dimarts, 28 de desembre del 2021

Les branques Estivill i Altés de la Febró

En aquest article presento els resultats de les darreres investigacions, que parteixen del municipi de la Febró (Baix Camp) i se centren en els cognoms Estivill i Altés.

La Febró (Baix Camp)

En relació amb aquesta branca, el 2011 vaig publicar al blog l'article Cap a la Mussara i la Febró. Com explicava en aquella ocasió, la meva àvia cinquena Rosa Estivill Altés havia nascut a la Febró l'any 1775. Coneixia també els noms dels seus pares i avis, però sense cap data de naixement o matrimoni que m'ajudés a continuar la investigació.

L'obstacle era l'habitual: els llibres sagramentals que es conserven de la Febró comencen el 1773, més enrere no hi ha res. Indagant una mica, vaig saber que anteriorment la parròquia de la Febró havia estat sufragània de la de Capafonts. En buscar dades anteriors a Capafonts, vaig constatar que, si bé els llibres de baptismes comencen el 1561, hi ha salts enormes entre llibres que deixen buits d'informació importants. Així, entre 1716 i 1830 no he vist que hi hagi dades de baptismes, i falten, aparentment, els matrimonis entre 1766 i 1901! Per tant, l'esperança de trobar partides rellevants a la Febró/Capafonts és gairebé nul·la.

Afortunadament, vaig poder determinar que una part de les dades que buscava eren en altres parròquies. Finalment, he pogut reconstruir una mica més aquesta branca, tal com explico a continuació.

Els pares de Rosa Estivill Altés


Rosa Estivill va néixer a la Febró el 20 de febrer de 1775, filla de Jaume Estivill OliverMagdalena Altés Prats. Sembla que Jaume i Magdalena van néixer a la Febró c. 1752, tot i que la falta de dades de baptismes ens ha impedit trobar-ne les dates exactes.

La parella no es va casar a la Febró, sinó a l'Albiol (Baix Camp), a l'església de Sant Miquel, el 31 de gener de 1774. Van viure fent de pagesos a la Febró, on van tenir almenys set fills i filles, dels quals la meva àvia Rosa va ser la primogènita.

Magdalena Altés Prats va morir el dia 1 de febrer de 1808. Jaume Estivill Oliver moriria el 20 de novembre de 1816 a l'edat aproximada de 64 anys.


Arbre de les branques Estivill i Altés (feu clic per ampliar-lo)


Els avantpassats de Jaume Estivill Oliver


Els pares de Jaume Estivill es deien Pere Estivill Miró i Helena Oliver Bellver. 

Pere Estivill Miró era natural de la Mussara, fill de Joan Estivill i Maria Miró, de qui només sabem que vivien al Mas de l'Adrià de la Mussara i que van tenir tres fills més: Salvador (1726), Isidre (1729) i Florentina (1732). Els documents ens diuen que Pere va viure als «masos de la Mussara», on feia de pagès. A Vilaplana / la Mussara els llibres sagramentals comencen el 1722, per la qual cosa és poc probable que puguem recular més en la nostra cerca d'avantpassats.

Helena Oliver Bellver, per la seva banda, havia nascut a la Febró. L'únic que en sabem és que els seus pares es deien Francesc Oliver i Marianna Bellver, pagesos. El matrimoni entre Francesc i Marianna, que situem a principis del s. XVIII, no l'hem trobat a la Febró/Capafonts. Potser Marianna era d'un altre poble i el matrimoni es va celebrar allà? Per ara no ho sabem.

Pere Estivill i Helena Oliver es van casar a l'església de la Febró el 15 de setembre de 1748. Havien signat capítols matrimonials, però no sembla que el document es conservi.


Els avantpassats de Magdalena Altés Prats


Els pares de Magdalena Altés es deien Josep Altés Magraner i Teresa Prats Masquefa.

Els pares de Josep Altés Magraner es deien Joan Altés i Maria Magraner, de l'Albiol. Sabem que eren pagesos i que el 1748 eren vius. Del seu matrimoni coneixem tres fills: a més de Josep i Maria, també tenim notícia de Magdalena Altés Magraner, nascuda c. 1734, que es va casar amb Isidre Roig el 1760 i va morir a Alcover el 1804.

Per la seva banda, Teresa Prats Masquefa va néixer a l'Albiol el dia 25 d'abril de 1728, filla de Gabriel Prats i Tecla Masquefa, també de l'Albiol. Gabriel i Tecla es van casar a l'Albiol el dia 7 de maig de 1724 i van viure en un indret (un mas, potser?) anomenat «els Arquets». Malauradament tots dos van morir molt joves: Gabriel només va viure fins el 18 de desembre de 1728 (quan la seva filla Teresa tenia uns sis mesos)* i la seva dona, Tecla, va morir pocs anys després, l'11 d'abril de 1735. Per tant, Teresa Prats va quedar òrfena de pare i mare poc abans de fer els 7 anys. No sabem qui es va fer càrrec d'ella i el seu germà Josep, però devia ser algú de la família o almenys del poble, perquè res no indica que marxés de l'Albiol.

[*Nota: La partida de defunció de Gabriel Prats conté un error en el nom: l'anomena Miquel Prats. Sabem que és ell, però, perquè és l'únic Prats que mor entre 1727 i la mort de Tecla, que explicita que ella ja era vídua de Gabriel Prats. El lapsus Gabriel-Miquel és comprensible, especialment perquè a la mateixa partida s'indica que el difunt va ser enterrat a l'església de Sant Miquel.]

Josep Altés i Teresa Prats es van casar a l'Albiol el 19 de juny de 1748. Com passava en molts casos, va ser un doble matrimoni: el mateix dia es van casar Josep Prats i Maria Altés (germans de Teresa i Josep respectivament). A més, sabem que el casament de Josep i Teresa va requerir una dispensa per consanguinitat de quart i cinquè grau. Confesso que sempre m'he fet un embolic amb les dispenses, però crec que això significa que un rebesavi d'ell era quadravi d'ella. Si algú amb més expertesa que jo m'ho pot confirmar (o corregir-me en cas d'error) ho agrairé.

Les partides ens informen que Josep Altés i Teresa Prats van ser pagesos i que vivien a la vall de Samuntà de l'Albiol. No sabem quan van morir, però sí que tots dos eren vius el 1774.


Per acabar


Com hem vist, sembla difícil progressar amb les branques Estivill i Oliver, perquè no sembla que hi hagi més dades ni a la Mussara ni a la Febró. En canvi, si les branques Altés i Prats es mantenen a l'Albiol hauria de ser possible trobar-ne més informació en futures recerques.

Amb aquest article tanco el 2021, any en què he reprès l'activitat al blog. Esperem que la pugui mantenir el 2022. Queden pendents de desenvolupar i explicar moltes branques del Camp de Tarragona. Pel que fa a la línia Germain i les branques franceses voldria exposar la investigació sobre el cognom Miramon, i també tinc algunes idees més, que demanaran temps i feina. Per ara, però, i després d'uns mesos molt intensos, em prendré un període de descans per recarregar energies. Bon any!