Cap a La Mussara i La Febró

Avui ens fixem en l'arbre de la meva àvia Carme Toldrà.

Seguint amunt, la branca del seu avi matern ens porta fins a les poblacions de La Mussara i La Febró (Baix Camp). Som-hi!

La Mussara

La Mussara és un petit nucli de població situat a les Muntanyes de Prades (a 990 metres d'altura) i despoblat des del 1959. Actualment es troba en ruïnes i annexionat al municipi de Vilaplana.

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. D'altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el Mas del Pou del Gel, el més conegut, i el Mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). Prop del nucli s'han trobat pintures rupestres així com restes d'un poblat ibèric.

A la dreta podeu veure una foto del que queda de l'església de Sant Salvador, on van tenir lloc els batejos, matrimonis i defuncions de diversos dels meus avantpassats [Llicència CC. Font: Viquipèdia].

Per saber-ne més, aquesta pàgina és plena d'informació, fotos antigues i mapes. Molt recomanable!

La Febró

Molt proper a La Mussara (vegeu el mapa), La Febró és un petit municipi de menys de 50 habitants. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

El mapa següent ens permet situar-nos millor:


Mostra un mapa més gran

Recerca genealògica a La Mussara i La Febró

Des de l'any passat, la recerca en aquests dos pobles és molt fàcil, perquè els llibes parroquials es poden consultar en línia al web de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Cal tenir en compte que hi ha dades de la Mussara als llibres de Vilaplana, cosa que ens permetrà remuntar-nos més enrere en el temps.

De moment he trobat força informació de La Febró i no tanta de la Mussara. Quin és el problema? Doncs que els Clavé es movien molt. Per algun motiu que no puc endevinar, Manel Clavé Freixas va néixer (segons tots els documents rellevants) a Barcelona. Els seus pares, però, serien de La Mussara i els seus fills van néixer entre La Mussara i Ulldemolins. Puc aproximar el seu naixement als anys 1835-1836. Com que les dades civils a Barcelona comencen el 1841, l'única via seria localitzar la seva partida de bateig. Però, com ja vaig explicar en l'article anterior, sense saber en quina parròquia el van batejar, les opcions no són bones.

Tampoc no he trobat als índexs disponibles el matrimoni ni el bateig del seu pare, Anton Clavé (i fins i tot si hi hagués una partida de baptisme no la podria confirmar del tot, perquè no conec els noms dels seus pares!). Els documents que mencionen Anton Clavé coincideixen a dir que era de La Mussara i, per època, hauria de poder trobar-lo... De moment no me n'he sortit, així que queda com un interrogant més. Caldrà seguir investigant aquesta branca. [Nota: la recerca sobre aquesta branca continua en els articles titulats «La línia Clavé».]

En l'altra branca de La Mussara, la Masdeu-Vinyes, he pogut enfilar-me una mica més amunt, però no he trobat el naixement de Josep Masdeu Vinyes. Intueixo que devia néixer poc abans de 1773.

Amb aquest arbre al davant, però, i amb les diverses webs dedicades a la història local que hi ha a la xarxa, és fàcil posar-se a imaginar la vida de totes aquestes persones en un poble tan petit com La Febró, i encara més a La Mussara, en el que avui dia és un "poble fantasma".

Fins la propera!

Avantpassats a la Barcelona del s. XVIII

Darrerament, i sempre que he pogut trobar un moment, he estat treballant en moltes branques diferents de la meva genealogia (la de França, per si hi teniu interès, la tinc en guaret, però sens dubte la reprendré en algun moment al llarg dels propers mesos).

Avui em proposo presentar l'estat de la recerca pel que fa a la línia Blanch, l'única que (fins on he pogut arribar) es manté sempre a Barcelona. D'entrada he de dir que es tracta d'una de les línies que menys he pogut desenvolupar i que més m'ha costat de documentar. Pot semblar una paradoxa, però la branca més propera geogràficament ha estat sempre la més difícil d'investigar.

Les causes d'això són diverses. En primer lloc, el fet que es tracti d'una ciutat gran fa difícil saber on cal anar a buscar les dades. En un poble petit hi ha una sola parròquia i sempre saps que és allà on has de trobar el que busques. En canvi, saber que algú era "de Barcelona" no és suficient. Fins i tot al segle XVIII, que és on comença (per ara) la línia, hi havia dins dels límits de la ciutat nombroses parròquies i, si no sabem en quina va tenir lloc el fet que ens interessa, no és feina fàcil. En segon lloc, al llarg de la història de la ciutat moltes de les dades s'han perdut: la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica i sobretot la Guerra Civil són els principals episodis durant els quals es van perdre o cremar molts documents eclesiàstics que contenien dades sobre la població de la ciutat. Davant d'aquest panorama, l'empresa és comparable a buscar una agulla entre no un sinó molts pallers, alguns dels quals han desaparegut per sempre.

El port de Barcelona, gravat francès del segle XVIII

La recerca, malgrat tot, avança. Recentment he pogut documentar un nou fragment d'arbre, més enllà de Pau Blanch Bordas (fins ara la branca acabava aquí). En l'arbre que trobareu més avall podeu veure l'estat actual de la recerca.

 

Sembla que la branca Blanch marxa cap a Sants (que fins el 1897 era un municipi independent de Barcelona), però tenim dues noves branques, Bordas (i no Bardas, com havia trobat en algun document posterior) i Ventura, que es mantenen a Barcelona, com a mínim des de la primera meitat del XVIII. Sovint he pensat com d'interessant seria documentar la presència d'algun avantpassat directe a Barcelona durant la Guerra de Successió i el setge de 1714, per mirar de saber (o si més no imaginar) com van viure aquell moment històric transcendent. Sembla que aquesta possibilitat és més a prop que mai.

 

Quant a professions, molta uniformitat: tots els homes d'aquestes branques figuren als registres com a "hortolà" o "mestre hortolà". Una altra curiositat: els documents indiquen que la parella Bordas-Ventura vivia al "carrer de can 30 Claus" / "carrer d'en trenta claus", probablement al número dotze. Trenta Claus era el nom popular amb què es coneixia antigament el carrer de l'Arc del Teatre, al costat de la Rambla. Amb aquesta dada, que convida a imaginar un escenari més concret per a la vida d'aquests barcelonins (ja no tan) anònims dels quals sóc descendent, m'acomiado fins la propera, confiant que la recerca d'aquestes línies pugui donar encara més fruits en el futur.