]co Freixes ha pasat el delme de la gent los que han pasat la epidemia. Pasaren de 80 los viaticats y de 40 los extrema unciats.

Malgrat algunes preguntes sense resposta, ara coneixem molts més detalls de la vida de Maria Freixes Soler. És hora, per tant, de començar a explorar els seus avantpassats.

Francesc Freixes i Marina Soler

Els pares de Maria Freixes Soler eren Francesc Freixes Gener i Marina Soler Vinyes.

Francesc Freixes Gener va néixer a Ulldemolins el 12 d'octubre de 1772. Batejat com a Joan Francesc Macià, els seus padrins van ser Macià Gener (avi matern) i Teresa Freixes Ferrer (tia paterna).

Per la seva banda, Marina Soler Vinyes havia nascut el 14 de juny de 1769 a Arbolí (Baix Camp, anteriorment Priorat). Va tenir, pel cap baix, sis germans i germanes.

Francesc Freixes i Marina Soler es van casar el 9 d'octubre de 1793 a Arbolí, però es van instal·lar a Ulldemolins. Allà, entre 1794 i c. 1812, van tenir almenys sis fills i filles. D'aquests, però, només Maria va arribar a l'edat adulta; els altres cinc van morir de petits. Francesc i Maria van viure fent de pagesos a Ulldemolins.

Marina Soler va morir el dia de Nadal de 1812, a l'edat de 43 anys. Les partides ens indiquen que Marina va néixer i viure al Mas de la Garra d'Arbolí. Aquest mas encara existeix avui: té entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana i una cerca a Google ens el situa al mapa. Aquí en tenim una fotografia:

Mas de la Garra, Arbolí (entre 1890 i 1936). Fotografia de J. Dolcet.
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Pel que fa a la defunció de Francesc, de moment no l'hem trobada, però sabem que era viu el 1827 (pel segon matrimoni de la seva filla Maria). No ens consta que es tornés a casar, però tampoc no ho podem descartar.

En la segona part d'aquest article ens ocuparem dels pares i avis de Francesc Freixes Gener.

En la tercera i última part, explorarem els avantpassats de Marina Soler Vinyes.