Des de Mura amb amor (II)

Bé, continuo. Per cert, si no heu llegit la primera part d'aquest article, us aconsello que ho feu. Després de fer-me jo mateix un embolic amb l'origen de tanta gent, he decidit que el millor era situar-los a tots al mapa.

El principal punt d'origen de la "branca de Mura" és —òbviament— Mura. Diverses persones, però, eren originàries de pobles propers, tal com mostra el mapa que trobareu més avall. Els punts d'origen no sempre estan confirmats (atenció als interrogants que he indicat a l'arbre!). En alguns casos hi ha més d'una possibilitat (quan diferents documents es contradiuen) i en altres tot sembla indicar que la persona és de Mura, excepte que el seu naixement no consta en els llibres de baptismes de la Parròquia de St. Esteve de Mura, la qual cosa fa pensar que hi vivien des de feia anys però no hi havien nascut. La dificultat serà, doncs, trobar les partides d'aquestes persones sense saber del cert on van néixer (però considerant molt plausible que sigui un dels nuclis més propers a Mura). A continuació penjo un mapa de l'àrea que he estudiat i l'arbre genealògic (el mateix que he penjat a l'article anterior) indicant-hi el lloc d'origen de cada persona:

Com a informació complementària, els pobles dels quals fins ara no teníem informació són:

MURA
Parròquia de St. Martí de Mura
Població: 233 (2006) / 305 (1787) / 231 (1717)

MONISTROL DE CALDERS
Població: 691 (2006) / 454 (1787) / 279 (1717)

SANT LLORENÇ SAVALL
Parròquia de Santa Maria de Vallcarca
Població: 2271 (2006) / 553 (1787) / 223 (1717)

TALAMANCA
Població: 134 (2006) / 147 (1787) / 230 (1717)

ARTÉS
Població: 5072 (2006) / 1099 (1787) / 588 (1717)

ROCAFORT
Actual municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
Població: 3.555 (2006, a tot el municipi) / 65 (1787) / 99 (1717)

[Font de les dades i de les fotografies: Viquipèdia (vegeu els enllaços corresponents)]

De moment això és tot. Com sempre, qualsevol comentari serà benvingut. Fins la propera!

Des de Mura amb amor (I)

He estat un temps sense escriure, però no inactiu. Després de visitar l'Arxiu Diocesà de Vic tenia dotzenes de partides per buidar, algunes de les quals es remunten a mitjan s. XVII i moltes de les quals estan escrites en llatí. La tasca, doncs, ha estat llarga, però ha donat fruits. I ara em disposo a presentar els resultats de la recerca. Suposo que serà llarg (i probablement ho partiré en més d'un article), però per ara comencem pel principi:

D'on parlem?

La branca que he estat investigant les darreres setmanes és la del poble de Mura (Bages). A partir d'aquí, he constatat la presència d'avantpassats meus en diversos pobles de la zona, al límit entre el Bages i el Vallès Oriental.

De qui parlem?

Es tracta dels avantpassats de Teresa Escursell Genesca, àvia paterna de l'àvia paterna del meu avi Joan (és a dir, àvia cinquena meva). Teresa Escursell, com el seu marit Jaume Vila Teixidó, va néixer a Terrassa, però els seus pares i avis eren de Mura. Aquest descobriment va ser el que em va portar a Vic per buscar entre les partides de l'època i per mirar de reconstruir aquesta branca. L'èxit de la recerca ha estat indubtable.

De quan parlem?

Per primera vegada des que vaig començar les meves indagacions genealògiques, en algunes de les branques de Mura he pogut recular fins a onze generacions, arribant a documentar els primers dels meus avis i àvies desens. Tot i que (per manca de temps, no pas de dades) no he arribat a localitzar les partides de naixement de la generació més antiga, ja estem parlant de persones nascudes a la primera meitat del segle XVII, és a dir, abans de 1650.

Què en sabem?

Com sempre, la millor manera de resumir la informació genealògica és fer-ne un arbre:

Com veieu, encara hi ha molts interrogants, però no es pot negar que és molta informació nova. Tothom tenia molts fills, entre altres motius perquè la mortalitat infantil era elevadíssima. En molts casos hi ha fins a dos i tres fills dels mateixos pares que es diuen igual. Molt sovint això indica que el primer (i segon, si són tres) havia mort de petit (un fet que he indicat a l'arbre sempre que l'he pogut documentar).

Tota aquesta informació obre moltes més portes per seguir investigant... Abans d'acabar (de moment), només una darrera qüestió:

Escursell? Escorsell?

Com és habitual quan reculem una mica, hi ha vacil·lació en la forma de diversos cognoms. Un dels més "polèmics" en aquesta branca és Escursell/Escorsell/Escurcell/Escorcell. En els documents predomina la forma en -sell per davant de la forma en -cell. Actualment, segons l'Idescat, existeixen les variants Escursell (235), i Escorsell (106), mentre que no hi ha cap persona amb les variants ortogràfiques Escurcell/Escorcell. Aquestes dades reafirmen el meu ús (basat en la freqüència als documents originals) de la forma ESCURSELL.

Dit això, us deixo amb l'arbre. Fins ben aviat!