Baptisme de Margueritte Laborie

Abans de res, benvinguts al nou look del blog. Espero que us resulti interessant!

Després de deixar unes setmanes de descans en les cerques del Cantal, fa uns dies que m'hi he tornat a posar i estic trobant moltíssima informació. Per ara, i amb el poc temps que tinc, penjo la partida de naixement de Margueritte Laborie (l'àvia de la Jeanne Delpuech que es va casar amb Nicolas Germain), que vaig trobar tot just ahir.

Malgrat que Margueritte és només àvia setena meva, es tracta de la partida de naixement més antiga que he trobat fins ara i això fa que la troballa sigui encara més especial!

Margueritte Laborie va néixer a Ladinhac (Cantal, França) el 8 de setembre de 1688 i va ser batejada al cap de quatre dies. Els seus pares eren Claude Laborie i Margueritte Laparra.

Moltes partides de l'època donen massa poca informació i sovint costa saber amb certesa si una partida correspon realment a la persona que busquem. En aquest cas, però, la data és exactament l'esperada: la seva defunció (21-1-1749), que diu que estava casada amb François Delpuech, també indica que va morir als 60 anys, que és l'edat que correspon a la data d'aquesta partida de naixement. Dit d'una altra manera, totes les partides relatives a ella són coherents i es confirmen mútuament.

***

He de penjar un arbre actualitzat d'aquesta branca (i altres!), però m'esperaré, perquè la setmana que ve toca escapada genealògica al Cantal a buscar informació. Quan torni tindré moltes coses per penjar!

Una foto i moltes dades!

Hola de nou!

Últimament no he penjat res, perquè la feina m'ocupa força temps, però no he estat pas inactiu: he anat trobant estones per visitar arxius, ordenar informació, etc.

Entre les dades més importants que he trobat recentment, hi ha les partides de defunció de Francesc Germain Anglada (†1911) i Teresa Vila Pinell (†1905) (rebesavis meus) i també el certificat de defunció de Maria Garriga Pascual (†1876) (quadriàvia meva). D'aquesta manera, he anat completant les dades sobre els meus avantpassats, sobretot en la línia del cognom Germain, per a la qual ja tinc totes les dades vitals (naixements, matrimonis i defuncions) fins a Pierre Germain, amb qui arribo al segle XVII (abans del seu casament, però, s'esfuma misteriosament dels registres, igual que la seva mare Hélène i el seu pare, de qui no conec ni el nom). I és que en genealogia, la recerca no s'acaba mai...

De moment, però, vull penjar una fotografia que vaig localitzar recentment. Tot indica que és del casament entre Pasqual Carot i Teresina Viarnés (1931). Hi ha fins a 7 membres de la família que (si no m'equivoco) he pogut reconèixer; però qualsevol informació que pogueu aportar per identificar alguna de les altres persones que apareixen a la foto pot ser molt valuosa!

Els he numerat per facilitar les coses. De moment identifico les persones següents:

7	Lola Viarnés Blanch
11	Jaume Germain Viarnés
15	Joan Germain Viarnés
16	Baltasar Germain Vila
17	Àngela Blanch Martí
18	Pasqual Carot Hervàs
19	Teresina Viarnés Blanch

De la resta, hi ha d'haver membres de la família del nuvi (els Carot i els Hervàs), però sospito que per l'època podia haver-hi també algú més proper (potser Joan Blanch Martí o les seves filles?)... si llegiu això i me'n podeu donar alguna pista us ho agraïré molt!

No cal dir que fotos com aquesta tenen un gran valor sentimental. Per això he estat (i estic) buscant fotos antigues de la família. Per ara aquesta és la més destacada que he trobat, però encara no perdo l'esperança de trobar una foto d'algun dels Germain que van viure a Terrassa al segle XIX. Més enrere que el meu besavi Baltasar, de moment, no he trobat cap fotografia.

Seguiré informant!

Who do you think you are?

M'arriba notícia d'aquest programa de televisió que la cadena NBC emetrà aviat als EUA. Es tracta de la versió nord-americana d'un programa que ja s'ha emès al Regne Unit (i ja van 7 temporàdes d'èxit), al Canadà, a Irlanda... La versió nord-americana de Who do you think you are? és produïda per Lisa Kudrow (la Phoebe de Friends), i s'endinsa en l'emoció de descobrir els propis orígens. En la passió, en definitiva, per la genealogia. La seriè seguirà, en set capítols, la recerca genealògica de diferents personatges coneguts, entre ells la mateixa Kudrow.

Em costa molt imaginar que TV3 (o qualsevol televisió de l'estat) fes un programa així. És una llàstima, però serveix per exemplificar la diferència entre el valor cultural que la genealogia té aquí i en països com els EUA, el Regne Unit o França, països on l'interès per la història familiar no és només un hobby per a jubilats, sinó un senyal lloable d'intel·ligència, quelcom que és a l'abast de tothom i que val la pena fomentar!

Els Viarnés de l'Empordà

Ja he acabat d'ordenar les partides de Terrassa que vaig trobar en la darrera visita a l'arxiu, així que aviat començaré noves cerques i tindré una versió actualitzada de l'arbre. Ara, però, vull presentar la informació que vaig recollir en la meva darrera visita a Girona.

La branca en què em centro avui parteix dels avis paterns de la Lola Viarnés Blanch, besàvia meva. Gran part dels avantpassats de la Lola Viarnés eren originaris de l'Empordà i aquesta branca n'és el millor exemple.

En aquest mapa situo tots els pobles on van néixer avantpassats directes meus, a partir de les dades que presento en l'arbre de més avall:

I aquest és l'arbre. Hi ha molta gent nova i cognoms nous, però també diversos dubtes importants (com sempre, els vincles marcats amb un interrogant són hipotètics o no prou ben documentats). Hi he indicat l'origen de cadascun dels meus avantpassats directes mitjançant un codi de colors:

Com veieu, he pogut investigar algunes branques molt més que altres. La quantitat, qualitat i accessibilitat d'informació disponible varia molt entre parròquies. Però ja avanço que espero poder anar encara més enrere a la recerca dels origens del cognom Viarnés.

Fins la propera, segueixo buscant!

Germain-Boada?

Després de diverses cerques infructuoses a Cantal, ho he deixat reposar i he estat buscant i introduint noves dades de Terrassa. Encara queda feina, però la curiositat és l'aparició d'una branca que no sé com connectar.

Tot comença amb la defunció de Cristina Boada Germain (†1-6-1898, als 6 mesos d'edat), filla de Josep Boada i Llúcia Germain. No sé de qui devia ser filla Llúcia Germain, però imagino que devia néixer aproximadament la dècada de 1870, és a dir, que era poc més gran (cosina, potser?) que el meu besavi Baltasar. Aquelles dates, però, les he mirades força i no em consta que hi trobés cap Llúcia... També tinc l'adreça on vivien, però en la data del cens més proper, el de 1885, encara no hi havia cap Germain vivint en aquella adreça. Queda, doncs, aquest petit misteri, un més dels molts que tinc per resoldre.

Buscant els Delpuech-Chausy

Després de localitzar diversos fills d'aquest matrimoni i després de buscar infructuosament els pares d'algun dels dos, he decidit penjar aquest arbre actualitzat per fer més fàcil la cerca (no sé si és possible no fer-se un embolic amb tanta gent...).

Sobre els Delpuech-Laborie, sembla que eren masovers (métayers) i que van viure en més d'un lloc. No n'he trobat ni naixements, ni matrimoni ni defuncions. Algun document els situa a Leucamp, però si és així ho tenim negre, perquè els arxius online comencen el 1736. Massa tard.

Aquí el deixo, doncs, i aniré anotant (a l'article o com a comentaris) si faig alguna troballa. Com deia en Llach, que tinguem sort!

Matrimoni Delpuech-Chausy

Fa temps que el vaig trobar, però no l'havia penjat fins ara, perquè estava més dedicat a la branca de Teissières...

Ara m'agradaria mirar-me una mica la branca dels avantpassats de Jeanne Delpuech, així que començo penjant el matrimoni dels seus pares, Jean Delpuech Laborie i Margueritte Chausy Roques, que es van casar a Ladinhac el dia 25 de novembre de 1756:


Fills del matrimoni Delpuech-Chausy

Com a segona part d'aquest article, indico a continuació tots els fills que coneixem d'aquest matrimoni, entre els quals hi ha la meva àvia cinquena, Jeanne (gràcies un cop més a l'Àngels per la seva contribució a la recerca!):

• Jean (*20-2-1757). Primer fill del matrimoni. El seu nom complet era Jean Baptiste (els seus padrins eren el seu oncle Jean Baptiste Delpuech, de Leucamp, i Marie Laviale). A més, un germà gran de Jeanne, de nom registrat Baptiste, li va fer de padrí. Amb tota certesa es tracta d'aquest Jean, que en néixer la seva germana Jeanne tenia 14 anys.
• Antoine (*30-12-1758). Padrins: Antoine Chausy, oncle matern, i Margueritte Delpuech, tia paterna.
• François (*15-5-1761). Bessons! Padrins: Françoise Bru i Isabel Laborie.
• Marianne (*15-5-1761). Bessons! Padrins: Estienne Buzourd i Marianne [Semeteys?].
• Delphine (*23-7-1764, †25-2-1771). Padrins: Estienne Buzourd i Delphine Chausy. Va morir als 6 anys, quan la seva mare estava embarassada de Jeanne.
• Hélène (*19-6-1766). Padrins: Pierre Chausy i Magdaleine Delolm.
• Antoine (*27-6-1768, †16-4-1845). Padrins: Antoine [Lauvens?] i Marianne [Degla?]. Va estar casat amb Toinette Pouget.
  
• Jeanne (*27-6-1771, †?). Padrins: Baptiste Delpuech (germà seu) i Jeanne [Saluejout?].
  

Que sapiguem, doncs, van tenir vuit fills al llarg d'uns 15 anys. Potser en van tenir algun després? I, sobretot, amb tots aquests documents no podríem trobar la manera d'enfilar-nos amunt i trobar més dades dels pares i avis del matrimoni Delpuech-Chausy?

Defunció de Petronille Laveissière

Abans de res, he actualitzat l'article anterior amb una nota i un nou arbre, que recull les darreres troballes. Val la pena fer-hi un cop d'ull!

Dit això, anem al que és nou. Després de buscar molt, l'Àngels Germain ha trobat l'acta de defunció de Petronille Laveissière!

És un document molt clar i força complet, que ens diu que:

• Va morir a Grinhac el 13 de desembre de 1769.
• Estava casada amb Pierre Delmas [es reobre el dubte sobre el nom Pierre/Étienne? Sabem que aquí era viu, però ens caldrà trobar la seva defunció per a més informació!]
• Tenia 64 anys [l'edat quadra perfectament].
• Hi era present Louis Germain, [que diu explícitament que era] fill del seu primer matrimoni.
  

Per cert, Grinhac és un nucli de població de la comuna de Teissières-les-Bouliès. Un dia hauria de fer un arbre de tota la branca de Teissières amb els nuclis de població on vivia cadascú...

Petronille 2.0

En el darrer article vam veure que Pierre Germain havia mort el 1730, dos anys després de casar-se amb Petronille Laveissière.

La pregunta que es planteja a continuació és: Què fa fer, ella, després? Les primeres cerques destinades a respondre aquesta pregunta ens demostren que es va tornar a casar pocs anys després (el 1735) amb un altre Pierre (Delmas). En aquell moment els dos germans Germain Laveissière, Louis i François tenien 6 i 4 anys respectivament. Dedueixo, doncs, que Pierre Delmas els va fer de pare "adoptiu". Poc després, però Petronille i Pierre Delmas van tenir altres fills d'aquest nou matrimoni. Com a mínim van ser tres filles: Françoise, Anne i Marie (de qui no he trobat el naixement, però sí el matrimoni, que diu explícitament que Petronille era vídua de Pierre Germain).

   

Queda molt per fer, com ara trobar la defunció de Petronille [trobada!], més informació sobre les filles del seu segon matrimoni o bé, per la branca dels Germain, localitzar el naixement de Pierre i més dades dels seus pares (no sabem bé ni d'on eren!). Per això, per ajudar a saber on som, deixo aquest arbre-resum que inclou els dos matrimonis de Petronille Laveissière (amb els documents que he localitzat fins ara) i les informacions més antigues que he trobat a la branca dels Germain... de moment:

Seguirem buscant... bona sort i fins aviat!

NOTA [25-11-2009]:

L'Àngels Germain ha localitzat la defunció de Petronille (13 de desembre de 1769) i més informació sobre el seu matrimoni amb Pierre Delmas. A més, jo he trobat dos germans de Petronille. No en trobo més ni abans ni després, ni tampoc cap rastre del matrimoni dels seus pares. Es devien casar en una altra comuna? L'arbre de Petronille, per ara, queda així:

Defunció de Pierre Germain

Un document que fa dies que volia penjar és la defunció de Pierre Germain Clermont. El més antic dels Germain a qui he pogut posar nom va morir només dos anys després de casar-se amb Petronille Laveissière.

La pista que m'hi va portar va ser el naixement del segon dels seus dos fills, François Germain. A la seva partida de naixement, que presento a continuació, hi queda clar que el seu pare era difunt quan ell va néixer. Per tant, havia d'haver mort, com a molt, uns mesos abans. Aquest és el document de bateig de François Germain:

▲ Naixement de Françoise Germain Laveissière (15-2-1731)

Amb aquesta informació no em va costar trobar el document següent, que demostra que Pierre va morir sobtadament quan la seva dona Petronille Laveissière estava embarassada de poques setmanes:

▲ Defunció de Pierre Germain Clermont (6-7-1730)

Fins ben aviat!

Defunció de Louis Laveissière

Cada cop costa més trobar informació de la branca de Cantal, però encara he aconseguit trobar alguna cosa. A continuació penjo el document de defunció de Louis Laveissière (pare de Petronille i, per tant, sogre de Pierre Germain), que va morir el 7 de gener de 1736.

El document costa de llegir i no aporta cap més informació que la data de defunció, però és millor això que res, oi? L'he intentat fer més llegible amb Photoshop, però fins i tot així és molt poc clar. El nom de Louis Laveissière és visible al centre de la segona línia de text, just on hi ha una magnífica taca de tinta... Fins la propera!

Una mica de geografia

Tota la línia Germain i les branques que s'hi relacionen provenen d'una regió molt concreta i, si bé ja vaig facilitar un mapa interactiu en un article passat, crec que val la pena dedicar un article a situar ben bé els pobles on estic centrant la recerca.

Prenent les divisions administratives de més gran a més petita, tenim que som a:

Estat: França 

Regió: Alvèrnia (Auvergne) 

Departament: Cantal 

Arrondissement (Districte): Orlhac (Aurillac)

Situem-ho en aquest mapa de l'època, on he subratllat les comunes més rellevants. A la dreta situo l'àrea ampliada sobre el mapa de França:

En aquest altre mapa tenim les comunes que hi ha actualment al voltant de Teissières:

Orlhac (Aurillac en francès) és sens dubte la ciutat més gran d'aquest petit territori que estudio. Dins del districte d'Orlhac em centro principalment en els cantons i comunes següents:

• Cantó d'Arpajon-sur-Cère, on hi ha Teissières-lès-Bouliès.
• Cantó de Montsalvy, on hi ha Ladinhac, Labesserette, Leucamp i Montsalvy.
• Cantó de Saint-Mamet-la-Salvetat, on hi ha la comuna de Roannes-Saint-Mary (encara he de confirmar si hi tinc avantpassats).

A banda de les divisions administratives, aquesta àrea pertany a la regió natural de la Châtaigneraie i, culturalment, a Occitània. En el mapa següent, extret de la Viquipèdia, podeu veure la situació d'Orlhac dins del territori occità i la seva posició en relació amb altres ciutats importants:

Bé, crec que amb això ja deveu estar ben situats. Fins ben aviat, doncs!

Matrimoni Germain-Laveissière

Després de dues setmanes molt intenses anant d'arxiu en arxiu (queda pendent un article sobre la branca de Girona!), em prenc un descans i segueixo amb les cerques al Cantal.

Per ara, doncs, penjo la pista més antiga de què disposo sobre el cognom Germain. És el matrimoni de Pierre Germain Clermont i Petronille Laveissière Terrisse (indico els dos primers cognoms, a la catalana, per identificar millor de qui parlo, si bé a França només s'utilitza habitualment el primer cognom). Són dos dels meus 256 avis setens i l'extrem més remot, de moment, d'una de les branques que més m'interessen. Aquest és el document:


Malauradament no dóna el nom del pare de Pierre i només diu que era difunt. Espero que l'omissió del nom no sigui més que una anècdota i pugui trobar-lo aviat. Quant al nom de la mare, Hélène Clermont, no hi ha dubtes. Sí que és menys clar a qui correspon l'única (i valuosíssima) indicació d'origen que ens dóna el document per als pares de Pierre: la parròquia de Roannes. A primer cop d'ull sembla que hagi de referir-se a Hélène, però ben mirat pot referir-se a tots dos pares, o bé a Pierre mateix... potser això explicaria per què no l'he trobat a Teissières. Per ara estic buidant els registres parroquials de Roannes, a veure si aviat hi ha sort i puc estirar una mica més la branca dels Germain!

Una última nota. El cognom Laveissière l'escriuré així perquè tot fa pensar que, com la majoria de cognoms d'aquella zona, és d'origen toponímic. Per això, i fins que tingui més documents, l'escriuré igual que el nom de la comuna de Laveissière. El dubte ve perquè hi ha un munt d'entitats de població infracomunals que tenen noms molt semblants, i molts dels quals es troben molt més a prop de la "zona Germain" que la comuna de Laveissière, que és més al nord, dins de Cantal, però l'Arrondissement de Murat. Per exemple, sense sortir en cap moment de Cantal, tenim tot de nuclis de població amb noms tant "diversos" com: La Vayssière, La Veyssère, La Veissière, La Veysseyre, La Veissière-Basse, La Veissière-Haute, La Besseyre, La Besseire, La Bessière, La Bessiéres. Per això serà difícil determinar l'ortografia adient del cognom i probablement caldrà refiar-se de la forma que registrin els documents, si bé els errors en les partides d'aquella època són magníficament ubics. En fi, salut i fins aviat.

De les defuncions de Nicolas i Jeanne

Ahir va ser un dia de molta feina. I molt profitós. De fet tinc tanta informació nova que no en tindré prou amb un article... per això, ara em referiré només a les troballes que he fet a les branques de França. Som-hi, doncs.

Ahir em vaig proposar trobar les defuncions de Nicolas Germain i Jeanne Delpuech, avis cinquens meus i els primers en la línia ascendent directa que van néixer i morir a França (el meu avi quart Jean Germain ja va emigrar cap a Terrassa i s'hi va casar, hi va tenir fills i hi va morir).

El problema era que ja havia repassat totes les possibles dates i les defuncions apareixien. Hi havia dues opcions: o s'havien perdut o -més probablement- havien mort en una altra comuna (municipi). Les esperances de trobar-los, en aquest cas, eren poquíssimes, perquè el gran nombre de poblets petits a la regió de Cantal feia impossible una cerca "a cegues".

En genealogia, però, la perseverança sol donar resultats, així que vaig fer un darrer repàs a les taules-índex de principis del segle XIX. Ni rastre de Nicolas i Jeanne, però hi vaig trobar diversos matrimonis, entre els quals hi havia el de Batiste Germain Delpuech amb Marie Nugou (30-11-1843). La gran sorpresa va arribar quan vaig obrir aquell document i vaig comprovar que es tractava d'un document extens i completíssim que, entre moltes altres dades últils, indicava la data i lloc de defunció dels seus pares! Efectivament, Nicolas havia mort en una comuna diferent (Labesserette, als anys) el 30 de gener de 1842:

Defunció de Nicolas Germain

Jeanne Delpuech, per la seva banda, va morir un any i mig després (13-7-1843) a la comuna de Montsalvy, on vivia, segons sembla, des de la mort de Nicolas:

Defunció de Jeanne Delpuech

També he trobat a Ladinhac el matrimoni d'Antoine Germain Viala (*1807, vegeu aquest arbre) amb Anne Mas (1-2-1833) . Aquest matrimoni és important perquè el seu fill, Antoine Germain Mas (*24/12/1833) és, pel que sé fins ara, l'únic Germain no descendent de Nicolas i Jeanne que també va emigrar i es va instal·lar a Terrassa. Una curiositat més sobre aquesta branca: Anne Mas (alerta, apareix com a Martha Mas en alguns documents, però sembla que serien la mateixa persona) va morir el 1837, quatre anys després de casar-se. Llavors, Antoine Germain Viala es va tornar a casar amb Marie Davit (2-7-1839).

Sé que amb tanta informació nova aviat hauré de penjar una altra actualització de l'arbre dels Germain. Paciència, que tinc una feinada però ja està en procés!

Germain-Viala, una nova branca

Els havíem vist moltes vegades als documents dels arxius, però fins ara no els havia pogut vincular amb certesa a cap branca del meu arbre. Finalment, gràcies a la partida de naixement d'un dels seus fills, Antoine Germain Viala (1807), les sospites queden confirmades.

El document ens diu explícitament que:

• El Pierre Germain que es va casar amb Anne Viala era germà de Nicolas Germain.
• Aquest mateix Pierre tenia 35 anys l'any 1807.
  

Aquest només pot ser, per tant, el Pierre Germain Cantuel nascut el 14 de setembre de 1771. A partir d'aquí he pogut construir l'arbre amb els seus 8 fills [confirmat que el cognom s'escriu Viala i no pas Niala]:

Perquè sigui més clar he fet l'arbre descendent de Louis Germain amb els seus fills (entre ells el meu avi 5è Nicolas). Per ara no he trobat el naixement d'Anne Viala (i l'he buscat a Ladinhac i a Teissières-les-Bouliès!) ni el matrimoni Germain-Viala. Potser ella era d'un altre poble? En qualsevol cas fa il·lusió tenir-los ubicats, perquè tot i saber que existien fins ara no havia aconseguit documentar la seva relació amb la resta dels Germain de l'arbre.

Semblava que les cerques a les branques de França estaven força esgotades, però sempre que m'hi poso trobo coses noves... seguirem treballant-hi, doncs!

Germain - un nou arbre

L'últim article utilitzava com a referència a un arbre força antic, així que el posarem al dia.

Aquest és l'arbre del cognom Germain (del 1900 enrere, aproximadament) que recull la informació de què disposo per ara. Per fer-lo més entenedor, he marcat la línia ascendent directa del cognom Germain començant pel meu besavi Baltasar. Tots els meus altres avantpassats directes estan indicats en verd.

Alguns dels canvis més recents que hi he introduït inclouen la informació més antiga, que es remunta al segle XVII. En alguns casos encara hi ha vincles no confirmats al 100%. Cal, doncs, mirar-s'ho amb precaució. Quan un vincle no està comprovat l'he indicat com sempre amb uns interrogants vermells.

També hi ha dates noves de naixements i defuncions, alguns familiars nous, etc. I, és clar, poden haver-hi errors. Feu-m'ho saber si en trobeu cap i el corregiré.

Però sobretot el que hi ha són molts interrogants. Espero que aquest nou arbre ens ajudi a veure més clarament quines informacions falten, per poder-les trobar més fàcilment!

La vida dels Germain a Terrassa

A l'hora de reconstruir la vida dels Germain de Terrassa (vegeu aquest arbre) al final del segle XIX, qualsevol ajuda és valuosa. I amb aquesta finalitat he estat remenant diverses publicacions que es poden consultar en línia i que contenen algunes dades curioses.

D'entre aquestes fonts, destaca per damunt de totes la Biblioteca Virtual Baltasar Ragon, un seguit de llibres sobre la vida a Terrassa al segle XIX i principis del XX que es poden descarregar des del web de l'Ajuntament de Terrassa. Es tracta d'uns llibres interessantíssims, en què, a més, es menciona algun Germain.

Els carrers de Terrassa l'any 1900

Per exemple, Els carrers de Terrassa l'any 1900, ens informa que:

El dia 20 de març de l'any 1879, els germans Germain tenien construïda en dit carrer [carrer del Mas Adei] la casa número 80 i la llogaren a la Guàrdia Civil per Caserna, per la quantitat de 55 pessetes trimestrals. [p. 75]

Segons el que he pogut deduir, els "germans Germain", devien ser els germans Germain Anglada, en particular Baltasar Germain Anglada (1847-1884), que apareix també en els fragments següents (i que amb Josep Barba i Josep Prat tenia per costum proposar l'obertura de nous carrers):

El dia 10 d'abril de l'any 1877, En Josep Busquets presentà el projecte d'urbanització d'aquells terrenys i el 7 de juliol del 1879, En Baltasar Germain, Josep Barba i Josep Prat presentaven els plànols per l'obertura de nous carrers.-"La calle que se denominará de San Cayetano, partiendo de la de San Isidro, se ha trazado paralela a la del Pantano hasta la del Ferrocarril (es de suposar la vía del tren), una de las que más vida debe dar a nuestra población, por ser el centro, si así podemos llamarle, de esta ciudad industrial". [p. 132]

El dia 27 de juliol de l'any 1879, els terrassencs Baltasar Germain, Josep Barba i Josep Prat presentaren a l'Ajuntament un projecte d'obertura de dos carrers nous a la part de ponent de la ciutat i que portessin els noms de Nostra Dona dels Àngels i Sant Gaietà, i fou aprovat el dia 7 d'agost següent. [p. 80]

El dia 7 d'agost de l'any 1879 els terrassencs Josep Barba i Baltasar Germain demanaren a l'Ajuntament la prolongació del carrer de Montserrat des del carrer del Pantà a Nostra Senyora dels Àngels, que algun temps després hi foren aixecats els edificis coneguts per La Farinera. [p. 78]

Si bé no se'n menciona el segon cognom, Baltasar Germain Anglada és, per les dates, l'únic dels Germain de què tinc coneixement que encaixa. Els "germans Germain" han de ser, doncs, els seus germans Francesc (*1849, el meu rebesavi) Geroni (*1853) i Antoni (*1855). És molt improbable que les seves dues germanes, Rosa (*~1844) i Mercè (*~1846), tinguessin, en aquella època, cap paper destacat en el món empresarial o de l'administració pública. En qualsevol cas no puc, per ara, determinar la rellevància de cadascun dels Germain Anglada (tret de Baltasar) com a empresaris i personatges públics.

D'altra banda, apareix també en assumptes oficials un Joan Germain:

El dia 19 de desembre del 1878, fou presentat el plànol de la casa número 79 [del carrer del Pantà], per en Joan Germain, casa que té un jardí al davant. [p.86]

No tinc notícia de cap Germain Anglada que es digués Joan (i crec que els he "localitzat" tots) i Jean/Joan Germain Delpuech (el pare dels Germain Anglada) hauria tingut 68 anys en la data indicada (si encara era viu, perquè sé del cert que va morir no més tard de 1880). Tot això em fa pensar que el Joan Germain d'aquesta efemèride és Joan Germain Amat, fill de Geraud Germain Delpuech i cosí, per tant dels Germain Anglada. Recordem que Joan Germain Amat va ser polític local (si no em falla la memòria va ser regidor en temps de l'alcalde Joaquim Marinel·lo, un dia d'aquests hauria de posar-ho en un article, no?). En fi, que sense els segons cognoms és difícil, però és la millor suposició que puc aventurar.


Una cosa cada dia

Canviem de llibre. A Una cosa cada dia també es parla del lloguer d'un edifici com a caserna de la guàrdia civil:

20 MARÇ DE 1879. - Abans d'aquesta data la guàrdia civil estava allotjada a l'antic edifici de l'Hospital, que era al lloc on avui hi ha la Plaça Mercat. Llavors fou quan va fer-se un contracte amb En Geroni Germain i per 55 pessetes trimestrals va llogar-los un edifici que hi ha al carrer del Mas Adei, número 78. Hi ha qui d'aquest carrer encara en diu el carrer dels Civils. Aquí va haver-hi la caserna de la guàrdia civil fins que varen estrenar la nova del carrer de Sant Leopold.

Aquí, però, Ragon menciona Geroni Germain. Si es tractés de Geroni Germain Anglada, la teoria que els germans Germain són els Germain Anglada quedaria confirmada. Jo n'estic convençut. L'altra opció seria que aquest Geroni fos Geraud Germain Delpuech (1809-1881). Però llavors els "germans Germain" serien ell i els seus germans (la 1a generació arribada de Ladinhac), que ja eren molt grans. A més només tinc la certesa que s'instal·lessin a Terrassa dos d'ells (Jean i Geraud)... Ergo, tot plegat apunta als Germain Anglada.

L'altra entrada torna a ser sobre l'obertura de carrers:

27 JULIOL DE 1879. - En aquest dia l'Ajuntament posa els noms de Nostra senyora dels Àngels i Sant Gaetà, després que els terrassencs Baltasar Germain, Josep Barba Gotsens i Josep Prat havien presentat una proposició per a l'obertura d'aquests dos carrers. A la vegada aprovaren l'allargament dels carrers de Sant Isidre i Mare de Déu de Montserrat fins al carrer dels Àngels, que llavors arribava solament fins al carrer del Pantà.

Terrassa: historials i efemèrides

Finalment una entrada en aquest altre llibre que em té fet un embolic. És al capítol sobre l'arribada del telèfon a Terrassa:

En sessió de 29 d'octubre de 1851 el regidor Joan Germain proposà instal·lar la Sub-central a la caserna de la Guardia Civil, situada al carrer de Mas-Adei, número 70 (...) [p. 62]

A primer cop d'ull he pensat que aquest "regidor Joan Germain" era òbviament Joan Germain Amat, de qui ja he parlat més amunt. Però atenció: la data (1851) ho fa poc plausible. No he trobat la data de naixement de Joan Germain Amat, però havia de ser massa jove (per exemple Marinel·lo, a qui va substituir com a dirigent dels federalistes terrassencs, va néixer el 1838) per ser regidor. És a dir, en aquest cas deu tractar-se de Joan Germain Delpuech. Però no tinc cap document que confirmi si va ser regidor...

Queda tanta feina per fer si volem conèixer a fons la història dels Germain a Terrassa...! Per ara em quedo aquí i ho seguiré meditant. I si teniu alguna idea inspirada sobre tot plegat l'agraïré!

PS. Per cert, això s'allarga molt, però una altra font que he consultat són les revistes en línia de la Diputació de Barcelona. Al número del 23 de desembre de 1889 de La Comarca del Vallés - periódico político, s'hi recull el casament entre Josep Martí Salveny i Tomasa Germain Monné. No tinc ni idea de qui és ella ni de quina branca surt... però serà un repte investigar-ho.

Matrimoni Lancelot-Delbos

Encara a la branca de Teissières-les-Bouliès, he pogut trobar el matrimoni entre Antoine Lancelot i Agnès Delbos, avis vuitens meus. Ella apareixia en algun document com a Anne, però totes les partides que he trobat recentment confirmen que el seu nom era Agnès. Malauradament, la partida no dóna els noms dels pares dels nuvis!

Sobre el cognom Delbos, encara no en sé gaire cosa, però faré algunes anotacions:

• Apareix escrit junt o separat segons els documents: Delbos o Del Bos. El punt següent n'aclareix el motiu.
  
• És clarament toponímic. Els nuvis (i molta altra gent de partides diferents) eren du village del Bos. El matrimoni es va fer a la parròquia de Teissières-les-Bouliès, així que el Bos devia ser un petit nucli de població de la zona, com ho eren molts altres que apareixen en altres partides (Cayon, Grinhac, etc.).
• Per tot això, consideraré que cal escriure'l junt, "Delbos". Una cerca a http://www.geopatronyme.com ens demostra que encara hi ha gent que es diu Delbos, però en canvi no reconeix que existeixi el cognom Del Bos separat.

No m'allargo, aquest és el document:

A banda del matrimoni, de 1690 (veieu clar el dia? El 8 de maig, potser? agraïré opinions!), he trobat documents de naixement que confirmen que van tenir -com a mínim- 4 fills:

• Marie Lancelot (* 9 d'abril de 1699) [si bé el pare hi apareix com a "Jean Lancelot", sembla que això seria un error, perquè tota la resta encaixa perfectament].
  
• Jean Lancelot (* 6 de març de 1701).
  
• Jeanne Lancelot (* 28 de setembre de 1702), àvia setena meva.
• Louis Lancelot (* 20 de gener de 1707).
  

Ara per ara, com que els documents disponibles comencen el 1677, no compto trobar els naixements d'Antoine i Agnès, però qui sap si més endavant podrem accedir a nous documents...

Naixement de Petronille La Vaissière

Després de buscar una mica més, he trobat la partida de naixement de Petronille La Vaissière, dona de Pierre Germain (i àvia setena meva). Diria, gràcies a aquesta partida (i una cerca a Google ho confirma), que aquesta és l'ortografia correcta del cognom.

Va néixer el 12 d'agost de 1705, filla de Louis La Vaissière i de Jeanne (el cognom no es llegeix bé, però sembla que és Terrisse, un cognom freqüent al poble). Aquest és el document:

Per ara no hi ha sort amb el naixement de Pierre Germain... seguiré informant!

Teissières-lès-Bouliès: novetats

[Nota: Aquest article no reflecteix l'estat actual de la recerca i conté imprecisions i errors.]

Aquests dies estic una mica enfeinat, però volia deixar les darreres troballes recollides en un arbre.

De Teissières tenim noves partides i, per tant, gent nova, si bé no he trobat alguns documents que suposadament haurien d'existir, com ara les partides de naixement Pierre i Petronille, els pares de Louis Germain. El document més antic que tinc d'un Germain és precisament la boda d'ells dos, l'any 1728. La documentació disponible comença gairebé un segle abans, el 1630, però per ara no he tingut sort i no he trobat més documents.

Quant a Ladinhac (avantpassats de Jeanne Delpuech), les poques partides que he trobat no contenen cap informació prou rellevant per confirmar noms o dates noves i, en alguns casos, les partides es contradiuen... a Ladinhac hi hauré de dedicar més temps si en vull treure l'entrellat.

Per ara, doncs, us deixo amb l'arbre de Teissières-lès-Bouliès amb la línia directa fins el meu besavi Baltasar. Fins la propera!

L'altre naixement de Françoise Cantuel

El millor dels nous documents de Cantal és que són comunals i no departamentals. És a dir, són d'un llibre de registre diferent i, en els anys que apareixen als dos registres, les entrades estan duplicades.

I què vol dir, això? Recordeu aquell certificat de naixement de Françoise Cantuel que estava en tan mal estat que no es podia llegir el nom de la seva mare? Doncs ara he pogut trobar una partida paral·lela del mateix naixement. Aquesta, però, és perfectament llegible i reconfirma el que sospitàvem: que els seus pares eren Barthelemy Cantuel i Jeanne Lancelot (àvia setena meva) .

Aquest és el document:

Ara a veure si trobo partides dels seus pares!

Defunció de Louis Germain

A continuació penjo el certificat de defunció de Louis Germain, un dels meus avis sisens:

Segons ens diu, Louis Germain va ser enterrat al cementiri de Teissières-les-Bouliès el dia 11 de desembre de 1772. Havia nascut a Grinhac el 16 d'octubre de 1728 [al seu certificat de naixement hi diu que va néixer uns dies més tard, el 7 de novembre del mateix any]. Era el marit de Françoise Cantuel. Els testimonis van ser dos Jean Cantuel, tots dos cunyats del difunt (i germans de Françoise).

Matrimoni Germain-Cantuel

Aquest és un document que vaig trobar fa temps, però que encara no havia penjat:

La partida confirma que el 3 de juny de 1755 es va celebrar el matrimoni entre Louis Germain, de la vila de Grinhac, i Françoise Cantuel, de la vila de Cayon, tots dos de la parròquia de Teissières-les-Bouliès. Van ser testimonis Guillaume [Toserdes?] i Barthelemy Terrisse.

Per desgràcia no sembla que ens confirmi els pares de cap dels dos.

Naixement de Louis Germain

Bones notícies! Ara l'arxiu online permet consultar registres de Teissières-les-Bouliès a partir de 1677! Fins ara només en teníem a partir de 1735, o sigui que hi guanyem molt.

La primera troballa que hi he fet és la partida de naixement de Louis Germain, el meu avi sisè i fins ara el primer Germain que coneixíem. Aquest es el document:

I això és el que ens diu:

El 9 de novembre de 1728 fou batejat LOUIS GERMAIN, fill legítim de PIERRE [Germain] i de PETRONILLE LA VEISIERES de la vila de Grinhac, parròquia de Teissières-les-Bouliès, nascut el dia 7 del mateix mes. El seu padrí fou LOUIS LA VEISIERES, de la vila de Grinhac, i la seva madrina FRANÇOISE TERISSE del mateix poble. Present Jean Soubrié [...]

La dada clau: els pares de Louis Germain eren Pierre Germain i Petronille La Veisières (caldrà confirmar el cognom, qualsevol ajuda o correcció en la transcripció s'agrairà!). L'altre Louis, el padrí, podria ser un germà o bé el pare de Petronille. Ho investigarem...

   

[Nota: Confirmat el cognom Terrisse (amb alternança entre -r- i -rr-)]

Matrimoni de Fèlix Miquel i Marianna Dunyó

Encara en referència a la branca de Sant Cugat del Vallès, mentre ordenava les meves notes i les fotografies de partides he fet una troballa que resol definitivament un dels cognoms pendents de confirmació.

La "Marianna Sabadell" que figurava a l'arbre de la branca dels Ciurans (àvia vuitena meva, indicada en color blau cel) es deia en realitat Marianna Dunyó i es va casar amb Fèlix Miquel el dia 25 d'abril de 1734. Sabadell era el cognom del seu primer marit (era vídua), Josep Sabadell.

En aquells temps la dona sempre duia el cognom del marit (fins i tot després de quedar vídua, fins que es tornava a casar o moria). Per això altres documents s'hi referien únicament com a Marianna Sabadell. Però el seu cognom de naixement era Dunyó, com deixa ben clar la seva partida de matrimoni. Vaig trobar el document el 12 de febrer, però aquell dia no duia la càmera i no la vaig poder fotografiar. Per això no en tenia foto i no havia pogut introduir les dades del matrimoni fins ara.

La troballa té un interès afegit, perquè es tracta d'un cognom molt rar i gairebé desaparegut (actualment, segons l'Idescat, en queden menys de 10 a Catalunya, amb només 6 persones que el tinguin com a primer cognom). Aquest document menciona una família Dunyó de Lliçà d'Amunt (amb la qual, ara per ara, no conec cap vincle) amb una història força interessant que es remunta al 1349. Que bonic que seria arribar tan enrere, oi? =)

A continuació em proposo transcriure el testament d'Andreu Ciurans, que espero que pugui oferir-nos alguna informació interessant. Seguiré informant!

Els Ciurans de Sant Cugat

Deixem per ara les terres del Bages i situem-nos a Sant Cugat del Vallès. Com ja vaig presentar en aquest article, a Sant Cugat hi vaig localitzar tota una branca dels meus avantpassats: els Ciurans.

Poc després d'escriure aquell primer article vaig estar investigant més i vaig localitzar molta informació que, malauradament, fins ara no havia trobat temps d'organitzar. De fet encara hi ha molts documents que no he pogut revisar i "fitxar" com cal. Quan ho faci potser resoldrem molts dels dubtes que encara hi ha sobre aquesta branca, sobretot quant a cognoms dubtosos, com ara Elias, Trinxant, Grau... [Sobre el cognom Sabadell i una correcció de l'arbre vegeu aquest article]

Sovint les dades que em generen més dubtes són les de les dones, sobre les quals se solia anotar molta menys informació que en el cas dels homes, de manera que en molts documents antics només hi figura el nom de pila de la dona, sense cap més dada (o amb el cognom del marit, que òbviament no aporta cap informació nova).

A banda de generar alguns dubtes, però, la informació nova en resol molts d'altres i obre noves vies de recerca. Hi ha, per exemple tres nous llocs amb presència confirmada (o molt probable) d'avantpassats meus: Sant Andreu de Palomar (abans de l'annexió a Barcelona), Rubí i El Bruc, que possiblement és el més interessant per distància geogràfica.

No m'allargo més. L'arbre següent conté els darrers progressos en la recerca:

Des de Mura amb amor (II)

Bé, continuo. Per cert, si no heu llegit la primera part d'aquest article, us aconsello que ho feu. Després de fer-me jo mateix un embolic amb l'origen de tanta gent, he decidit que el millor era situar-los a tots al mapa.

El principal punt d'origen de la "branca de Mura" és —òbviament— Mura. Diverses persones, però, eren originàries de pobles propers, tal com mostra el mapa que trobareu més avall. Els punts d'origen no sempre estan confirmats (atenció als interrogants que he indicat a l'arbre!). En alguns casos hi ha més d'una possibilitat (quan diferents documents es contradiuen) i en altres tot sembla indicar que la persona és de Mura, excepte que el seu naixement no consta en els llibres de baptismes de la Parròquia de St. Esteve de Mura, la qual cosa fa pensar que hi vivien des de feia anys però no hi havien nascut. La dificultat serà, doncs, trobar les partides d'aquestes persones sense saber del cert on van néixer (però considerant molt plausible que sigui un dels nuclis més propers a Mura). A continuació penjo un mapa de l'àrea que he estudiat i l'arbre genealògic (el mateix que he penjat a l'article anterior) indicant-hi el lloc d'origen de cada persona:

Com a informació complementària, els pobles dels quals fins ara no teníem informació són:

MURA
Parròquia de St. Martí de Mura
Població: 233 (2006) / 305 (1787) / 231 (1717)

MONISTROL DE CALDERS
Població: 691 (2006) / 454 (1787) / 279 (1717)

SANT LLORENÇ SAVALL
Parròquia de Santa Maria de Vallcarca
Població: 2271 (2006) / 553 (1787) / 223 (1717)

TALAMANCA
Població: 134 (2006) / 147 (1787) / 230 (1717)

ARTÉS
Població: 5072 (2006) / 1099 (1787) / 588 (1717)

ROCAFORT
Actual municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
Població: 3.555 (2006, a tot el municipi) / 65 (1787) / 99 (1717)

[Font de les dades i de les fotografies: Viquipèdia (vegeu els enllaços corresponents)]

De moment això és tot. Com sempre, qualsevol comentari serà benvingut. Fins la propera!

Des de Mura amb amor (I)

He estat un temps sense escriure, però no inactiu. Després de visitar l'Arxiu Diocesà de Vic tenia dotzenes de partides per buidar, algunes de les quals es remunten a mitjan s. XVII i moltes de les quals estan escrites en llatí. La tasca, doncs, ha estat llarga, però ha donat fruits. I ara em disposo a presentar els resultats de la recerca. Suposo que serà llarg (i probablement ho partiré en més d'un article), però per ara comencem pel principi:

D'on parlem?

La branca que he estat investigant les darreres setmanes és la del poble de Mura (Bages). A partir d'aquí, he constatat la presència d'avantpassats meus en diversos pobles de la zona, al límit entre el Bages i el Vallès Oriental.

De qui parlem?

Es tracta dels avantpassats de Teresa Escursell Genesca, àvia paterna de l'àvia paterna del meu avi Joan (és a dir, àvia cinquena meva). Teresa Escursell, com el seu marit Jaume Vila Teixidó, va néixer a Terrassa, però els seus pares i avis eren de Mura. Aquest descobriment va ser el que em va portar a Vic per buscar entre les partides de l'època i per mirar de reconstruir aquesta branca. L'èxit de la recerca ha estat indubtable.

De quan parlem?

Per primera vegada des que vaig començar les meves indagacions genealògiques, en algunes de les branques de Mura he pogut recular fins a onze generacions, arribant a documentar els primers dels meus avis i àvies desens. Tot i que (per manca de temps, no pas de dades) no he arribat a localitzar les partides de naixement de la generació més antiga, ja estem parlant de persones nascudes a la primera meitat del segle XVII, és a dir, abans de 1650.

Què en sabem?

Com sempre, la millor manera de resumir la informació genealògica és fer-ne un arbre:

Com veieu, encara hi ha molts interrogants, però no es pot negar que és molta informació nova. Tothom tenia molts fills, entre altres motius perquè la mortalitat infantil era elevadíssima. En molts casos hi ha fins a dos i tres fills dels mateixos pares que es diuen igual. Molt sovint això indica que el primer (i segon, si són tres) havia mort de petit (un fet que he indicat a l'arbre sempre que l'he pogut documentar).

Tota aquesta informació obre moltes més portes per seguir investigant... Abans d'acabar (de moment), només una darrera qüestió:

Escursell? Escorsell?

Com és habitual quan reculem una mica, hi ha vacil·lació en la forma de diversos cognoms. Un dels més "polèmics" en aquesta branca és Escursell/Escorsell/Escurcell/Escorcell. En els documents predomina la forma en -sell per davant de la forma en -cell. Actualment, segons l'Idescat, existeixen les variants Escursell (235), i Escorsell (106), mentre que no hi ha cap persona amb les variants ortogràfiques Escurcell/Escorcell. Aquestes dades reafirmen el meu ús (basat en la freqüència als documents originals) de la forma ESCURSELL.

Dit això, us deixo amb l'arbre. Fins ben aviat!

Els Ciurans de Sant Cugat

Monestir de Sant Cugat

Ara feia unes setmanes que no podia dedicar gaire temps a la recerca, però avui (per no perdre el costum) he tornat a passar-me el matí a l'Arxiu Diocesà.

Amb la intenció de superar el repte que suposa seguir les línies familiars més enllà de la Generació Perduda, he començat a buscar per la branca dels Ciurans (o Siurans o Ciurana o Siurana), que ens porta fins a Sant Cugat del Vallès.

On encaixen?

Francesca Ciurans Casanovas i el seu marit Pau Blanch eren els avis paterns d'Àngela Blanch Martí, àvia materna del meu avi Joan. Dit d'una altra manera, Francesca i Pau són avis cinquens meus.

Com es deien?

Abans de res, un aclariment sobre el cognom. En algunes versions anteriors de l'arbre havia tingut dubtes sobre l'ortografia del cognom, que en cap cas és gaire freqüent. La variant (o són cognoms diferents?) que més s'usa en general actualment és Ciurana, com demostren les dades estadístiques de l'IDESCAT:

• Ciurana: 1841 persones a Catalunya
• Ciurans: 341 persones a Catalunya
• Siurana: 188 persones a Catalunya
• Siurans: ~10 persones a Catalunya

Avui, però, he tingut la sort de trobar prou dades com per afirmar que la forma que predomina en les partides dels meus avantpassats d'aquesta línia és Ciurans. Per tant, la "A" final queda aclaparadorament descartada per les proves documentals i la "C" pren molta força. El meu 46è cognom, doncs, és Ciurans. 

Què en sabem?

He tingut la sort que l'arxiu conté molta informació de Sant Cugat del Vallès. Això m'ha permès de localitzar la partida de baptisme de Francesca Ciurans Casanovas i, posteriorment, les dels seus pares, un germà, un oncle i una tia. En l'arbre següent tot el que he marcat amb un fons groc és informació nova:

Tota aquesta informació m'hauria de permetre seguir ascendint per aquesta línia, com a mínim, una o dues generacions més. Quant a les altres línies en què es presenta el problema de la generació perduda, caldrà dedicar-hi temps, però espero anar obtenint resultats. De moment això és tot, fins la propera!

Arbre ascendent de Carme Toldrà

He trigat una pila de dies, però finalment he acabat d'ordenar totes les partides de naixements, matrimonis i defuncions que vaig localitzar en la meva escapada a Ulldemolins i l'Espluga. Tal com vaig fer amb la línia del meu avi matern, Joan Germain Viarnès, ara és el torn de penjar l'arbre ascendent de la meva àvia materna, Carme Toldrà Clavé:

Si bé hi ha força buits, suposa un gran avenç respecte a la informació de què disposàvem prèviament.

En alguns casos les dades de dues o més partides referents a una mateixa persona es contradiuen. Per exemple, sovint quan algú naixia en un mas apartat dels nuclis de població més grans, no sabien bé a quin municipi pertanyia. Diferents certificats situen, per tant, el naixement en diferents municipis que, això sí, sempre limiten els uns amb els altres. No crec que això suposi un gran problema per trobar més dades, però potser m'obligarà a fer algun viatge inútil. D'altra banda, en un parell de casos, una mateixa persona apareix en dues partides amb dos cognoms diferents. L'explicació? Possiblement és aquesta: de mig segle XIX enrere les dones sempre adoptaven el cognom del marit (el seu cognom patern passava a ser segon cognom i el cognom matern desapareixia per complet dels registres). I si la dona quedava vídua i es tornava a casar, per tant, li canviava sobtadament el cognom, de manera que, per exemple una Maria Mestre i una Maria Barenys, podien ser la mateixa persona en certificats diferents. I si no hi indicaven el segon cognom (el patern de la dona) la cosa es complica i molt... Tot plegat vol dir que per determinar amb certesa alguns cognoms em caldrà trobar encara més partides, perquè això passa quan no tinc la partida de naixement de la persona implicada, sinó la d'un nét o néta seu, per exemple. Però amb temps i visites a les parròquies corresponents ho podrem resoldre.

Bé, no m'allargo més. Si teniu curiositat per saber els noms dels 7 o 8 germans que tenien molts d'aquests avantpassats us puc enviar l'arxiu per e-mail (és tan gran que seria problemàtic penjar-lo aquí!). Salut!

Feliç 2009!

 

L'any s'acaba i jo tot just avui he tornat de rondar per pobles i parròquies resseguint la història familiar. A sobre us avanço una vista d'Ulldemolins, el poble de Josep Toldrà i on visqué la meva àvia Carme entre els 6 i els 13 anys.

Tant se val què diguin ministres, tertulians i verdulaires: el 2009 serà un bon any. Vinc carregat d'informació i puc pronosticar que les diferents branques de l'arbre genealògic s'enfilaran molt més de pressa del que apuntaven les meves previsions més optimistes... ho veureu al llarg d'aquests propers dies. 

El 2009 serà, entre moltes altres coses, l'any de la recuperació de la memòria familiar.

I espero que per tota la resta sigui també un bon any. Feliç 2009!

Toldrà i Clavé - Comencem!

Com vaig anunciar, durant les vacances de Nadal em dedicaré a estudiar la branca de la família que correspon a la meva àvia materna, Carme Toldrà Clavé. Avui mateix he pogut trobar la data de naixement del seu pare Josep (9 d'abril de 1897). L'arbre següent resumeix la informació de què disposo actualment:

Família Toldrà-Clavé

Com veieu, tota aquesta branca es troba localitzada, pel que en sé fins ara, a l'àrea del Camp de Tarragona i, concretament als pobles següents:

Baix Camp

► Cambrils, on van viure i treballar els meus ascendents d'aquesta línia entre 1921 i 1931 aproximadament. La meva àvia Carme va néixer en una masia als afores de Cambrils.

► Vinyols i els Arcs, on, segons he descobert avui mateix, es van casar els meus besavis Josep Toldrà Sentís i Mercè Clavé Vidal. Tenint en compte que es troba just al costat de Cambrils, sembla possible que visquéssin algun temps en algun mas d'aquesta localitat.

► La Mussara (que figura als textos antics amb el nom Almussara), un petit poble avui abandonat i pertanyent al municipi de Vilaplana. Hi va néixer Antoni Clavé Masdéu, que segons sembla era l'avi patern de Mercè Clavé Vidal.

Priorat

► Ulldemolins, un dels punts de més interès. Sembla que la família Toldrà n'és originària (el cognom Toldrà hi és encara força habitual (vegeu, per exemple, la Fonda Toldrà), com demostra l'estadística de distribució del cognom. Actualment, entre el Baix Camp i el Priorat hi ha 97 dels prop de 600 Toldrà que viuen a Catalunya (i si hi sumem el Barcelonès ja són més d'un terç). Aquí va néixer Josep Toldrà Sentís (i potser els seus pares?).

Conca de Barberà

► L'Espluga de Francolí, on van néixer la meva besàvia Mercè Clavé Vidal i la seva mare, Carme Vidal Alsina.

Per si us perdeu, el mapa següent pot resultar útil. Amb Vilaplana al centre, veureu Cambrils a la part de baix i Ulldemolins a dalt a l'esquerra. L'Espluga de Francolí queda a la part superior del mapa. En aquesta àrea comença la nostra recerca de la família Toldrà Clavé:

VIN Check
Embed Google Maps

Per avui ho deixo aquí. Espero poder obtenir més dades al llarg dels propers dies. Fins llavors... Bon Nadal!